Governar a cop de decret: el Pacte n’aprova més el 2022 que el darrer any de pandèmia

PalmaEl Pacte va tirar endavant deu decrets llei al llarg del 2022, un més que l’any anterior, quan els efectes de la pandèmia centraven gran part de l’activitat legislativa. L’esclat de la guerra a Ucraïna, i la crisi econòmica i l’alta inflació que se n’han derivat, han comportat l’aprovació de dos plans de xoc mitjançant decrets. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va anunciar el primer el 29 de març, amb mesures per valor de 106 milions d’euros, i l’altre el 4 d’octubre, en el transcurs del Debat de Política General, amb 25 mesures que arribaven als 200 milions.

El Consell de Govern va donar llum verda al darrer decret de l’any el 27 de desembre –el Parlament l’ha de convalidar encara–, el qual prohibeix noves urbanitzacions en rústic en els municipis que tenen sòl urbà encara per desenvolupar. Aquest fet ha provocat que els batles del PP hagin exigit una reunió urgent en el si de la Federació d’Entitats Locals (FELIB) per presentar-hi esmenes. Així i tot, el decret més polèmic va ser el que es va aprovar l’11 de febrer, el qual va establir la moratòria per adquirir places turístiques, i va imposar la implantació de llits elevables en els establiments, entre altres mesures.

Aquest és un dels dos que el Pacte ha acceptat que es tramitàs com a projecte de llei. Això implica que els grups de l’oposició poden presentar esmenes i pactar algunes modificacions en el text. En cas contrari, el Parlament simplement vota a favor o en contra de la normativa, sense possibilitat de negociar. Cal tenir en compte que els 29 diputats dels partits que formen el Govern han tingut el suport del diputat de la coalició formenterenca d’esquerres (PSIB, Esquerra Unida i Gent per Formentera) en totes les votacions de la legislatura. Aquest acord els ha donat una majoria absoluta –30 diputats– de facto. Així, a diferència del que succeeix en el Congrés, l’Executiu no ha tingut necessitat de negociar amb l’oposició cada decret a les Balears.

De “l’ús abusiu” a la “comoditat”

L’actual legislatura, quan falten tres mesos perquè es dissolgui el Parlament abans de les eleccions, és aquella en la qual s’han aprovat més decrets, la tècnica que permet legislar per la via d’urgència i amb efectes immediats. Els 35 que s’han aprovat fins ara superen àmpliament els 12 dels primers quatre anys del Pacte i els 29 de l’etapa de José Ramón Bauzá –així i tot, s’han de tenir en compte els efectes de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna.

L’oposició en bloc, des del PP a, fins i tot, Més per Menorca, coincideix que el Govern ha fet un “ús abusiu” d’aquesta figura legislativa. “Es menysté l’oposició, impedint que faci aportacions. És una pràctica de pobresa democràtica”, sosté el portaveu ecosobiranista, Josep Castells. “S’obvia la competència del Parlament, i el tracten com un dispensador d’aprovar decrets”, s’hi suma el diputat de Ciutadans, Juanma Gómez. El portaveu d’El Pi, Josep Melià, en justifica la utilització en casos excepcionals com la moratòria de places, però que “es converteixi en ordinari el que és excepcional demostra la baixa qualitat de la democràcia”.

Des del Pacte, els portaveus parlamentaris del PSIB i Unides Podem, Pilar Costa i Alejandro López, argumenten que tots els decrets “tenen plena justificació”. “Tenen relació amb mesures socials o econòmiques urgents. Si fos el nostre modus operandi, la legislatura passada n’hauríem aprovat molts més”, afirma Costa. Així i tot, López no amaga que a l’Executiu li és “més còmode” governar a cop de decret, “encara que es consensua entre els socis i els més potents s’han tramitat com a lleis”. A més, si cada decret es convertís en una llei, “s’allargaria massa el procés i s’embossaria el Parlament d’iniciatives parlamentàries”. La portaveu socialista recorda que en l’etapa de Bauzá molts s’aprovaven “sense justificació”, valent-se de l’àmplia majoria absoluta que tenia amb 35 diputats. 

“No es pot obviar que va succeir també en el passat, però Armengol ho ha superat. Es titllava Bauzá d’autoritari i de passar el rodet, i Armengol governa des de l’Executiu i no des del Parlament”, diu el portaveu del PP, Antoni Costa.

Decrets ‘granera’

Una altra de les queixes de l’oposició és que molts decrets es converteixen en “decrets granera”, ja que acaben regulant matèries diferents de les inicials i urgents. De fet, el portaveu d’Unides Podem reconeix que des del partit “ens hem queixat moltes vegades”. “Amb un decret algunes conselleries, de tots els partits, volen solucionar els seus problemes, tot i que són modificacions que no són substancials”, subratlla.

Un dels exemples és el decret que regula el pla de xoc de 106 milions, i que modifica la llei educativa aprovada tres setmanes abans, o un dels dos decrets per reduir la temporalitat en el sector públic, que s’aprofita per canviar un decret del cànon sobre l’abocament i la incineració de residus.