El Govern recupera un altre càrrec de Bauzá: Antonio Gómez és assessor de la Conselleria d'Habitatge

PalmaLa Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, amb Marta Vidal al capdavant, ha recuperat un altre alt càrrec de la legislatura que va presidir José Ramón Bauzá i hi ha incorporat Antonio Gómez (Múrcia, 1958) com a assessor tècnic, amb funcions d'assessorament polític i parlamentari. Així ho ha comunicat el Govern aquest dimarts mitjançant una nota de premsa, en què es detalla el currículum de Gómez, qui és funcionari. El nou assessor va ser agent de Medi Ambient des del 2003 (havia exercit com a guarda forestal de l'Estat des de 1981 fins a 2003). Graduat en Dret i tècnic superior en delineació, Gómez va ser batle d'Escorca entre 1991 i 2011. Exercí com a vicepresident de Bauzá entre 2013 i 2015, i la primera legislatura del Pacte (2015-2019) va ser un dels diputats del PP. Però aquests no han estat els únics càrrecs que ha exercit. També va ser director general de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental (2003-2007), director general d'IB3 i vicepresident de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears.

Gómez va justificar l'aprovació de la llei de símbols l'any 2013, la qual prohibia penjar llaços amb la senyera. De fet, el llavors vicepresident del Govern va destacar que la norma sí que permetia penjar llaços amb les banderes espanyola, la de les Balears i l'europea, perquè "són oficials". Gómez va ser un home fort i de confiança en l'Executiu de Bauzá, i va ser un ferri defensor de l'expresident quan l'ombra de la corrupció va esquitar la compra i reforma de la seu del PP balear –l'extresorer del PP espanyol va assegurar que aquesta operació havia estat possible gràcies a les aportacions d'empresaris.

El nomenament de Gómez com a director general d'IB3 també va anar acompanyat de polèmica, i ell mateix va reconèixer que no era "normal" que una persona del seu perfil ocupàs aquest càrrec. Malgrat que la seva situació al capdavant de l'ens era d'interinatge, l'ara assessor d'habitatge va voler reformular el model de radiotelevisió pública i introduir programes en castellà a la graella del mitjà. A més, va combinar aquest càrrec amb el de conseller de Presidència, una situació insòlita fins llavors.

Menysteniment de la manifestació contra el TIL

Un altre dels moments més polèmics del pas de Gómez pel Govern de Bauzá va ser quan el conseller va menystenir la manifestació del 29 de setembre de 2013 contra el decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), que potenciava el castellà i l'anglès en detriment del català. Ignorant que hi va haver més de 100.000 persones al carrer en representació de sectors molt diversos de la societat, Gómez va denunciar interessos de partits catalans, concretament d'ERC, per atiar la protesta contra la política educativa del PP.

I un dels seus llegats com a batle d'Escorca va ser l'intent de construir una macrourbanització en sòl rústic. Una sentència del 2014 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va ser contundent respecte dels plans de l'Ajuntament quan Gómez n'era el batle i va avalar l'acord del Consell de Mallorca de 2010 per qualificar els terrenys del Guix com a sòl rústic i impedir-hi les edificacions. La sentència de la Sala Contenciosa Administrativa, a més de retreure amb contundència l’actuació de l’Ajuntament d’Escorca, també va posar en dubte la Llei 7/2012, més coneguda com a llei Company, que era un dels arguments esgrimits en el recurs de l’Ajuntament per mantenir el projecte urbanitzador. El qüestionament va ser tal que fins i tot va arribar a considerar inconstitucional aquesta norma impulsada per Biel Company quan era conseller d'Agricultura, també amb José Ramón Bauzá.