Què ha de fer el Govern en els primers 100 dies?

PalmaCom haurien de ser les Illes Balears d’aquí a quatre anys? Aquestes són algunes de les preguntes que l’ARA Balears ha realitzat a persones de tots els sectors econòmics illencs: des de la indústria fins a la cultura i l’agricultura, passant pel turisme. Sense entrar en qüestions partidistes, tots fan balanç històric del paper de la política balear i reclamen canvis en el futur.

Agnès Llobet

“Hi ha d’haver un acompanyament digne per fer veure que es creu en l’audiovisual” 

L’actriu mallorquina Agnès Llobet considera que la política cultural “parla de benestar social” i es mostra crítica quan afirma que “sempre ha estat decebedor” com s’ha configurat la cultura en l’organigrama del Govern. Per això, reclama que “no es faci des del paternalisme”. Afirma que hi ha d’haver un acompanyament econòmic “real i digne per fer veure que es creu en l’audiovisual illenc”. “És una fal·làcia que l’art no necessita ajudes. El turisme, el gran motor, en té de molt grans”, sosté. També considera prioritari “aplicar la llei estatal d’habitatge adaptada a la realitat balear, ja que avui dia accedir-hi és un luxe”. Confessa que el seu somni, d’aquí a quatre anys, és que qui governi “no accepti la frase ‘vivim del turisme’”. “Si partim d’aquí, donam espai que aquest devori la resta de sectors”, diu. 

Toni Garí

“Si no generam I+D, serem esclaus del turisme durant molts d’anys” 

Pel president de l’Associació d’indústries fabricants de materials de construcció, Toni Garí, d’aquí a quatre anys a les Illes “s’ha d’haver creat un ecosistema d’innovació, ja que si no es genera I+D serem esclaus del turisme durant molts d’anys”. Què creu que és prioritari? “Una aposta valenta per construir habitatge social amb productes de km 0 i sostenibles”. A més, demana un canvi radical en la innovació industrial, ja que “en els darrers 30 anys ningú hi ha apostat”. Del pròxim Govern espera que es desenvolupi al complet la llei de la ciència, que marca arribar a un 3% del PIB de dotació econòmica. I, a més, llança una alerta: “S’han de fer campanyes perquè les empreses accedeixin a fons europeus finalistes per rehabilitar energèticament els edificis. És un tema urgent, són doblers que perdem”.

María Salinas

“He de dedicar dies perquè no se m’escapi cap tràmit, s’han de simplificar”

Maria Salinas té una doble visió: la d’una autònoma que es dedica a la cuina com a xef privada i la d’una persona que ha “après molt” del món del reciclatge per haver treballat en diversos agroturismes. Per la primera, “és primordial que se simplifiquin els tràmits administratius, ja que hi dedic dies perquè no se me n’escapi cap”. Quant a la segona, creu que una de les primeres mesures s’ha d’enfocar al control dels residus i implantar “tot d’una” la recollida selectiva al centre urbà de Palma. “No es recicla bé, tot es tira a la incineradora i porta a una circularitat negativa”. Hi ha dos àmbits més en què cal actuar amb celeritat: les ajudes a les persones majors i a la protecció de les dones maltractades. “Els meus pares avui dia són ciutadans de tercera malgrat que, en realitat, gràcies a ells soc on soc”, remarca.

Xavier Pastor

"Arribar al 30% del territori marí protegit culminaria 40 anys de feina"

Qui fou fundador i president de Greenpeace i Oceana, dues de les organitzacions ecologistes amb més recorregut d’Espanya i Europa, marca tres objectius principals, a curt termini, que tenen a veure amb la política insular: “prohibir edificar en rústic com en el cas de Menorca”, “fer una zonificació clara per saber on es poden posar fonts d’energia renovables i on no”, i “limitar l’arribada de cotxes a totes les illes” com es fa a Formentera. Així i tot, més a llarg termini, per bé que amb una certa urgència, ja que s’han de seguir les normatives europees que marquen el

2030 com a data límit, sosté que s’ha d’arribar a un 30% de territori marí protegit i a un 10% de reserves integrals marines –els santuaris–, “i anam endarrerits”. “Seria la culminació de la feina de tota una vida”, subratlla.

Bàrbara Mesquida

“Esper un Govern de microprojectes, no de grans promeses” 

Bàrbara Mesquida és la quarta generació al capdavant del celler Mesquida Mora. El defineix com una “microempresa” i per això espera que el pròxim Govern “sigui de microprojectes, i no de grans infraestructures i grans promeses”. La vinatera diu que “s’ha de pensar en la gent d’aquí, que lluitam per mantenir el territori, i no en els grans especuladors”. Tot i que les dades són positives, el seu desig és que “s’aposti de valent per l’agricultura ecològica i que el turisme hi tingui un impacte”. Demana que es deixin d’instal·lar parcs solars en terres agràries i també una excepció a la moratòria de places turístiques per als petits projectes d’interior que impliquen la recuperació del patrimoni familiar i fomenten l’agroturisme. “Si no, quedaria vendre-ho a estrangers”, alerta.

Miguel Eek

“El Govern ha de ser madur, seure amb el sector cultural i definir plegats un pla” 

Abans d’embarcar-se en un nou rodatge, Miguel Eek atén l’ARA Balears i demana al proper Govern que “sigui madur per asseure’s amb el sector cultural i definir plegats un pla” com tenen altres comunitats. “Al llarg del temps, hem vist que, quan anam tots sols, això no funciona”, recalca. De fet, troba que les polítiques culturals que s’han implantat “són poc integradores i de vegades elitistes”. D’altra banda, en els primers 100 dies creu que s’ha de fer un pla d’habitatge valent –”no es poden tenir habitatges buits o per a lucre turístic mentre la gent no hi tingui accés”– i dissenyar un nou paradigma socioeconòmic per als pròxims anys. “Només el Govern pot capitalitzar el rèdit del turisme per diversificar-nos”, opina. Posa en relleu el paper del sector primari i l’educació “perquè el talent illenc deixi de fugir”.

Catalina Socias

“Llevar les places turístiques de la borsa és un desastre. De què viurem?” 

La propietària del Cassai Beach House de la Colònia de Sant Jordi, Catalina Socias, defineix com a “prioritari” aixecar la moratòria de places, tant per donar llicències per a hotels d’interior com per als que tenen pisos i apartaments amb les condicions per fer-hi lloguer vacacional. “Tot el patrimoni es pot tudar”, sosté. Considera “injust no poder adquirir places havent complert tots els objectius” i pensa que la decisió del govern del Consell de Mallorca d’eliminar les 17.000 places de la borsa “és un desastre”. “De què viurem?”, es demana. A més, residint a ses Salines, posa en el punt de mira el transport públic com una altra prioritat i demana que s’implantin més freqüències i una línia específica entre la Colònia de Sant Jordi i Santanyí, que “és una demanda històrica”. 

Cels Garcia

“S’ha d’apostar per netejar els carrers de Palma amb aigua regenerada” 

Pel catedràtic de Geografia Física i professor de Recursos Hídrics de la UIB, hi hauria d’haver “una aposta per l’aigua regenerada i tractada, que sol acabar a la mar o en un torrent”, per netejar els carrers de les ciutats, principalment de Palma. “Per això, cal vincular la vigilància del recurs de l’aigua sense deixar de consumir-ne”, indica. De la mateixa manera, en els primers mesos de govern s’hauria “d’aturar el creixement urbà” en sòl rústic. “Certament, la dispersió ha augmentat a les Illes i no afavoreix un major ús del transport públic”, assenyala. Una altra de les mesures és la regulació del preu dels aliments bàsics, i ho relaciona amb incentivar que aquests “siguin de la terra”. “S’està pressionant el sector primari amb el creixement a foravila i els parcs fotovoltaics”, retreu.