El Govern preveu recaptar prop de 500 milions d'euros més d'IVA el 2023

PalmaA banda de les inversions, un dels capítols claus dels pressupostos generals de la Comunitat Autònoma és el de tributs, és a dir, de recaptació d'impostos. Perquè tan important és conèixer on van els doblers com d'on venen. Si bé la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, va defensar dilluns a la roda de premsa de presentació dels pressupostos que les principals fonts d'ingressos són els fons europeus i els provinents de l'Estat, gairebé una setena part dels més de 7.000 milions prové de tributs. Concretament, el Govern preveu recaptar 855,4 milions d'euros en tributs, la gran majoria dels quals corresponen a l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i l'ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials) i AJD (Actes Jurídics Documentats).

El gruix d'aquestes partides el representa l'IVA, un impost que recapta l'Estat i que, després, torna en un 50% a la Comunitat Autònoma. Així, s'espera que en concepte d'IVA les Balears disposin de 1.789,3 milions d'euros el 2023, una xifra que supera en 462,4 milions d'euros la del 2022, és a dir, un 35% més. Segons fonts de la Conselleria d'Hisenda, aquest increment no està relacionat amb la inflació, i no té a veure amb un increment previst per a l'any vinent, sinó amb una menor recaptació enguany. Això ho explica el fet que l'IVA de la llum i el gas ha davallat del 21% al 5% aquest octubre, tal com va acordar el govern espanyol. El Govern balear no preveu que aquesta mesura s'allargui molt més enllà de l'inici del 2023, de manera que a partir del moment que caigui, la quantitat que es recapta per IVA pujarà.

Per altra banda, les mateixes fonts recorden que bona part del que es factura per IVA prové dels visitants, encara que neguen que s'esperi un increment en aquest sentit per al 2023. En aquest cas, la previsió és d'estabilitat i que les xifres siguin semblants a les de l'any anterior. En aquest sentit, l'IRPF també demostra una evolució sense gaires canvis: el Govern calcula que s'ingressaran un 3% més de doblers sota aquest concepte l'any que ve, la qual cosa es tradueix en 46 milions d'euros més respecte del 2022. En xifres absolutes, la xifra estimada total és de 1.468 euros per IRPF el 2023.

Ara bé, l'increment més gran l'ha experimentat un altre impost, el que s'aplica a les transmissions patrimonials, amb una crescuda del 49%, que es tradueix en 299,5 milions més previstos per al 2023 que el 2022. D'aquesta manera, el Govern preveu rebre 798,3 milions d'euros sota aquest concepte i l'explicació és que, segons fonts d'Hisenda, s'espera que continuï a l'alça la compravenda d'habitatges a les Illes Balears. A més, cal tenir en compte la darrera modificació en aquest sentit. El Govern va incrementar mig punt –de l'11% a l'11,5%– l'Impost de Transmissions Patrimonials en el cas dels habitatges que costin més d'un milió d'euros, i un punt, en el cas dels que costin més de dos milions.

Menys recaptació turística i de successions

Al capítol de tributs hi ha dues xifres més que criden l'atenció, però perquè davallen. És el cas, per un costat, de l'Impost sobre les Estades Turístiques, amb el qual el Govern preveu recaptar un 6% menys el 2023 que el 22, és a dir, 8 milions més. Sobre això, les mateixes fonts de la Conselleria neguen que tingui a veure amb un descens de turistes i ho relacionen, també, amb un imprevist del 2022 i no tant amb un canvi l'any 2023. La raó és que enguany s'han rebut sota aquest concepte unes partides que hi havia endarrerides des de feia dos anys, fet que ha engreixat les dades.

Per un altre costat, Hisenda també espera rebre un 14% menys en Impost sobre Successions i Donacions: 17,5 milions menys enguany (107,5 milions en total) que el 2022 (140 milions). No obstant això, les mateixes fonts de la Conselleria argumenten que no és un canvi significatiu, sinó que es preveu que les dades siguin continuistes i no hi atribueixen cap raó en concret en aquest cas.

Llei de residus

Finalment, la xifra més cridanera pel seu increment percentual és la de l'Impost sobre Residus i el cànon sobre residus. La Conselleria d'Hisenda calcula que rebrà un 189% més de doblers sota aquest concepte el 2023 que el 2022, però ho atribueix a una explicació molt concreta: la llei estatal de residus, que entrarà en vigor l'1 gener del 2023, i que implica una recollida d'impostos en aquesta matèria.

De fet, el Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a una sèrie de projectes de llei per cedir definitivament la gestió de l'Impost sobre el Dipòsit de Residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus a sis comunitats autònomes, entre les quals hi ha les Balears (juntament amb Andalusia, les Canàries, Catalunya, el País Valencià i Galícia). Cal recordar que el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i les comunitats autònomes van acordar el juliol impulsar la cessió d'aquest impost, però amb la idea que els territoris ho puguin anar assumint "amb flexibilitat".