El Govern avisa: per fer polítiques progressistes cal reformar ja el finançament

PalmaLa reforma del sistema de finançament autonòmic serà un dels temes cabdals aquesta legislatura a Madrid i un dels objectius que consten en el document del pacte entre el PSOE i Unides Podem. “El govern espanyol s’hi ha d’aplicar al màxim, perquè el finançament és una prioritat. Si Pedro Sánchez vol tirar endavant polítiques progressistes, ha de tenir present que serem les comunitats autònomes les que executarem gran part del seu programa electoral perquè en tenim les competències”, explica la consellera d’Hisenda i del Govern, Rosario Sánchez.

Però el document que varen signar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no inclou cap termini per fer efectiva la reforma. En el punt 9.6, assenyala que s’aprovarà “un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes que resolgui les carències, les asimetries i ambigüitats del sistema actual”, sense dir quan. Ha estat l’acord d’investidura amb Compromís el que ha marcat un termini de vuit mesos des de la investidura per presentar una proposta. El 8 de setembre és la data límit. “No és una qüestió de vuit mesos, perquè sumam sis anys de retard. És urgentíssim. El govern espanyol no ho pot eludir, perquè tindria enfront totes les comunitats”, puntualitza per part seva la consellera d’Hisenda. “És una qüestió que ha d’estar per damunt dels partits, perquè serà fonamental per a qualsevol que governi els pròxims anys”, afegeix.

Però tenir una proposta només és la primera passa d’un llarg camí. “Hi haurà un debat entre les comunitats que serà molt complex fins que es pugui signar un acord”, comenta el senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, que destaca que “hi ha calendari” gràcies a l’acord amb Compromís. “De vegades es qüestiona si un diputat pot condicionar la política de l’Estat, i en aquest cas sí que ho ha fet”. En canvi, el diputat balear del PSOE en el Congrés, Pere Joan Pons, considera que no hi ha d’haver “pressió”. “La voluntat hi és, però el ritme s’ha de veure. Cal fer-ho bé, no aviat”, assenyala.

Independentment del calendari, les necessitats de les Balears són clares. “El nou sistema ha de reconèixer el nostre esforç fiscal i la capacitat financera”, apunta Rosario Sánchez, qui recorda que el 2017 les Balears varen ser la segona comunitat autònoma a aportar recursos i la novena a rebre’n. “La població de les Illes ha crescut un 11% la darrera dècada, molt per sobre de l’1,4% de la mitjana estatal. I també s’ha incrementat el nombre de persones més vulnerables a què hem de donar serveis”, afegeix. Rosario Sánchez considera que l’increment del 6,83% en el finançament de les Balears per al 2020 reconeix aquest fet, però no ho troba suficient. “Som l’11a comunitat en finançament per habitant i continuam un 3% per sota de la mitjana estatal”. Les Illes cedeixen a l’Estat “el 14% de la riquesa que generen”, segons apunta Vicenç Vidal, que opina que les línies vermelles en la negociació del nou sistema han de ser “estar a la mitjana d’inversions de l’Estat, tenir una major sobirania sobre els recursos propis i deixar de ser hipersolidaris en perjudici nostre”

La consellera d’Hisenda també subratlla que “l’infrafinançament històric” de les Balears ha fet que pràcticament un 80% dels pressupostos “s’hagi de dedicar a salut, educació i serveis socials”. “És un esforç extraordinari. Així, què ens pot quedar per fer inversions fonamentals en temes tan primordials com l’emergència climàtica o la diversificació econòmica?”, es demana.

Enemics i aliats

Una vegada que el govern espanyol presenti una proposta per a un nou sistema de finançament autonòmic, arribarà el moment del debat, el qual estarà marcat pel joc de forces entre les comunitats autònomes. Segons Vicenç Vidal, els aliats de les Balears en aquest procés seran “Madrid, Catalunya i el País Valencià”. “La resta estarà en contra dels nostres interessos, amb l’excepció del País Basc i Navarra, que tenen un sistema propi i no entraran en aquesta discussió”. “Totes les comunitats desitgen una reforma, però hi haurà un xoc d’interessos”, hi insisteix.

Rosario Sánchez creu que “no es pot saber quin paper jugarà Catalunya en la negociació”. “És innegable que l’arc mediterrani ha estat històricament infrafinançat. Però els catalans estan ara en un moment diferent”, diu. A més, caldrà veure “quin paper juguen durant les primeres fases del debat les comunitats autònomes que estan governades pel PP”, recorda Pere Joan Pons.