Les previsions del Govern per als pressupostos: 500 milions menys d'ingressos i 300 més de despesa

PalmaLa consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha comparegut aquest dimarts davant del Parlament per explicar com afectarà els pressupostos de la Comunitat Autònoma la crisi provocada pel coronavirus. Segons ha indicat, el Govern preveu que els ingressis cauran enguany més de 500 milions d'euros segons la previsió d'una caiguda del 30% del PIB, mentre que la despesa s'incrementarà en 300 milions d'euros.

Sánchez ha deixat clar que la situació provocada per la pandèmia no alterarà el compromís de l'Executiu amb els serveis socials essencials i ha destacat que 240 dels 300 milions d'increment de despesa corresponen a les estimacions de l'àrea sanitària, a causa de "l'emergència, en control de la pandèmia, l'augment de la capacitat clínica i el manteniment de la seguretat sanitària, necessària per a l'economia de les Balears" –el Govern destinarà més de 2.000 milions d'euros a sanitat el 2020–. La resta és per ajudes socials i finançament per autònoms i pimes, per "sostenir les rendes de les famílies i donar suport al teixit productiu". Segons ha assenyalat, "la despesa en serveis públics essencials representa el 13% del PIB de les Balears".

La consellera ha explicat que la situació causada pel coronavirus ha "tensat" els pressupostos del Govern. "Hi ha més despeses, les quals s'han produït de manera sobrevinguda, i a la vegada hi ha menys ingressos dels previstos per l'aturada de l'economia", ha comentat. Sánchez ha parlat d'un escenari de caiguda del PIB del 30% en 2020, la qual implicaria "una caiguda d'ingressos de més de 500 milions d'euros enguany, principalment per la recaptació menor dels tributs cedits i propis". "Tota la feina pública i privada va encaminada a què aquesta situació no es produeixi", ha afegit.

Segons Sánchez, "el pressupost s'ha de reconfigurar per fer front a curt termini a les altres mesures d'ajuda i estímul, efectives i selectives, que continuarem prenent per recuperar el nostre sistema social i econòmic". Malgrat la tasca de l'Executiu, la consellera ha destacat que les mesures i iniciatives "han de mobilitzar milers de milions entre les diverses administracions". "L'impacte va més enllà del nostre pressupost", ha afirmat.

De fet, la titular d'Hisenda ha reivindicat que les Balears "haurien de ser una de les comunitats on l'esforç inversor sigui més decidit per part de l'Estat" a causa de "la virulència de l'impacte econòmic en el sector serveis i turístic i la seva importància en el nostre PIB" i del "continuat infrafinançament estatal i el dèficit en matèria d'inversions públiques". "Haurem de comptar amb fons extraordinaris de l'Estat per finançar les actuacions públiques per mitigar les conseqüències econòmiques de la covid-19", ha continuat. Mentre arriben més transferències de l'Estat, "la Comunitat Autònoma esgotarà els seus límits financers per pal·liar el patiment i afavorir la recuperació", ha afegit.

De moment, les Balears han rebut 14 milions d'euros dels fons extraordinaris, i encara està pendent quin criteri seguirà el repartiment dels 16.000 milions a fons perdut que el govern espanyol donarà a les comunitats autònomes. "És una aportació necessària, però no atén suficientment les nostres necessitats, ni per despeses reals ni per la davallada d'ingressos. Per això hem demanat un replantejament de la distribució", ha destacat la consellera.

Sánchez ha fet referència a l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), que es paga per mòduls. Per això, la consellera ha anunciat que el Govern els reduirà i suprimirà el pagament per avançat que es fa el setembre, perquè cap hotel "hagi de pagar per turistes que no han vingut".

D'altra banda, la consellera ha repassat moltes de les mesures que el Govern i l'Estat ja han tirat endavant, com la protecció dels treballadors mitjançant uns expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO), els quals inclouen els fixos discontus i s'allargaran més enllà de l'estat d'alarma. Sánchez ha recordat que aquests ERTO de força major impliquen una despesa del govern espanyol només a les Balears de 1.200 milions d'euros.

L'ampliació de la Renda Social Garantida –8.000 beneficiaris més–, les beques menjador per més de 6.000 nins, les targetes prepagament amb 100 € per a les famílies en situació de vulnerabilitat, les ajudes al sector primari, l'ajornament de pagaments tributaris o la línia extraordinària de crèdits per valor de 100 milions d'euros mitjançant la societat de garantia recíproca Isba, han estat algunes de les mesures que ha subratllat Sánchez, qui ha detallat que unes 700 pimes i autònoms ja tenen operacions de crèdit aprovades per valor de 73 milions d'euros. A més, s'han ajornat 215 pagaments de deutes anteriors per valor de 25,2 milions d'euros.

L'oposició reclama un aprimament de l'administració

Els partits de l'oposició han coincidit a demanar un aprimament d'alts càrrecs, assessors i subvencions de l'administració pública, com a una mesura per afrontar la crisi econòmica. "Hi ha alts càrrecs i assessors que són prescindibles", ha dit el diputat del PP, Toni Costa, després de criticar la gestió econòmica del Govern que va presidir Francesc Antich i demanar que no tornin a "dur a la quiebra la Comunitat Autònoma".

"En quines condicions afrontam la crisi?", ha preguntat Costa. El diputat popular ha destacat que el 2019 es va tancar amb 168 milions d'euros de dèficit i 8.863 milions de deute, "el major de la història". "Va incomplir la regla de despesa i tots els objectius i això ens deixa en pèssimes condicions. Quines conseqüències pressupostàries tindrà ara aquesta crisi econòmica?", ha continuat.

Costa ha reclamat informació sobre la caiguda d'ingressos tributaris que preveu el Govern, tant la de l'impost de transmissions patrimonials com les de l'impost de turisme sostenible (ITS) i el cànon de sanejament. També ha qüestionat quan es cobrarà el conveni de carreteres per part de l'Estat i ha explicat que, malgrat que el govern espanyol ha augmentat les bestretes del sistema de finançament, l'Executiu illenc es pot haver d'enfrontar a "una reducció que podria ser estratosfèrica" quan es faci la liquidació definitiva l'any 2022.

La portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, ha destacat que les previsions de la caiguda del PIB a les Balears "ja són del 36%, més del triple que a les resta d'Espanya". "Quines mesures duran a terme?", ha demanat.

Durant la sessió de control, Guasp ja ha retret a la presidenta del Govern, Francina Armengol, que no faci una reducció del 50% d'alts càrrecs a l'administració. "S'han d'eliminar duplicitats i moltes subvencions, a més d'eliminar tota la despesa supèrflua per alliberar recursos i destinar els doblers a coses realment importants", ha dit. Guasp ha recordat que a hores d'ara "hi ha 191 càrrecs i assessors col·locats a dit que costen als ciutadans 10,5 milions d'euros a l'any en sous". La diputada taronja ha acusat el Govern d'actuar com a "una agència de col·locació".

L'aprimament del sector públic també ha estat una reivindicació del portaveu d'El Pi, Josep Melià.