Què hauria passat el 2019 a les Balears si no es votàs per illes?

PalmaSi a les eleccions autonòmiques no es fes una circumscripció per a cada illa, sinó que es votàs com si totes les Balears fossin un conjunt, el 2019 l'esquerra hauria mantingut el Consolat de Mar –la seu de la presidència del Govern–, però amb una majoria diferent de l'actual. Fa quatre anys, el PSIB (19 escons), Unides Podem (6) i MÉS (4) es van quedar a un sol diputat d'assolir els 30 necessaris per tenir una majoria absoluta. Així i tot, el diputat de Formentera, de la coalició entre Gent per Formentera, PSIB i Esquerra Unida, ha votat en la pràctica totalitat de vegades en el mateix sentit que el Govern, el que ha donat una majoria absoluta de facto.

Precisament, la presència del representant de Formentera és gràcies a aquesta divisió de circumscripcions, a més que ha esdevingut un escó clau en més d'una ocasió per decantar la balança a l'esquerra o la dreta. En el conjunt de les autonòmiques, la coalició només va aconseguir el 0,48% dels vots (2.032 paperetes), que suposava el 54,7% a l'illa. El mateix passa a Menorca. Més per Menorca té 2 dels 13 diputats que aporta aquesta circumscripció al Parlament, gràcies als 5.960 vots que va obtenir, un 15,4% del total de Menorca. En canvi, si es mira a escala autonòmica, el percentatge es redueix a l'1,4%. El cas contrari seria PACMA, que va aconseguir 6.100 vots, més que Més per Menorca o la coalició formenterenca, però no les va concentrar prou per superar la barrera electoral en alguna illa.

Així, què passaria si en lloc de votar-se per illes, es votàs com una sola circumscripció? D'entrada, Gent per Formentera i Més per Menorca desapareixerien del Parlament, ja que no superarien la barrera del 5%, que va establir l'expresident del Govern, Gabriel Cañellas (PP), per fer desaparèixer Unió Mallorquina, tot i que la formació regionalista va acabar superant-la. El 2019 l'esquerra hauria sumat els 30 diputats necessaris per tenir la majoria, però amb una composició distinta. El PSIB hauria retrocedit un escó (18), Unides Podem mantindria els sis actuals, i MÉS seria el gran beneficiat, ja que igualaria els sis representants del 2015 enfront dels 4 que va treure fa quatre anys.

El PP, el gran perjudicat

En el bàndol de l'oposició, el PP seria el gran perjudicat d'aquest sistema electoral, pel fet que es quedaria amb només 14 diputats, dos menys que els actuals, quan ja en va perdre quatre en comparació amb el 2015. En canvi, Ciutadans passaria dels cinc –han acabat essent quatre, per l'expulsió de Maxo Benalal– als sis escons, i Vox en sumaria dos més als tres que va obtenir el 2019. A més, El Pi, amb el 7,3% dels vots, ascendiria als quatre diputats, un més que avui dia.

Un altre punt destacat és calcular quant li costa a cada partit tenir un diputat, és a dir, els vots necessaris. Això depèn de la fórmula electoral utilitzada, que en el cas d'Espanya és la llei d'Hondt. Amb la divisió de quatre circumscripcions, el 2019 hi va haver grans variacions: el PSIB (27,3% dels vots i 32,2% dels diputats) i el PP (22,2% dels vots i 27,1% dels diputats) foren els més beneficiats, mentre que MÉS (9,2% dels vots i 6,8% dels escons) i Vox (8,1% dels vots i 5% dels diputats), els més perjudicats.

Així, els vots necessaris per obtenir un representant anaven de les 2.032 paperetes de la coalició formenterenca, les 2.980 de Més per Menorca o les 5.926 del PP, a les 9.832 de MÉS, les 10.430 d'El Pi i les 11.556 de Vox. Si el sistema electoral fos amb una sola circumscripció, l'efecte immediat seria una major igualació. La distorsió més gran es donaria en el PSIB, que tindria el 30,5% dels escons amb el 27,3% dels vots. Així, els vots necessaris estarien entre els 6.472 del PSIB i els 7.823 d'El Pi.