El Govern només pot amnistiar una part de les cases il·legals en sòl rústic
Un decret llei proteccionista del Pacte impedeix legalitzar les construccions amb risc d'erosió, esllavissada, incendi i inundació
PalmaUn article del decret llei que el Pacte d'esquerres va aprovar el 2020 limita considerablement l'amnistia a les construccions il·legals en sòl rústic que ara planeja el Govern de Marga Prohens. Es tracta, concretament, de l'article 4 del Decret llei 9/2020, que introdueix una sèrie de limitacions a la implantació de "noves edificacions i usos en determinats terrenys de sòl rústic", una mesura que l'Executiu presidit per Francina Armengol va imposar per minvar els efectes destructius del boom constructiu al camp de les Illes. L'article afirma literalment que "no es poden ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats en els terrenys que estiguin inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, esllavissada, incendi i inundació, llevat que estiguin vinculats a explotacions agropecuàries".
Segons han confirmat a l'ARA Balears diferents tècnics especialitzats en urbanisme, totes les edificacions il·legals en rústic estan afectades per la norma de 2020 del Pacte: "No hi ha dubte que les cases que tramitin un projecte de legalització perquè estan fora d'ordenació han de ser considerades nous habitatges, i, per tant, se'ls aplicarà tota la normativa vigent al respecte, inclòs el Decret Llei 9/2020", afirma un tècnic que demana l'anonimat.
Aquest article es va introduir en un paquet de mesures molt significatives per a la protecció territorial, que no només afectaven el sòl rústic. La redacció final va incloure aquesta prohibició de construir cases dins àrees de risc, que suposa, segons els primers càlculs d'aquest tècnic consultat per l'ARA Balears, "un percentatge elevat del sòl rústic, si bé amb els instruments que tenim no en puc donar una xifra, però el nombre és molt significatiu, perquè les APR representen una part important del territori", conclou.
Si l'Executiu de Prohens vol que l'amnistia afecti la totalitat de les cases irregulars al camp hauria d'aprofitar l'aprovació del decret llei per derogar la norma del Pacte. Si no és així, el nombre de cases que es podran regularitzar serà significativament inferior a les més de 20.000 unitats que segons els experts s'haurien pogut amnistiar.
Una negociació in extremis
El Decret Llei que va aprovar el Pacte de Progrés no va resultar fàcil a l'hora de negociar-lo. De fet, el dia que s'havia d'aprovar al Consell de Govern, el 22 de maig de 2020, no hi va haver acord. I precisament un dels principals punts de discrepància foren les reticències del PSIB a incloure una mesura tan contundent en sòl rústic, preparada i elaborada per MÉS, la formació que aleshores era responsable de la Conselleria de Medi Ambient. Acabat el Consell de Govern, i conscients de la importància de la mesura, que també incorporava altres elements proteccionistes, Francina Armengol va citar al Consolat l'aleshores coordinador de MÉS, Antoni Noguera. Després d'hores de reunió, ja gairebé al final del dia, hi hagué fumera blanca i MÉS va aconseguir mantenir bastant intacte l'article 4 sobre la reducció de l'edificabilitat en sòl rústic.
Ara, aquesta mesura pot impedir que es legalitzin milers de cases. Si el Govern de Prohens decideix derogar aquest article, llavors el problema serà que es podrà continuar construint, per exemple, en zones amb risc d'erosió, esllavissada, incendi i inundació. "Sempre es podria fer una redacció temporal, però seria una mica nyap permetre legalitzar temporalment els qui tenen cases en zones de risc d'inundació, per exemple. És molt delicat, aquest tema", afirma un jurista expert en urbanisme consultat per l'ARA Balears.