La gran distància de Barcelona amb Mallorca i València
Els acords comercials i la defensa del català són els brots verds de la relació entre territoris veïns
BarcelonaEl 6 de juliol les Illes Balears i el País Valencià escenificaven en una cimera bilateral l'objectiu d'aconseguir que Espanya sigui un estat federal. Tant el president valencià, Ximo Puig, com la seva homòloga balear, Francina Armengol, van coincidir que en aquella fotografia hi faltava Pere Aragonès. Des del Govern responien que estan en una altra pantalla: el referèndum. En els últims mesos, les Balears i el País Valencià estan fent front comú per acumular forces amb les quals negociar aspectes com el finançament autonòmic, un debat que la Generalitat també es mira de reüll amb reticències. Amb tot, el Govern accepta que se senten lligats als seus territoris veïns amb temàtiques com la defensa de la llengua, el Corredor Mediterrani o els fons europeus. I, de fet, fonts de l'executiu català assumeixen l'objectiu d'establir ponts més sòlids amb València i Mallorca. La realitat, però, és que les relacions fa anys que van deixar de ser fluides: cap president català s'ha reunit de manera oficial amb el seu homòleg balear o valencià des del referèndum del 2017. Només Aragonès quan era vicepresident en funcions de president es va trobar el desembre del 2020 amb Ximo Puig i, ara, els governs mostren el compromís de tornar a reunir-se de cara a la tardor. Això, diu la Generalitat, canviarà.
De moment, la inactivitat contrasta amb el mandat de Carles Puigdemont, que es va reunir dues vegades amb Puig i Armengol per separat. Pau Torres, politòleg de Passes Perdudes, mitjà que fa anàlisi de la política de les Illes Balears, afirma que amb el Procés s'ha obert un abisme polític en les relacions: "El full de ruta català genera rebuig". Per això, afegeix que dels objectius polítics que en un passat podien tenir els Països Catalans, ara Catalunya va per la seva banda i el País Valencià i les Balears estan intentant incentivar "una visió d’Espanya plural sense posar en dubte la seva unitat". Torres accepta que ara els seus reptes compartits es basen en els interessos molt lligats a la proximitat geogràfica –com el reclam d'un turisme de qualitat, el Corredor Mediterrani o el projecte de l'Euroregió Pirineus Mediterrània– i la defensa del català.
"Uns dels únics punts de trobada són les qüestions de llengua o temes audiovisuals", explica Torres. Ho exemplifica la reincorporació de les Balears a l'Institut Ramon Llull l'any 2015 –la Generalitat Valenciana, en canvi, no hi és– o diversos passos endavant per fer realitat un projecte audiovisual en català. En aquesta línia, el 2018 va néixer Bon Dia TV, una televisió per internet amb continguts dels tres canals. També hi ha hagut produccions conjuntes, com La mort de Guillem, film sobre l'assassinat de Guillem Agulló, que van finançar les tres institucions i es va emetre simultàniament per TV3, À Punt i IB3. No està resolta, però, la reciprocitat per veure els canals de televisió.
Depenent del color polític
La distància entre Catalunya i els seus territoris veïns, però, ja hi era abans del Procés. Quan Puigdemont es va trobar amb Puig el 2016 feia 18 anys que els presidents valencià i català no celebraven una reunió bilateral. La clau per entendre la tardança de la cimera, i així ho exposa Torres, és que els 18 anys anteriors havia governat el PP. "No és una cosa nova. L'anticatalanisme al País Valencià és un factor comú de la política. I, de fet, tampoc hi ha hagut bona relació en l'àmbit empresarial, social i cultural, entre dues societats molt incomunicades", destaca el sociòleg valencià Vicent Flor. Ell data en la Transició i no pas en el Procés aquesta llunyania, que exemplifica amb la nul·la relació entre el primer president valencià, Joan Lerma, i Jordi Pujol.
El catedràtic d'economia de la UPF i expert en finançament autonòmic, Guillem López Casasnovas, explica que abans del Procés la relació entre els territoris era "formal". De fet, ell va presidir la comissió de relacions fiscals i financeres entre Catalunya i les Balears, i creu que després de l'1-O la relació ha quedat "trencada". A parer seu, Catalunya ha sortit "del mapa del règim comú", encara que admet que hi ha aspectes comercials com el Corredor Mediterrani que sobrepassen la rivalitat política de les tres comunitats. Sosté que les Balears poden sortir perjudicades pel fet que Catalunya estigui en un altre estadi, ja que "poden quedar òrfenes en la defensa dels interessos comuns de finançament autonòmic". Si això seguirà o no així encara és una incògnita per resoldre per al nou govern d'Aragonès.