El Govern del PP obre una nova etapa (sense Vox)

PalmaPoc més de dues setmanes: aquest és el temps que ha bastat per capgirar la política balear i consumar el divorci del Govern del PP i Podem, només un any i mig després d’haver signat els acords de governabilitat. “Hi ha una sensació de joc brut, de desconfiança i de pèrdua de temps, que s’acumula al renou que s’ha generat durant la legislatura”, assenyalen fonts properes al Govern. “Té poc sentit continuar i no estam disposats que cada vegada que se’ls creuin els cables demanin alguna cosa inassumible”, afegeixen.

El detonant que ha fet arribar la tensió a un punt de no retorn va ser l’errada del PP durant l’aprovació de la Llei de simplificació administrativa, que va permetre a Vox tirar endavant unes esmenes que els populars varen qualificar de “barbaritats”: eliminar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i com a requisit per als funcionaris autonòmics i permetre les construccions a les àrees naturals d’especial interès (ANEI), entre altres mesures. L’extrema dreta va amenaçar de tombar els pressupostos si el PP eliminava les esmenes i no hi va haver temps de comprovar si era una fanfarronada o no: el Govern va anunciar que prorrogava els pressupostos i va pactar amb l’esquerra no derogar la Llei de memòria –que era una exigència de l’extrema dreta–, tirar endavant un decret per revertir l’errada i un altre per prohibir construccions i legalitzacions a zones inundables en sòl rústic.

“El PP s’ha de repensar què ha de fer, perquè ara s’obre un vertader escenari de geometria variable”, explica el politòleg Toni Fornés. Encara que els populars tenen una enquesta interna que els hi és favorable i que els dona 30 diputats a la forquilla alta –just per tenir majoria absoluta–, Fornés assenyala que les eleccions anticipades no convenen a hores d’ara “a cap partit”. “Les enquestes internes no són les més neutrals i el PP necessita la seguretat de poder governar amb majoria absoluta si hi ha un avançament electoral. A més, a l’esquerra tampoc no li convé”, continua, a més de remarcar que una convocatòria anticipada “ha d’estar molt ben justificada i ha de ser fruit d’esdeveniments allargats en el temps”.

Singularitat balear

“Negociar llei a llei, iniciativa a iniciativa”, aquest és el mantra de l’Executiu, els integrants del qual remarquen insistentment que governen en minoria, fins ara amb el suport extern de Vox. A les altres comunitats on el PP va guanyar sense assolir la majoria absoluta, va formar coalició de govern amb l’extrema dreta –Castella i Lleó, Aragó, País Valencià, Múrcia i Extremadura. I ara ha estat la primera a rompre, en un escenari en què bona part dels batles i membres del partit han deixat clar que la fartada amb l’extrema dreta és gran.

“És veritat que s’obre un nou escenari. Això sí: es pot arribar a acords amb l’esquerra, però no es faran polítiques d’esquerra”, comenten fonts properes al Consolat. “Malgrat que semblava que hi havia dos blocs instal·lats, un s’ha desfet i ha recorregut a l’altra part. No hi havia una trinxera entre els dos. Fins i tot hi ha hagut gent del partit que ja era hora que el PP i l’esquerra es poguessin entendre en alguna cosa”, afegeixen.

El manteniment de la la Llei de memòria democràtica ha estat l’epicentre d’aquest primer acord entre els populars i l’esquerra, una decisió que ha fet esclatar Vox. Aquesta llei no havia estat una prioritat per al PP, que no se sent incòmode per deixar-la –igual que tampoc s’hi sentia per derogar-la. “La Llei de fosses és una qüestió de justícia, però la de memòria és molt simbòlica per a Vox i l’esquerra. És un preu raonable que l’esquerra ha posat [per tirar endavant els dos decrets del Govern en el Parlament]”, assenyalen les fonts consultades, que reconeixen que no derogar aquesta llei suposa “un camí de no retorn” en la relació amb l’extrema dreta i que complica molt qualsevol possible relació en un futur. “No fer-ho era donar una victòria a Vox i això no era possible”, subratllen.

“La Llei de memòria és la manifestació de les diferències simbòliques i identitàries dels blocs. No tindrà impacte per al PP, però és la manifestació que està disposat a rompre amb Vox”, diu per la seva part Fornés. De fet, que la decisió del PP hagi afectat aquesta norma ha molestat especialment l’extrema dreta.

Una ruptura per pragmatisme

El PP ha jugat les seves cartes des del pragmatisme polític. Els populars reconeixen que Vox és el partit del Parlament amb el qual tenen més punts en comú, però consideren que deixar vigent la Llei de memòria era la resposta que es mereixien els de Santiago Abascal després de no deixar rectificar el PP a la votació de la Llei de simplificació. A més, des del PP es destaca la unió que hi ha al partit, a diferència de les divergències i els bàndols que es varen generar durant la presidència de José Ramón Bauzá i amb les seves mesures en contra del català.

“És evident que no és una ruptura per motius ètics. El PP i Vox continuen governant plegats en el Consell de Mallorca i a alguns ajuntaments. No és un trencament per principis, sinó per un xoc en la manera d’entendre la política”, comenta el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia que, així i tot, considera que és una decisió important per part dels de Marga Prohens. “Ens situa a un escenari interessant, perquè les Balears són a hores d’ara l’únic indret de l’Estat on el PP i l’esquerra han arribat a un acord per deixar Vox al marge”, remarca, a més de coincidir amb l’anàlisi que “la no derogació de la Llei de memòria és una passa important per no refer ponts”.

Apesteguia considera que l’auge de l’extrema dreta feia inevitable aquesta situació, que es va precipitar quan els populars es varen equivocar votant. “L’escenari és diferent i cal entendre que els adversaris hauran de ser capaços de parlar de coses estructurals, fonamentals per a la convivència. No sé si és beneficiós per a l’esquerra, però és bo per a la democràcia. Estic convençut que és el camí correcte”, apunta. Però també subratlla que això no implica que l’esquerra deixi de fer oposició. “Ser capaços de parlar amb el PP no és un obstacle perquè denunciem que és el partit de sempre, depredador del territori i que abaixa els impostos als rics. El problema és que l’extrema dreta ha vingut a destruir-ho, tot i això, ens obliga a fer coses que no faríem en una altra situació”, diu, i recorda que Vox ha demanat tres vegades la il·legalització de MÉS per Mallorca en el Congrés.

‘Convivència’ és una paraula que també té present el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, qui, com el PP, aposta per anar passa a passa i negociar iniciativa a iniciativa. “Cal restablir coses que per a la societat civil són importants. Vox ha volgut negociar amb unes esmenes que no s’haurien d’haver aprovat i això no es pot fer, està fora de lloc. Però també és una errada del PP per fer acords amb Vox”, critica. Negueruela creu que la situació a la qual s’enfronten els populars a partir d’ara “és complexa”. “Hauran de veure quines respostes donen en aquests escenaris”, diu.

Una bona prova per veure com funcionen les coses serà la negociació per a uns pressupostos que el PP vol encetar l’any que ve. “La sortida ha estat intel·ligent. Havien explicitat de manera clara que no repetirien les errades de Bauzá. El PP creix quan és capaç de centrar el debat en qüestions econòmiques i materials, i perd quan l’esquerra està mobilitzada. L’enfocament ha estat evitar qüestions que puguin provocar mobilitzacions socials”, explica Toni Fornés, qui considera que els populars “han guanyat centralitat”. “Acceptar el que volia Vox significava que es reactivassin els votants d’esquerres. Ara s’han erigit en el partit que genera consensos i que és capaç de pactar a totes bandes per responsabilitat institucional”, continua el politòleg.

Prohens ha deixat clar que el programa de centredreta del PP és el que es continuarà aplicant, perquè és “el que va guanyar les eleccions”. “El PP va ser la llista més votada, però no té capacitat de fer una majoria parlamentària tot sol. Si vol pactar amb l’esquerra, haurà de renunciar a allò que hauria fet amb majoria absoluta”, apunta Apesteguia. Ara bé, els populars tenen clar que, si es perllongàs el bloqueig, la presidenta podria optar finalment per unes eleccions. “El partit hi estaria a les totes”, diuen.