El qui és qui en la guerra judicial entre el PP i el PSOE

MadridA Pedro Sánchez se li multipliquen els fronts polítics i judicials. La imputació del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, és l'últim maldecap per al president del govern espanyol. Se suma al cas de corrupció que esquitxa l'exministre José Luis Ábalos, la investigació per tràfic d'influències contra la seva dona, Begoña Gómez, o les traves que té l'aplicació de la llei d'amnistia. El líder socialista, per la seva banda, contraataca amb la causa per frau fiscal contra la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador. Tot plegat amb el teló de fons de la debilitat parlamentària del govern espanyol, que no té garantits els suports per aprovar uns pressupostos generals de l'Estat per a l'any vinent i amb el PP fent soroll, un cop més, des del Senat plantejant un altre xoc institucional amb el Congrés per la reforma que afavoreix presos d'ETA.

El cas Ábalos o Koldo

Tot i que aquesta branca de la batalla PP-PSOE porta els noms de José Luis Ábalos, l'exministre de Transports i exnúmero tres del PSOE, i de Koldo García, el seu exassessor; qui n'és el blanc principal és Pedro Sánchez. Ábalos va ser fins al 2021 un càrrec de la seva màxima confiança. D'aquí que el PP hagi aprofitat que l'últim informe que va aportar la Guàrdia Civil a la causa oberta a l'Audiència Nacional inclogui Ábalos en la trama corrupta per anar a totes contra el líder del PSOE. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que és qui lidera aquesta ofensiva, va fer el pas aquesta setmana de registrar una querella a l'Audiència Nacional contra el PSOE per "corrupció sistematitzada". Ara bé, es tracta d'una querella que encara no s'ha admès a tràmit i que té opcions de quedar en no res perquè no aporta indicis sòlids. Qui ho té més complicat és Ábalos, que està a un pas de la imputació al Tribunal Suprem, pel fet que és aforat, un cop la Fiscalia Anticorrupció ha defensat que se l'investigui.

El flanc del fiscal general i el cas Ayuso

El flanc per on ha rebut més atacs el president del govern espanyol en els últims dies és el del fiscal general. Álvaro García Ortiz està des de dimecres investigat al Suprem per revelació de secrets en el cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, investigat al seu torn per frau fiscal i falsedat documental a un jutjat de Madrid. En aquesta branca apareix un altre dels protagonistes habituals quan es tracta de posar pedres a la sabata del cap de l'executiu espanyol. El president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha liderat la decisió inèdita d'imputar el màxim responsable de la Fiscalia. Aquesta guerra també té com a damnificada Pilar Rodríguez, fiscal en cap de Madrid, l'altra investigada per la filtració dels correus sobre la proposta d'un pacte de conformitat de l'advocat de González Amador.

Marchena executa l'atac, però qui va a totes contra García Ortiz és la presidenta de la Comunitat de Madrid. Ho fa esperonada pel seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, que s'ha dedicat a vaticinar a través de missatges a X que la investigació aniria "pa'lante". A conseqüència d'aquest moviment del Suprem que s'engloba en l'estratègia de defensa d'Ayuso i el seu equip, que presenten González Amador com a víctima d'una conspiració del PSOE, el PP exigeix la dimissió no només de García Ortiz sinó també de Sánchez. La investigació contra el fiscal general nomenat pel govern espanyol s'origina per una querella de la parella d'Ayuso contra altres membres del ministeri públic. Sánchez s'ha defensat demanant al seu torn la dimissió d'Ayuso per estar maniobrant per protegir la seva parella, que en els correus investigats va admetre haver comès diversos delictes.

En aquesta batalla també entren els quatre fiscals del judici del Procés. Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Jaime Moreno i Javier Zaragoza són les cares visibles de l'oposició a García Ortiz. Tots ells li han demanat la dimissió juntament amb altres fiscals conservadors. El fiscal general els va apartar de les causes sobre la llei d'amnistia.

L'aplicació de l'amnistia

Un altre dels elements que utilitza la dreta política i judicial en la seva particular guerra contra Sánchez és l'entorpiment de l'aplicació de la llei d'amnistia. Hi torna a intervenir Marchena, que ha rebutjat aplicar-la als líders independentistes condemnats per l'1-O. S'hi suma el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, que ha evitat que se'n beneficiï Carles Puigdemont. Els quatre fiscals anteriorment mencionats són actors de la batalla que han hagut d'abaixar les armes perquè García Ortiz va posar en mans de la seva número dos a la Fiscalia, Ángeles Sánchez Conde, elaborar els posicionaments amb relació a aquest afer. Hi intervenen també, oposats a la dreta judicial, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, que resoldrà els recursos i està en el punt de mira del PP.

Cas Begoña Gómez

El jutge Juan Carlos Peinado s'ha convertit en un altre dels ariets contra Sánchez per la investigació per tràfic d'influències i corrupció en els negocis contra Begoña Gómez. El titular del jutjat d'instrucció 41 de Madrid la té entre cella i cella. Tot i que el govern espanyol nega que la causa de Peinado tingui fonament, l'Audiència de Madrid va donar llum verda al fet que continués i aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha tirat per terra l'eina amb què Sánchez havia contraatacat: la querella que va presentar en nom seu l'Advocacia de l'Estat contra el jutge per prevaricació no ha estat admesa a tràmit.