El Govern reclama a Brussel·les una normativa específica contra l'explotació sexual infantil

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, han demanat aquest dilluns en una reunió amb diputats de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu una normativa específica per combatre l'explotació sexual infantil i adolescent, "una xacra social que afecta totes les societats del món", segons han explicat des de l'Executiu. Santiago ha comparegut després de la reunió davant els mitjans per explicar les propostes que el Govern ha elevat a la Comissió de Peticions.

Per una banda, reclamen que en la directiva europea vigent des del 2011, on s'ajunten els abusos, l'explotació i la pornografia infantil, se separi l'explotació per fer-ne una directiva específica. A més, l'Executiu ha demanat que se suggereixi a tots els estats membres que en els registres de maltractament hi hagi una casella específica d'explotació sexual, "que ara s'ajunta amb l'abús i són fenòmens diferents, no es poden mesclar", ha assenyalat la consellera.

Santiago i Armengol també s'han referit que les menors tutelades s'incorporin al mateix nivell que els menors amb discapacitat víctimes d'explotació, perquè en aquests casos "l'explotador té una major pena". Finalment, s'ha demanat que aquests menors tutelats tinguin prioritat en la seva recerca quan hi hagi fugues, "perquè a causa de la seva vulnerabilitat són més propenses a ser víctimes, captades per xarxes d'explotació sexual".

Aquestes són les quatre grans propostes que ha exposat la consellera d'Afers Socials, d'una reunió amb la missió europea de la Comissió de Peticions que ha definit com a "positiva, d'intercanvi de reflexions, d'opinions i propostes", i on s'ha conclòs que "tenim molta feina a fer com a Europa". Santiago ha afirmat que "hi ha hagut dos grans grups": una majoria d'europarlamentaris "disposats a escoltar-nos, i fer una reflexió sobre un tema brutal", i una minoria "amb una actitud partidista". En concret, han estat un eurodiputat de Vox i un polonès que pertany al grup parlamentari de Vox en el Parlament Europeu. "Han tingut una actitud molt destructiva, de ridiculitzar els protocols i evitar parlar d'un fenomen present a tota la comunitat europea". "Venien amb un guió fet", ha criticat Santiago.

"No és una comissió polititzada"

La presidenta de la Comissió de Peticions i exministra del govern de Mariano Rajoy, Dolors Montserrat, ha volgut aclarir que "no és una comissió polititzada". "El dret de petició està en el Tractat de la UE, i aquesta missió ve reclamada per peticionaris, per ciutadans europeus. No es polititza res perquè voldria dir parlar malament de ciutadans europeus", ha explicat. En concret, els tres denunciants foren Carmen Cordón, Margalida Vicens -de les Noves Generacions del PP- i José Luis Sánchez, excandidat de Vox a Eivissa.

Per la seva banda, l'eurodiputada del PP per les Balears, Rosa Estaràs, que ha participat en aquesta missió europea, ha subratllat que "la comissió ha vingut perquè cap nina quedi sense la protecció adequada, l'autoritat no pot acceptar que això sigui normal". L'argument que ha donat el Govern sobre el descobriment de l'auge d'aquests casos a les Balears és que "s'investiga més", una explicació que Estaràs ha criticat que "no és sòlida". "El Govern ha fet aportacions interessants amb la formació, però els protocols no han funcionat. Falta coneixement dels protocols, i provoca descoordinació amb les autoritats", ha criticat. Així i tot, ha afirmat que "hem vingut per sumar idees, l'actitud ha de ser col·laborativa, no defensiva". "No critic el Govern, he vingut perquè això no torni a succeir.

La comissió d'eurodiputats s'ha entrevistat aquest dilluns també, a un hotel de Palma, amb els tres denunciants del cas a la Comissió de Peticions, amb dues mares de menors víctimes d'explotació sexual, i amb diversos periodistes que han fet investigacions al voltant d'aquest tema. Aquest dimarts els europarlamentaris es reuniran amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i amb representants de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), ja que el Consell Insular fa 24 anys que té les competències en la tutela de menors.