La Gürtel a Boadilla del Monte, el caciquisme del PP al descobert
La declaració de l’inspector Morocho al judici ha coincidit amb el retorn de Rajoy al Congrés
MadridMariano Rajoy assegura que no coneix Manuel Morocho, l’exinspector en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional i principal enemic del PP als tribunals. L’expresident espanyol va afirmar en la seva compareixença a la comissió d’investigació del cas Kitchen al Congrés dilluns passat que ni sabia ni havia ordenat els intents d’apartar Morocho de les investigacions de la Gürtel que el policia tantes vegades ha denunciat. En canvi, Morocho coneix al detall les dinàmiques caciquistes que es van donar al PP sota la presidència al partit de José María Aznar i del mateix Rajoy, tal com va demostrar en la seva declaració com a testimoni aquest dimecres a l’Audiència Nacional. Es dirimeixen les encara presumptes pràctiques il·legals al ric municipi madrileny de Boadilla del Monte durant la primera dècada del segle XXI. El PP afronta el seu tercer gran judici per corrupció i la confessió de 17 dels 24 acusats traça el camí cap a una eventual condemna.
Seria la tercera, després de la de la primera època de la Gürtel -que va propiciar la moció de censura de Pedro Sánchez el 2018- i la de les obres de la seu del carrer Génova, sentenciades aquest mateix 2021. Tot i les resolucions judicials de l’Audiència Nacional i la confirmació del Tribunal Suprem, Rajoy va negar al Congrés que els tribunals hagin acreditat l’existència de la caixa B del partit, davant la incredulitat dels diputats a la comissió del cas Kitchen. La seva justificació és que el PP ha estat condemnat en dues ocasions com a responsable a títol lucratiu, una figura jurídica que comporta no conèixer els fets que s’investiguen. Rajoy va demostrar que arribava amb l’argumentari preparat: és el mateix que va exposar l’advocat del PP al judici de la Gürtel a Boadilla, Jesús Santos. “Aquesta representació no pot aportar res”, va dir, i va recordar que la condició amb què està acusat el PP implica “l’absència de participació” i “absència de coneixement”.
‘Pufos Boadilla XLS’
Al sumari del cas hi consta un document localitzat en un pendrive que porta per nom Pufos Boadilla XLS i una carpeta blava encapçalada per la lletra B. A primer cop d’ull, no sembla difícil relacionar les dues nomenclatures i concloure que van existir operacions irregulars amb diner negre en aquesta administració municipal, i que els artífexs de l’entramat no es preocupaven de dissimular les proves. Morocho va escrutar-los dimecres en el seu interrogatori i va explicar les principals vies d’obtenció d’ingressos per part de la xarxa liderada per Francisco Correa. Una era obtenir contractes de publicitat d’administracions governades pel PP, la segona fer d’intermediari d’altres empreses per aconseguir adjudicacions i la tercera preparar actes de campanya de la formació política. D’aquestes maniobres s’obtenien comissions que es repartien entre els conxorxats. La Fiscalia calcula un desfalc de quatre milions d’euros.
“Correa em va dir «Podrem tenir tots els contractes de Boadilla que vulgui. Me’ls adjudicaran tots. Tinc [Arturo González] Panero [alcalde entre 1999 i 2009] agafat pels ous”», va declarar fa unes setmanes Isabel Jordán, l’administradora de les societats de Correa. Ja va passar al judici de la primera època de la Gürtel i ara es repeteix: l’exposició clarivident dels fets per part dels protagonistes. Una de les particularitats del cas és que Boadilla és un municipi residencial de classe benestant, cosa que propiciava que moltes de les adjudicacions tinguessin a veure amb construccions d’habitatges. Per això és clau la participació de l’Empresa Municipal de Sòl i Habitatge (EMSV) , que va tenir com a presidents els acusats César Tomás Martín, El santo, i Alfonso Bosch, El bujías. Els sobrenoms són molt habituals en la causa.
Ells dos, amb Correa i Panero -El albondiguilla-, apareixen en un vídeo comptant diners en efectiu, tal com han explicat diversos processats. Aquest és el document que permetia a Correa “tenir agafat pels ous” l’exalcalde, amb qui es va acabar truncant la relació. La versió de Panero és que el líder de la trama es va excedir en la seva ambició i la del número dos de Correa, Pablo Crespo, és que l’exalcalde va començar a negociar amb altres empresaris.
La Moncloa i el PP de Madrid
Com és habitual en les causes de corrupció del PP, els principals dirigents del partit no en surten esquitxats, per bé que els processats assenyalin la cúpula. El albondiguilla va declarar que un ex cap de gabinet d’Aznar va suggerir el nomenament de Bosch a EMSV i que el consistori rebia “trucades de la Moncloa”, tot i que no per a adjudicacions. També, que rebia directrius de l’expresident del PP de Madrid Pío García Escudero. El denunciant de la Gürtel, José Luis Peñas -condemnat per l’època I i per a qui el Suprem defensa l’indult parcial-, va ser encara més explícit i va relatar que, inicialment, les mordidas de les operacions irregulars anaven a Génova. De fet, Correa hi tenia lliure accés. Més endavant, quan part de les comissions s’anaven quedant en mans dels intermediaris, “Génova es va enfadar perquè va veure que el pastís es convertia en pastisset”. Rajoy, president del PP des de 2004, diu que no en sabia res.
