Partits

Qui és qui a la guerra interna de Vox Balears?

El sector oficialista té un contrapès en els díscols que han constituït Avanza en Libertad, amb la remor creixent de les veus crítiques amb algunes decisions de l’executiva

Les diferències de Vox
01/10/2024
5 min

PalmaLa crisi interna de Vox Balears s’ha convertit en un mal crònic. “El partit està desfet”, apunta una font de la mateixa formació. Les sortides de Pedro Bestard de l’executiva provincial i del diputat Agustín Buades del grup parlamentari i del partit en són els darrers exemples. Però com d’avançada està la malaltia? Fins a quin punt estan articulades les veus crítiques? Mentre Avanza en Libertad, l’associació impulsada per tres diputats indisciplinats, fa de contrapès a la formació, l’amenaça de Santiago Abascal de trencar els acords municipals de Vox amb el PP tensa els ajuntaments.

La decisió de la direcció estatal de Vox de fer saltar pels aires tots els pactes autonòmics amb el PP va generar el juliol passat mala maror interna a les Illes. Abascal no va avisar ni l’executiva provincial ni el grup parlamentari del partit que preveia trencar els acords, ni tampoc que el de les Balears –l’única comunitat on els populars tenen suport extern de l’extrema dreta– estava inclòs en el paquet. Quan, més endavant, el dirigent d’extrema dreta va advertir que podria anar més enllà en les hostilitats contra el PP i desfer-se també d’altres acords en institucions com ajuntaments i consells insulars, alguns dirigents territorials es varen posar en guàrdia. Diverses fonts consultades assenyalen que el vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, no està d’acord amb aquesta decisió d’Abascal i que, a més, podria posicionar-se en contra d’un trencament al Consell si s’arriba a materialitzar. Bestard va dimitir del seu càrrec a la direcció provincial el passat 20 de setembre. A més, va desmentir a les xarxes socials el comunicat fet des del partit, en què s’assegurava que feia una passa enrere per motius de salut. En una piulada, Bestard va donar a entendre que el seu descontentament es dirigia especialment a la direcció provincial, que lidera la diputada Patricia de las Heras. “No està d’acord amb això que Madrid ho decideixi tot, ni tampoc amb la gestió de De las Heras”, apunten fonts properes al dirigent, encara que ell ha assegurat públicament que la seva “fidelitat” a la direcció estatal de Vox és “absoluta”.

Sigui com sigui, la decisió de Bestard amenaça la pau interna a dues institucions principals on Vox governa en coalició amb el PP: el Consell i l’Ajuntament de Marratxí, on és regidor de Seguretat Ciutadana. Segons diverses veus, Toni Gili és el fil directe de la direcció estatal de Vox amb el Consell. Pel que fa a la resta de representants del partit a la institució, David Gil i Mari Paz Pérez es consideren oficialistes. També Montse Amat, encara que nombroses fonts apunten que s’ha distanciat de l’executiva provincial del partit.

La situació afegeix sobre el banyat de la crisi que es va obrir al Consell de Menorca amb la representant de Vox, Maite de Medrano, que el passat mes de març va arribar a denunciar intents de l’executiva provincial per forçar la seva sortida del partit. Encara que finalment el conflicte s’ha reconduït, Medrano es considera internament una veu potencialment crítica. Propera a l’exlíder del partit a les Balears i actual diputat al Congrés, Jorge Campos, la consellera manté ara per ara un perfil baix sobre les polèmiques internes.

Una doble crisi

“Molta gent situa la crisi al grup parlamentari, però en realitat comença a l’executiva provincial”, apunten fonts properes a la formació: “La presidència de Patricia de las Heras és un problema”. I, de fet, la falta de suports de la líder de Vox Balears també és el reflex de les tensions dels quadres territorials amb Madrid. Va ser l’executiva estatal de Vox qui la va nomenar presidenta en contra del sistema de contrapesos característic de la formació a les Illes. Era el sector provinent d’Actua Baleares, l’antiga organització de Jorge Campos, el que disposada de més implantació territorial i lideratge a les Balears, i és justament aquest sector el que s’ha rebel·lat. Les principals espases d’aquest corrent intern s’han sentit desoïdes per Madrid. Idoia Ribas lidera el sector crític, i l’acompanyen Sergio Rodríguez i Agustín Buades.

Els tres díscols han fet diversos intents per apartar la línia més oficialista del partit. Durant les negociacions amb el Govern del PP pels pressupostos de 2024 varen ignorar les directrius d’Abascal –que es comunica amb Vox Balears a través dels interlocutors i membres de la cúpula estatal Montserrat Lluís i Ignacio Garriga– i varen reclamar als populars entrar a formar part de l’Executiu. Ho feren seguint les petjades de Campos, que ja va ser apartat per Madrid durant les negociacions per la investidura de Prohens perquè reclamava el mateix. Tot i això, des que és diputat al Congrés, Campos s’ha mantingut al marge de la polèmica. Diverses fonts consultades l’emmarquen ara a l’ala oficialista o, almenys, en un punt equidistant. “Vol mantenir-se al Congrés”, apunten diverses fonts.

Després que Prohens es negàs en rodó a aquesta demanda i pressionats per la seva pròpia executiva, varen donar una passa enrere. Amb tot, el xoc va deixar una víctima col·lateral: el portaveu adjunt del grup parlamentari, Xisco Cardona, va partir descontent amb la gestió de Madrid. Actualment, és un diputat no adscrit i proper al PP.

L’ambició de Ribas per accedir a un càrrec institucional va alimentar el segon cop dels díscols. Els tres diputats, juntament amb Manuela Cañadas i María José Verdú, varen intentar expulsar De las Heras i Gabriel Le Senne del grup parlamentari, amb l’objectiu que Ribas rellevàs el segon a la presidència del Parlament. Una vegada més, Madrid va frenar l’intent i va convèncer Cañadas i Verdú de tornar a la via oficialista. En paral·lel, va apartar els tres indisciplinats restants dels micròfons, va limitar les seves intervencions parlamentàries i va restringir el seu accés a la informació interna.

És en aquesta clau com s’ha d’interpretar, segons diverses fonts consultades, la creació d’Avanza en Libertad, una plataforma d’extrema dreta, però que exerceix de flagell envers l’executiva de Vox. Des d’aquesta entitat, els díscols fan comunicats carregant contra la gestió d’Abascal. Amb tot, tant Ribas com Rodríguez es mantenen, per ara, al grup parlamentari. L’executiva de Madrid ha evitat, fins ara, prendre accions disciplinàries envers els diputats: si les emprengués, s’exposaria a la ruptura definitiva del grup parlamentari. En paral·lel, fonts consultades entre els díscols confirmen que la sortida de Buades del grup parlamentari de Vox els permet tenir veu i vot propi al Parlament, perquè està alliberat de la disciplina de partit i, a més, com a no adscrit té dret a intervenir en els plens i fer rodes de premsa.

Els ajuntaments, a l’expectativa

Davant aquesta situació, com se situen els ajuntaments on Vox va arribar a pactes amb el PP? Segons diverses veus consultades, Vox està cohesionat a Palma sota el lideratge ferri de Fulgencio Coll, que forma part de l’executiva provincial i es declara oficialista. “El partit a Palma és un projecte seriós i coherent amb els principis de Vox”, apunten fonts de l’Ajuntament. Marratxí, en canvi, penja de la figura de Bestard, que en aquests moments és en terreny de ningú. D’altra banda, Alcúdia i Llucmajor han apostat per reforçar el seu accent municipalista. Segons diverses fonts, Calvià és el consistori amb més risc per a la direcció oficialista: si Abascal decideix trencar els acords municipals amb el PP, podria trobar reticències en aquest municipi, on la seva portaveu, Esperanza Catalá, té un perfil independent.

stats