El Govern prohibeix la construcció de ports nous i l'ampliació dels existents

PalmaEn els pròxims quinze anys no es podran construir nous ports esportius de gestió autonòmica i no es podran ampliar els existents. Aquesta és una de les principals mesures que recull el Pla General de Ports de les Balears, que ha aprovat aquest dilluns el Consell de Govern. És un document que, segons ha apuntat el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, gaudeix d'"un ampli consens" amb el sector nàutic i les administracions implicades. "És una fita històrica", ha remarcat.

Aquest és l'instrument que estableix els criteris que determinaran l'evolució del sistema portuari autonòmic fins d'aquí a quinze anys. Hi ha cinc línies principals d'actuació: reordenar el mirall d'aigua de les zones portuàries, resoldre l'agitació interior dels ports, crear camps de boies, construir marines seques per a embarcacions de petita eslora i ampliar la xarxa de rampes públiques per al llançament d'embarcacions petites. A més, se cerca que cada port estigui integrat en el nucli urbà, de manera que no siguin espais aïllats.

Avui dia hi ha uns 14.500 punts d'amarratge que gestiona el Govern, els quals engloben 47 ports, 13 camps de fondeig i 13 instal·lacions de rampes. Amb la prohibició de construir-ne de nous i ampliar-ne els existents, l'Executiu vol "donar resposta a una demanda cada vegada més alta" d'accés a la navegació. En aquest sentit, es volen afavorir noves fórmules, com que més persones puguin fer ús d'un mateix arrendament.

El procés d'elaborar el Pla General ha estat llarg, ja que hi han fet aportacions organismes com Costes, el Consell Consultiu i el Consell Econòmic i Social, entre d'altres. El conseller de Mobilitat ha destacat la realització de dos informes: un per estudiar la capacitat de càrrega del litoral, per quantificar si el nombre d'amarraments prevists era assumible, i un altre per afrontar els efectes del canvi climàtic "sense riscs".

El Pla General de Ports preveu una inversió global de més de 60 milions d'euros, dels quals prop de 43 corresponen a la inversió pública. Així, l'aprovació del document és "una fita de vital importància", tant per fer complir les exigències de la normativa actual com per la seva visió, que conjuga la democratització de l'accés a la nàutica amb la limitació de les actuacions que es poden dur a terme amb l'horitzó del 2033.