Quan es governa sense oposició: els casos on un sol partit ha acaparat un ajuntament

PalmaLa política municipal té un fet diferenciat de l'autonòmica per superar el possible bloqueig després d'unes eleccions: si no hi ha una majoria absoluta, i els partits no arriben a un acord, automàticament la llista més votada passa a obtenir la vara municipal. Així i tot, al llarg de la història democràtica de les Illes han estat freqüents les majories absolutes –només el 2019 n'hi va haver 22–, i també casos més especials: pobles on, perquè només s'ha presenta un partit o perquè una formació ha acaparat gran part del vot, no hi ha hagut oposició.

Des del 1979 al 2019 aquest fet s'ha donat en 12 ocasions repartides en vuit municipis diferents. La meitat –Escorca, Estellencs, Banyalbufar i Valldemossa– són de la serra de Tramuntana i molt poc poblats. El factor demogràfic hi incideix enormement, ja que amb pocs vots hi pot haver grans distorsions en el percentatge de vot, i això també complica el sorgiment de moltes formacions polítiques. Per exemple, el 2019 el PP va obtenir els cinc regidors de l'Ajuntament d'Escorca amb només 97 vots, per davant d'El Pi (16 vots) i el PSIB (7), que van superar la barrera electoral del 5%.

El segle XXI només ha succeït dos cops que un partit governi sense oposició a les Illes, i els dos a Escorca. De fet, ha estat en legislatures consecutives, ja que el 2015 el PP també va aglutinar els cinc edils amb el 70,7% dels vots. És curiós perquè el 2007, amb el 81,5% dels vots, més que en els tres següents comicis, va cedir un regidor a UM, encara que el Consistori tenia set edils, dos més que avui dia, a causa de la baixada de població que ha sofert el municipi.

Per conèixer els altres casos ens hem de remuntar al 1991. A diferència d'Escorca, on s'ha presentat sempre més d'una formació, fa 32 anys a Estellencs i Mancor de la Vall només hi havia una papereta: la de la coalició entre el PP i Unió Mallorquina, i la de Mancorins Independents, respectivament. Per tant, van obtenir el 100% dels vots vàlids. De fet, Estellencs és el municipi balear on més s'ha donat aquesta situació, ja que el 1979 únicament hi havia UCD i el 1987 Aliança Popular, l'antecessora del PP. En el cas de Mancor, el 1983 Unió Mallorquina va aconseguir els set regidors, amb el 94,3% del vot.

El 1987, a banda del cas d'Estellencs, Aliança Popular va ser l'únic partit que es va presentar a Consell, i Unió Mallorquina a Banyalbufar. En canvi, a les primeres eleccions de la democràcia, el 1979, UCD va tenir una certa hegemonia en el nombre de batlies, i va ser l'única papereta possible a Valldemossa, Son Servera i Llubí.