Guerra oberta entre el PP i Ciutadans

BarcelonaLa tensió entre el PP i Ciutadans és més evident que mai. Els partits que han de ser aliats com a forces constitucionalistes al Parlament tenen la mirada posada en les futures eleccions espanyoles. Tot i compartir l’objectiu de frenar l’independentisme, les dues formacions han fet evident en l’inici de la legislatura que, per damunt de tot, són adversaris.

L’últim episodi de crispació entre els dos partits és el que ha protagonitzat el PP, molest perquè els d’Inés Arrimadas no els han cedit un diputat perquè puguin tenir grup parlamentari propi. Els populars han començat una ofensiva per terra, mar i aire -inclosa la intervenció de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría- per presentar el partit taronja com el culpable que el constitucionalisme no pugui fer un front comú contra l’independentisme. Fonts populars afirmen que la decisió de Ciutadans posa en evidència les seves “contradiccions”. En canvi, el portaveu del partit a Catalunya, Carlos Carrizosa, veu en aquesta queixa una manera del PP de “culpar” el partit taronja dels seus mals resultats electorals.

Els populars són conscients que una part molt important dels seus votants van optar el 21-D per Cs, però les mateixes fonts populars admeten que, ara per ara, no tenen una estratègia marcada ni “accions concretes” planificades per contrarestar el terreny que els ha guanyat Ciutadans. El cas és que, des de fa setmanes, els populars aprofiten tots els espais de projecció pública per “posar-los en evidència”, apunten des del partit. Els populars retreuen a Cs que no hagi intentat parlar amb la seva formació i la de Miquel Iceta per a la investidura, encara que al final s’hagués constatat la impossibilitat de formar un Govern constitucionalista. “Això evidencia que tenen pànic a assumir responsabilitats”, afirma un dirigent popular. Els d’Inés Arrimadas, de moment, només intentaran la investidura si la de Puigdemont falla.

Ja l’endemà del 21-D Ciutadans va presentar els resultats que va aconseguir a Catalunya com un avís de cara a les eleccions estatals. El partit que encapçala Albert Rivera a l’Estat vol fer servir l’embranzida que ha agafat a Catalunya per començar a trepitjar els talons al PP i presentar-se com una alternativa sòlida al PP de Mariano Rajoy, tal com comencen a mostrar algunes enquestes. “Evidentment, nosaltres som adversaris del Partit Popular”, explica Carrizosa: “La nostra ambició és reformar Espanya”. Amb aquest objectiu, Ciutadans no vol deixar ni una mica d’aire als populars i busca erigir-se com l’única alternativa a l’independentisme. Així, Arrimadas fins i tot ha culpabilitzat el PP i el PSC de no haver fet la seva “feina” durant la campanya electoral, perquè el constitucionalisme no va aconseguir la majoria suficient a les urnes per ser una alternativa.

Front comú constitucionalista?

L’afany competitiu entre els dos partits contrasta amb la seva necessitat d’establir consensos a Catalunya per ser alternativa a l’independentisme. El PP no s’ha cansat de demanar a Ciutadans i també al PSC mostres d’unitat en aquest sentit, però els cops de porta que ha rebut tant d’Inés Arrimadas com del líder socialista, Miquel Iceta, han sigut constants. Començant els mesos previs al referèndum de l’1 d’octubre, quan el president del PP català, Xavier García Albiol, va demanar mà estesa dels dos grups per contrarestar el full de ruta independentista als tribunals i evitar l’1-O. Ni Ciutadans ni el PSC van accedir públicament a consensuar una estratègia conjunta. Un cop celebrat l’1-O i declarada la independència, es va fer visible l’únic pacte tàcit entre els tres partits: el seu suport incondicional a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i a la convocatòria de les eleccions del 21-D.

Amb el començament de la campanya, Albiol va voler aprofitar l’avinentesa per allargar l’ombra del front pro 155 i posar a prova Ciutadans i el PSC quan els va demanar que signessin una sèrie de punts comuns per demostrar que els tres partits es presentaven amb l’únic objectiu de derrotar l’independentisme. Però cap dels dos partits ho va fer, i Arrimadas va acabar capitalitzant el gruix del vot unionista.

El PP i Ciutadans fa dies que intenten marcar i fer notar la distància entre l’un i l’altre. L’objectiu? Adobar el terreny electoral de cara als pròxims comicis estatals.

L’intercanvi de retrets

Xavier García Albiol

Carlos Carrizosa