El Govern opta per una transparència a demanda
L'Executiu fa marxa enrere una instrucció de novembre del 2017 que obligava a publicar els estudis contractats per les conselleries i al·lega que s'han millorat els formularis per als ciutadans
PalmaEl Govern ha fet marxa enrere una instrucció de novembre de 2017 mitjançant la qual tots els estudis que les conselleries contractassin s’havien de publicar en el Portal de Transparència. La llavors directora de Transparència i Bon Govern, Montserrat Berini, assenyalava en el document que va fer arribar a totes les àrees que l’Executiu volia “anar més enllà” de les obligacions legals i “publicar també els estudis que siguin resultat d’un contracte de serveis”, també en el cas de contractes menors. Però, a partir d’ara, només hi haurà accés als estudis que sol·liciti un ciutadà.En cas contrari, no es publicaran en el Portal de Transparència.
Curiosament, aquesta instrucció va arribar mesos després que esclatàs el cas Contractes –març de 2017–, que investigava un presumpte afavoriment arbitrari a qui fou coordinador de la campanya electoral de MÉS, Jaume Garau, per part de la Conselleria de Cultura quan n’era la titular Ruth Mateu. També es volia esbrinar si hi havia hagut tracte de favor en una contractació feta per la Conselleria d’Innovació i Turisme del Govern quan qui era director de l’Agència de Turisme, Pere Muñoz, demanà un baròmetre amb l’objectiu de fer un estudi de satisfacció dels turistes que visiten les Illes Balears. Cal recordar que el jutge va arxivar el cas el març del 2019 perquè els delictes no havien quedat justificats i que el darrer serrell també es va arxivar, en aquest cas l’octubre de 2020, quan la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 12 de Palma va desestimar una querella del PP contra Garau.
Berini havia estat nomenada el mes d’abril, quan la Conselleria de Cultura de MÉS va deixar de tenir Transparència i aquesta àrea va passar a les mans de Presidència, amb Pilar Costa com a consellera. “No en record els motius”, diu Costa quan se li demana si aquesta instrucció es va donar arran del cas Contractes. “Es va prendre la decisió política que hi hagués la màxima transparència i accedir de la manera més ràpida possible”, afegeix l’ara portaveu parlamentària.
Just vuit mesos després, l’actual directora general de Participació, Transparència i Voluntariat, Marina Crespí (Podem), ha fet arribar una contrainstrucció a les conselleries en què s’informa de la “pèrdua de vigència” de l’obligatorietat de publicar els estudis contractats. “Atès que aquesta publicació no està prevista en la normativa i que la seva execució planteja importants dificultats pràctiques, s’ha considerat convenient deixar sense efecte la instrucció esmentada i posar els mitjans existents al servei de les matèries que la normativa vigent ens obliga a publicar”, s’assenyala en la comunicació signada pel secretari de la Direcció General, Adolfo Collado, a la qual ha tingut accés l’ARABalears.
La justificació
Des de la Direcció General de Transparència s’assenyala que s’ha fet feina “en el dret d’accés, perquè qualsevol ciutadà pugui demanar informació sobre qualsevol expedient contractat pel Govern”. Expliquen que, com que els contractes menors es publiquen i s’actualitzen cada tres mesos, la ciutadania pot sol·licitar els estudis i demanar tota la informació que vulgui sobre els expedients. Fonts de Transparència expliquen que hi ha una aposta molt forta per aquesta via i que els formularis “s’han simplificat i s’han fet més accessibles”. A més, destaquen que si el 2016 es varen fer 58 peticions d’informació, els primers quatre mesos del 2021 ja se n’han fetes 132. I, en cas que la informació no sigui suficient, es pot reclamar a través de la Comissió per a les Reclamacions d’Accés a la Informació Pública (CRAIP). “En cap moment hi ha una manca d’informació. S’ha fet un itinerari i s’ha prioritzat”, asseguren.
Però no tothom està satisfet amb aquesta decisió en el Govern de coalició. Fonts del Pacte recorden que, quan es va fer la instrucció, ja hi havia aquest mecanisme per demanar informació. També consideren que en un tema tan delicat s’hauria hagut de consultar les conselleries i Intervenció General. A més, consideren que aquesta mesura és un retrocés en matèria de transparència i lamenten que els Acords de Bellver no hagin heretat l’esperit dels Acords del Canvi del 2015. Llevat, és clar, que aquesta instrucció fos “un maquillatge” pel cas Contractes” i que el 2017 ja “no fos necessària”.
Independentment d’això, “es dona una mala imatge de manca de transparència”, lamenten, i es demanen quina hauria estat la reacció de l’esquerra si hagués estat el PP qui hagués fet marxa enrere aquesta instrucció. D’altra banda, Transparència no ha indicat quines són les “importants dificultats pràctiques” per tombar aquesta decisió.
