La guia per evitar el lliure retorn de Puigdemont

MadridLa guia per no aplicar l’amnistia que ha preparat la Plataforma Cívica per la Independència Judicial –una petita associació de jutges a l'Estat– es va actualitzar amb el text definitiu de la llei que es va aprovar al Congrés dels Diputats –ara està en tràmit al Senat– i després que la Comissió de Venècia emetés el seu informe. 

Prejudicials al TJUE

L’estratègia prioritza la via europea i no acudir al TC

Els impulsors del text coincideixen amb la tesi ja estesa que és prioritari dirigir-se al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abans de fer-ho al Tribunal Constitucional (TC). El seu argument és que ja hi haurà partits que recorrin al TC, mentre que a Luxemburg només ho poden fer els jutges. A més, la qüestió d’inconstitucionalitat i les qüestions prejudicials no es poden presentar alhora. La guia incorpora plantilles i preguntes redactades de les qüestions que cal plantejar a Luxemburg.

Les mesures cautelars

Les ordres de detenció no s’aixecarien automàticament

Junts va procurar que a la llei d’amnistia quedés clar que un cop entri en vigor, els jutges estan obligats a aixecar les mesures cautelars vigents, és a dir, les ordres de detenció i ingrés a presó. Fins i tot, encara que es plantegi una qüestió al TC o al TJUE. Ho va fer perquè Carles Puigdemont pogués tornar tan bon punt es publiqués la norma al Butlletí Oficial de l’Estat. Tot i que el jutge Pablo Llarena preveu aixecar l’ordre de detenció estatal, els jutges plantegen a la seva guia una via per no fer-ho: sostenen que si Llarena presentés una prejudicial al TJUE preguntant específicament per aquesta suposada obligatorietat, ja quedaria en suspens l’aplicació d’aquest apartat fins que Luxemburg no resolgui el dubte.

I què caldria plantejar? En primer lloc, si una llei espanyola pot regular què succeeix quan un jutge es dirigeix al TJUE. La seva tesi és que és Luxemburg qui en té la competència. En segon lloc, si una llei de caràcter “especial” i “únic” com l’amnistia pot donar “instruccions” als magistrats sobre com actuar, o bé això atempta contra la separació de poders. En aquest sentit, la guia es basa en el recent informe de la Comissió de Venècia quan avala l’aixecament de les mesures cautelars sempre que sigui “conseqüència de la decisió del jutge d’aplicar l’amnistia al cas”, i no per una imposició prèvia del poder legislatiu. Recomanen fer aquest moviment el mateix dia que entri en vigor l’amnistia per desactivar aquesta aplicació automàtica que pretén la norma.

Terrorisme i malversació

Contravindria la directiva de la UE

La guia també recomana impugnar l’amnistia pel que fa als delictes de terrorisme i malversació. Sobre el primer, que va portar de corcoll els negociadors, es va establir que s’amnistiarien aquells actes que no haguessin “causat de manera intencionada greus violacions de drets humans”. Aquests jutges, però, creuen que contravé la directiva europea, que també considera terrorisme actes menys lesius –diuen–, però que exigeix que igualment es persegueixin. Bàsicament, defensen que “no es permeten excepcions”.

Amb relació a la malversació, el dret europeu estableix que s’han de castigar els perjudicis als interessos financers de la UE quan es produeixin de manera directa i també indirecta. Els jutges creuen que en un context de recepció de fons europeus no s’hauria de tolerar que un estat membre perdonés un delicte de malversació a líders polítics que “amenacen de tornar a malversar en un altre procés unilateral d’independència”.

Impugnació general

L’adequació entre fins i mitjans

La guia també impugna l’instrument en si de l’amnistia perquè creu que és un mitjà que està justificat només si és l’adequat per al fi que es vol assolir, tal com ha avalat la Comissió de Venècia. En aquest cas, és la reconciliació a Catalunya. Els jutges, però, ho desmenteixen per les declaracions de Junts i ERC que situen l’amnistia com a punt de partida per a un nou referèndum i pel fet que hagi sigut moneda de canvi d’una investidura.