La guerra d'Ayuso contra les universitats públiques de Madrid

MadridA la Comunitat de Madrid hi ha més del doble d'universitats privades que públiques. Mentre que les primeres ja arriben a tretze i hi ha diversos expedients en tramitació per ampliar-ne encara més el nombre, de les segones n'hi ha sis en plena guerra oberta amb Isabel Díaz Ayuso pel fet que aquesta proliferació va en paral·lel amb una progressiva regressió del seu finançament. La xifra d'institucions públiques, al contrari de les privades que viuen un boom, s'ha mantingut estable des de fa gairebé trenta anys –la pública més jove és la universitat Rey Juan Carlos, fundada el 1996–. El que ha anat canviant és un empitjorament de les condicions en què presten els seus serveis per la caiguda dels recursos disponibles. Ara bé, l'aposta de la comunitat de potenciar les institucions privades –se n'han creat set en les darreres tres dècades, l'última el 2022 tot i tenir informes adversos– no és nova, sinó que és marca del PP madrileny, que ha governat ininterrompudament a Madrid des de 1995.

"Les universitats públiques de la Comunitat de Madrid estan abocades a la desaparició i ho dic així perquè és així de dramàtica la situació", ha advertit aquest dimarts la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, en roda de premsa després del consell de ministres. Segons un informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) de 2024 que analitza les universitats espanyoles des d'una perspectiva autonòmica, les institucions públiques de Madrid són les que "menys transferències corrents i de capital reben de la seva comunitat autònoma per alumne". Morant ha corroborat que el finançament per estudiant a la comunitat madrilenya està "un 21% per sota de la mitjana d'Espanya". La situació és límit, segons denuncien les mateixes institucions, que en les últimes setmanes han apujat el to i han fet pinya contra Ayuso, que s'ha vist abocada al xoc amb els rectors de les sis públiques madrilenyes i després de dies de pressió creixent ha acabat afluixant i movent fitxa.

El detonant ha estat el primer esborrany dels pressupostos autonòmics per al 2025, que només incrementava un 0,9% el seu pressupost (uns 5,5 milions més) mentre que el creixement global del projecte és d'un 4% i els màxims responsables de les institucions havien xifrat en 200 milions extra (un 18% més) el que necessitaven per garantir el seu funcionament. La setmana passada els sis rectors van emetre una carta conjunta denunciant-ho i, en un dinar de treball aquest dimarts, la presidenta madrilenya els ha comunicat que finalment l'aportació autonòmica per a l'any vinent serà de 47,3 milions més. Això suposa un increment del 4,2% amb relació a l'anterior.

"Quinze anys d'infrafinançament"

Com a reacció, s'havien convocat protestes aquest dijous a les portes de l'Assemblea de Madrid coincidint amb el debat de les esmenes a la totalitat dels comptes. I encara que l'oferta d'Ayuso suposa una millora, la inversió es manté lluny de les necessitats que exposaven els rectors que en la carta advertien que estan en una "situació crítica" que "en pocs anys podria tornar-se catastròfica" després que acumulin "15 anys d'infrafinançament i una progressiva reducció d'ingressos".

"La precarietat laboral, la impossibilitat de reposar jubilacions, les limitacions en promocions, la paralització de projectes formatius i d'investigació i la incapacitat per atraure o retenir talent són alguns dels desafiaments recurrents. A això se sumen infraestructures obsoletes que representen un risc creixent per a usuaris i treballadors", relataven en la carta. La polèmica es va amplificar encara més quan aquest dilluns Morant va denunciar en una carta que Madrid era l'única autonomia que s'estava resistint a subscriure un programa, anomenat María Goyri, que donaria a les universitats públiques madrilenyes la possibilitat d'incorporar més de 1.000 ajudants de doctor. No signant el conveni, Ayuso impedia que el govern espanyol invertís "més de 169 milions d'euros" –el 60% del cost de les contractacions– durant els pròxims sis anys, va dir.

Morant li demanava una rectificació que també ha arribat, almenys parcialment, l'endemà. Poc abans de trobar-se precisament amb els sis rectors crítics al dinar al qual els havia convocat, l'executiu de la presidenta madrilenya ha anunciat que té la "voluntat de rubricar l'acord". Ara bé, desmarcant-se de la resta d'autonomies, Ayuso prepara una proposta alternativa que encara no ha desgranat i de la qual Morant desconfia. Des de Més Madrid apunten que renunciar a aquest programa no té sentit pressupostàriament "llevat que el pla sigui destrossar del tot" les universitats públiques, ja que "el 30% del professorat es jubila en els pròxims cinc anys" i serà necessari omplir les vacants igualment amb fons propis si es vol garantir la continuïtat de l'ensenyament públic superior.