El Govern es resigna a un soci imprevisible

PalmaLa implosió del grup parlamentari de Vox ha tornat a deixar la viabilitat de la legislatura en dubte. “Ens agradaria que hi hagués estabilitat, que es complís l’acord que vàrem signar amb Vox, que no hi hagués aquesta problemàtica”, lamentava divendres el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa. El vicepresident va assegurar veure indicis d’una possible solució a la crisi: les dues parts enfrontades, la direcció del partit i els cinc díscols del grup parlamentari, varen donar mostres d’acostament. Però també va admetre que aquestes tensions existeixen des de l’octubre, i formen part d’un mal crònic al partit d’extrema dreta, amb diferents sectors enfrontats. Com es pot governar amb un soci permanentment inestable? Fonts del PP consultades responen amb una altra pregunta: quina alternativa tenen?

La crisi va esclatar dilluns, quan cinc diputats del grup parlamentari de Vox –la majoria– varen votar l’expulsió del president del Parlament, Gabriel Le Senne, i la líder provincial del partit, Patrícia de las Heras, cosa que comportava el seu pas a no adscrits. El moviment va posar en guàrdia la direcció estatal de Vox, que va sortir en defensa dels seus dirigents i va anunciar l’expulsió dels díscols. En el cas dels rebels, la seva força resideix en el número: cinc, els necessaris per garantir l’estabilitat al PP, ja que amb els seus vots li permeten arribar a la majoria absoluta. Per tant, la situació posava els populars en el dilema entre continuar amb l’aliança a la Cambra amb aquests cinc diputats indisciplinats o mantenir bones relacions amb l’executiva de Vox, amb qui ha signat acords en diferents ajuntaments (entre ells, Palma) i el Consell de Mallorca.

La primera reacció del PP va ser no posicionar-se: “Si ens movíem en un sentit o l’altre, podíem condicionar les negociacions”, apunten fonts de l’Executiu. Les primeres declaracions del portaveu del grup parlamentari Popular, Sebastià Sagreras, varen consistir a remarcar que “el problema el té Vox” i exigir al partit si “està en disposició” d’afirmar que pot complir amb l’acord d’investidura. El passat divendres, Costa encara va insistir que la crisi afectava “un partit aliè” al que sustenta l’Executiu. Però també va admetre que la situació dels seus socis al Parlament genera “més maldecaps del que hauria de ser desitjable”.

Àrbitre entre les parts

Davant això, el Govern ha assumit un paper d’àrbitre. Costa va assegurar que tant l’Executiu com el PP mantenen contacte permanent amb les dues parts en conflicte i l’escenari que desitjarien és que es torni a la “normalitat” dels set diputats que hi havia fins ara –després que un dels parlamentaris de Vox, Xisco Cardona, passàs a ser no adscrit a l’octubre. Per la seva banda, fonts de la direcció estatal de Vox apuntaven que l’actitud del PP era “de col·laboració” per intentar fer tornar els díscols a la disciplina del partit. Una de les estratègies de l’executiva de Vox era dividir el grup de cinc. Només que un s’hagués desmarcat dels rebels, s’hauria trencat la capacitat dels altres –amb només quatre escons– de condicionar les polítiques del Govern. Les mateixes fonts de Vox consideraven una mostra d’aquest esperit col·laborador el fet que el PP donàs aire a Le Senne a la Mesa del Parlament, quan va votar a favor de sol·licitar dos informes als lletrats. Un moviment que permetia ajornar el seu cessament com a líder de la Cambra. De la mateixa manera, fonts de la direcció estatal de Vox descarten, per ara, exigir al PP que es desmarqui dels díscols, als quals necessita per aprovar lleis al Parlament, a canvi de mantenir les aliances a les altres institucions. Al seu torn, els portaveus dels cinc indisciplinats han promès estabilitat a les votacions dels populars, i han remarcat que la comunicació amb el PP continua essent fluida.

L’horitzó immediat del Govern

El Govern esperava divendres una resolució del conflicte. Però és conscient de la poca fiabilitat del seu soci. Encara que es tanqui un acord entre la direcció estatal de Vox i els diputats díscols –que controlen la major part dels quadres territorials del partit–, res no garanteix que les tensions no tornin a aflorar al llarg de la legislatura. De fet, el vicepresident Costa va admetre que les diferències internes en el seu soci són recurrents. Va posar com a exemple d’això les dificultats que va tenir l’Executiu per tirar endavant el sostre de despesa: els cinc rebels varen desobeir les ordres de Madrid de facilitar-ne la tramitació, i la varen condicionar a tenir un compromís explícit del PP amb la lliure elecció de llengua. “Si una setmana el sostre de despesa no s’aprova i la setmana següent el mateix sostre de despesa sí que s’aprova, aquest no seria el problema”, va dir el també conseller d’Economia: “Hi havia quelcom als pressupostos que incomplís el pacte [d’investidura]?”.

Tot i que fonts de l’Executiu admeten la “preocupació” que els ha generat el trencament del grup, Costa va posar un element per a l’optimisme dels populars damunt la taula: els pressupostos per al 2024 estan aprovats i pendents d’execució. “Estam en disposició de continuar governant sense cap tipus de problema, i quan arribin els textos legislatius al Parlament el que farem és negociar per dur-los endavant”, va remarcar. Segons fonts del Govern, la presidenta Marga Prohens es va marcar com a objectiu, des de l’inici del mandat, prioritzar la tramitació de les normes més importants. “Amb un soci extern, mai no saps com pot acabar la legislatura”, assenyalen aquestes fonts. Ara per ara, l’Executiu té damunt la taula la llei òmnibus per a la simplificació administrativa, la tramitació de la llei d’habitatge, la llei de turisme i la llei de costes.

Per ara, Prohens pot fer poc més que intentar convèncer els quadres de Vox perquè es reconciliïn i esperar que aquestes normes tinguin el suport necessari. “Continuam amb el full de ruta marcat”, va apuntar el vicepresident. El Govern no preveu, ara per ara, l’opció d’un avançament electoral arribat el moment. Si fos necessari, apunten diverses fonts consultades, es plantejaria la possibilita de governar en minoria, amb acords puntuals amb l’oposició. Però aquest camí no es dibuixa senzill. L’exemple d’aquesta dinàmica és al Consell de Menorca. Després de trencar amb Vox, el president de la institució, Adolf Vilafranca, va optar per governar en minoria i intentar pactar els pressupostos amb l’esquerra. Però no se’n va sortir, i en els darrers dies ha hagut de tornar a explorar l’opció de refer l’aliança amb Vox, informa David Marquès.

Vox assaja un acostament

Mentre el Govern espera, Vox intenta reconduir la situació. Després d’una setmana de guerra oberta entre la direcció estatal i els cinc díscols del partit, Le Senne va fer divendres una passa que es va interpretar com una desescalada del conflicte. L’endemà de reunir-se amb dos dels parlamentaris indisciplinats, l’encara president del Parlament va suspendre la Mesa que havia convocat amb l’objectiu d’iniciar els tràmits per a una reforma del reglament de la Cambra. La modificació de la normativa tenia com a objectiu excloure els cinc diputats rebels del grup parlamentari, de manera que perdrien l’assignació monetària corresponent i també la possibilitat de presentar un candidat a presidir la Cambra. Le Senne va assegurar que va desconvocar la reunió per “transmetre tranquil·litat” mentre durin les negociacions. “Sempre hem tingut la mà estesa a la direcció estatal per arreglar la situació”, va declarar, al seu torn, la portaveu dels díscols, Idoia Ribas. En qüestió de dies, els diferents sectors assajaran un acostament.