Qui governa què? Les Illes, de les comunitats on manco es destingeix la culpa de la gestió
La crisi econòmica i la pandèmia han cedit protagonisme a l’Estat en la gestió d’àrees que competeixen a les autonomies, i això incideix en una incorrecta responsabilització de les polítiques
PalmaQui governa què? Es responsabilitza del desenvolupament d’una competència el nivell de govern correcte? Els politòlegs Ignacio Jurado i Sandra León, en l’estudi La governança multinivell a Espanya, conclouen que no. Basant-se en els resultats de la seva enquesta del 2018, però que avui dia, amb la pandèmia, agafen encara més vigència, comproven que el 58,8% dels ciutadans atribueixen la responsabilitat de la gestió de Salut al govern espanyol, i el 63,4%, la d’Educació. Curiosament, són “dues de les competències més importants” que es troben en mans de les comunitats autònomes. En el cas de les Balears, els resultats són encara més grans, amb unes xifres aproximades del 60% i 65%, respectivament.
Les Illes es troben entre el grup de comunitats denominades de la ‘via lenta’ quant a l’adquisició de les competències, ja que va aconseguir el traspàs d’Educació el 1997 i de Salut el 2001, contràriament a les de ‘via ràpida’, com el País Basc i Catalunya, que des d’un principi varen tenir el poder de control sobre aquestes àrees. Aquesta és la raó principal que mostra l’estudi per atribuir incorrectament la ‘culpa’ de la gestió. “La claredat de responsabilitzar les comunitats és menor a les regions de ‘via lenta’, on l’Estat va tenir un paper destacat durant un període més llarg”, argumenten.
De fet, la tendència de la societat, segons els politòlegs, és cada cop més centralitzadora. La crisi econòmica i ara la pandèmia, en termes de la gestió sanitària, han restat protagonisme a les autonomies a favor d’un Estat que ha obtingut un major paper en la formulació de polítiques, fet que provoca la impressió en la ciutadania que és l’executiu espanyol el que assumeix el desenvolupament de la competència. Aquesta percepció, explica l’estudi, incideix en el fet que no hi ha una idea clara de ‘qui fa què’, i el model de recompensa-càstig cap al govern que impliquen les eleccions no acaba funcionant correctament.
A més, en el context actual, en què hi ha un augment de les desqualificacions entre partits i d’una perceptible polarització sociopolítica, el biaix partidista és una altra gran causa per la qual els ciutadans illencs poden responsabilitzar equivocadament dels resultats de les polítiques. “Com més difícil sigui per als votants determinar qui és responsable de què, més recorren a senyals simples com el partidisme”, destaquen León i Jurado. Per tant, a les Balears, una de les comunitats on més dificultat hi ha per atribuir la gestió, aquest partidisme tindria un paper important. “Quan un s’identifica amb un govern, l’estructura multinivell –estatal, autonòmica, de consells insulars i local–possibilita canviar la culpa cap a nivells de govern diferents del preferit”, sostenen.
Podem tenir més autogovern?
L’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), dirigit per Lluís Segura, publicà el maig passat L’estudi sobre la millora de l’autogovern, un encàrrec que es va retardar per la pandèmia. L’entitat dependent de la Conselleria de Presidència va concloure, a grans trets, que les Balears podien adquirir més quotes d’autogovern sense la necessitat de dur a terme una reforma de l’Estatut d’Autonomia.
Quant a la incidència de la pandèmia, el document relata, coincidint amb León i Jurado, que “la distribució de competències entre els nivells estatal, autonòmic i local han cedit en part a favor de la coordinació i la unitat d’acció”: que no hi hagués 17 nadals distints, com es criticava des d’algunes comunitats en el seu moment, amb les diferències de mesures restrictives. Segura afirma que, amb la gestió del covid, les comunitats han vist la importància de delimitar les responsabilitats entre els poders públics. Saber, d’aquesta manera, qui governa què. “La crisi generada pel coronavirus ha permès constatar la urgència d’ajustar adequadament el repartiment de competències entre els nivells estatal i autonòmic”, subratlla.
Concretament, l’estudi apunta un total de set competències exclusives de les Balears, de tota índole, que manquen d’una transferència de poders des de l’Estat. D’entre aquestes, destaquen el traspàs de les funcions i serveis d’aeroports no qualificats d’interès general, com podria ser l’aeròdrom de Son Bonet si es desclassificàs com a tal; la gestió de la sanitat penitenciària i el control de les beques i ajudes universitàries atorgades amb càrrec als Pressuposts Generals de l’Estat (PGE).
La competència de Costes
Així i tot, possiblement una de les competències més importants pendent de la transferència des de l’Estat, que està recollida en el text estatutari, és la de l’ordenació del litoral. Segons l’IEA, les Balears podrien adquirir la gestió de les concessions i autoritzacions de domini públic maritimoterrestre, l’execució d’obres i actuacions en el litoral que no siguin d’interès general, i la policia administrativa de domini públic. “Tenir la competència de Costes permetria una gestió ambiental i urbanística més coherent”, destaca el senador de MÉS per Mallorca i exconseller de Medi Ambient del Govern, Vicenç Vidal. “Madrid no ens ha d’informar de segons quines qüestions del litoral, es requereix un control de més proximitat”, afegeix.
Vidal fou qui en el Senat condicionà el seu suport als PGE a canvi del compromís de l’Estat a transferir Costes, més un milió d’euros extra per gestionar posidònia, un milió per a Menorca Talaiòtica i 16.000 euros per al foment de la llengua catalana. “Vàrem arribar a l’extrem de condicionar el meu vot favorable a complir l’Estatut d’Autonomia. Una cosa que l’Estat ja hauria d’haver fet va ser fruit d’un xantatge, si es vol dir així”, recorda. “El meu vot matemàticament no era necessari per als PGE, però podia influenciar el vot del grup del Senat d’Esquerra Confederal. Han funcionat les aliances i se sap que moltes votacions que feim van lligades a Esquerra Republicana de Catalunya o al Partit Nacionalista Basc”, continua.
El traspàs s’ha de fer efectiu aquest 2022 i ja hi ha hagut les primeres reunions entre el Govern balear i l’estatal per intercanviar informació i avançar en la negociació. La darrera trobada fou el febrer, segons explica la directora general de Coordinació i Relacions amb el Parlament, Isabel Castro, amb la presència de la consellera de Presidència, Mercedes Garrido; el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. “La ponència tècnica, la part formal per començar a treballar, es convocarà a curt termini”, exposa Castro. En aquesta ponència es decidiran les funcions que es traspassen, el cost efectiu, el pressupost i el personal. “S’ha d’acabar de pactar tot això”, subratlla la directora general.
En paral·lel, una altra àrea que a les Balears manca de la possessió de la gestió –una de les poques comunitats de l’Estat– és Justícia. “La nostra prioritat és Costes”, matisa Castro. Actualment, la relació entre el Govern i l’àrea judicial s’emmarca en “relacions purament institucionals”, explica el director general de Relacions Institucionals, Xesc Miralles. Des de l’Executiu balear s’apunta que “està previst” assumir aquestes competències, però “el covid ho ha llevat de damunt la taula”.