El Govern prepara les al·legacions a la proposta de població ajustada del Ministeri d'Hisenda

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que el Govern ja treballa en les al·legacions que les Balears presentaran a la proposta de població ajustada que el Ministeri d'Hisenda ha fet arribar a les comunitats autònomes com a primera passa per reformar el sistema de finançament. Totes les preguntes dirigides a la cap de l'Executiu durant la sessió de control han fet referència al document que el govern espanyol va enviar a les comunitats autònomes divendres, i les crítiques han vingut tant de l'esquerra com de la dreta.

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha lamentat que el document del govern espanyol "no dona senyals que les reivindicacions de les Balears hagin estat acollides" i ha reclamat a la presidenta que expliqui amb claredat quins són els objectius de les Illes en la negociació amb les comunitats autònomes que està per començar. El diputat ecosobiranista ha criticat que el document no reflecteixi els conceptes de població flotant i superpoblació de les Balears, que l'Executiu esgrimeix des de fa mesos per reclamar que hi arribin més recursos.

En canvi, Armengol ha considerat que és positiu que el Ministeri hagi enviat "un document per començar a treballar la negociació amb les comunitats autònomes" i ha matisat que no és cap nova proposta de finançament, sinó "un document tècnic sobre la variable de la població ajustada". "L'estam analitzant. És bastant evident que som un territori amb una població alta i que això s'hi hauria d'incloure, així com el pes de la insularitat com a factor determinant", ha continuat, a més de reivindicar "més corresponsabilitat fiscal" per a les Illes. "Cal començar a fer les al·legacions, perquè serà una discussió llarga i difícil", ha afegit Armengol, que també ha recordat que, segons la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), les Balears obtindrien un 2% més en la mitjana del sistema de finançament amb la proposta del Ministeri d'Hisenda.

Per part seva, el portaveu d'El Pi, Josep Melià, s'ha sumat a les crítiques contra la proposta del govern espanyol i també ha remarcat que hi ha hagut "un descens dels recursos del sistema de finançament als pressupostos estatals del 2022", els quals són "la manera ordinària" de fer arribar recursos a la Comunitat Autònoma. "L'opinió majoritària és que l'Espanya buida, i no la superpoblada, està guanyant la batalla", ha dit, i ha reclamat que la presidenta no mescli els 183 milions d'euros que les Balears rebran del REB l'any que ve amb el finançament. "No aconseguim el principi d'ordinalitat i no avançam en el tema de tenir més capacitat fiscal. És evident que hi ha un intent amagat d'harmonització fiscal i que la superpoblació no té un reflex com toca en la proposta", ha afegit Melià.

Armengol ha reiterat que aquesta "proposta tècnica de població ajustada" és el començament de les negociacions. Així i tot, la presidenta ha assenyalat que el document del govern espanyol inclou "qüestions interessants", com "una variable de costos fixos d'educació i sanitat que ajuda les comunitats petites", que es respecti "la insularitat com a factor diferencial" i l'augment de "la despesa sanitària i educativa". "Hi ha coses que manquen o que pensam que haurien de tenir més pes i estam treballant en aquesta línia", ha continuat. "Ara comença la negociació, i de moment, no s'ha demostrat que hàgim fracassat en cap".

La portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, ha criticat que Armengol s'hagi aliat amb la Generalitat valenciana per lluitar per un millor finançament mentre Mònica Oltra ha dit que "les variables de dispersió i insularitat li semblen exagerades". A més, la diputada taronja ha reclamat una comissió d'experts per enllestir les al·legacions de les Balears.

"La comissió d'experts no ha deixat de funcionar des de la legislatura passada", ha replicat la cap de l'Executiu, que ha convidat Ciutadans a participar en el debat del document de propostes que les Illes faran al govern espanyol. "No opinaré del que diuen altres responsables territorials, perquè cadascú defensarà el que interessi a la ciutadania del seu territori", ha continuat, i ha afirmat que les Balears s'assemblen "més a Catalunya que al País Valencià", quant a finançament.

D'altra banda, el portaveu adjunt del PP, Toni Costa, ha preguntat quines reivindicacions del Govern s'han tingut en compte en el document del Ministeri i ha destacat que el fet que "quatre portaveus demanin pel finançament denota la importància del tema". Costa ha lamentat que Armengol tingui "un pes nul a Madrid" i ha posat com a exemple que el règim fiscal del REB "ha estat dos anys en un calaix fins que el PP el va portar al Senat". "No s'ha tingut en compte ni una variable", ha continuat el portaveu popular sobre les reivindicacions del Govern. "No hi apareix la població flotant, demanam més responsabilitat fiscal i Montero proposa harmonització, demanam ordinalitat i a Montero li sembla repugnant. Ni una reivindicació de les Balears es té en compte en aquests càlculs", ha afegit, a més d'oferir una aliança per treballar el finançament juntament amb la Comunitat de Madrid.

Armengol ha recordat que el Govern convidarà "tots els grups parlamentaris" a participar en el debat de les propostes de les Balears i ha subratllat que, quan governava el PP, "no hi havia cap document damunt la taula", malgrat que el sistema de finançament va caducar el 2014. "Hi ha esperança que el sistema de finançament pugui millorar i hi ha molt de camí per recórrer", ha assenyalat la cap de l'Executiu, a banda de reiterar la necessitat que la insularitat, la població resident i la població flotant "tinguin més pes". "Li agaf el guant", ha dit Armengol en referència a l'oferta de Costa. "Si el PP s'hi suma, ja és ben hora", ha sentenciat.