Gabriel Rufián: "He votat el mateix que Bildu al Congrés i a mi m'han dit botifler i a Matute estadista"

BarcelonaGabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) és el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats i, tot i estar alineat amb Oriol Junqueras de cara al Congrés del 30 de novembre, fins avui havia guardat silenci.

S'esperava la victòria de Donald Trump als Estats Units?

— Me l'esperava. Fa molt de temps que la ultradreta domina un poder que és més poderós que el poder executiu, judicial o legislatiu, que és el poder digital. I Trump, Meloni, Ayuso i Abascal dominen aquest poder. L'esquerra ha de fer un pensament en aquest sentit. Hi ha molta gent que consumeix, a través d'una pantalla, una realitat que no existeix.

Aquest poder digital s'està veient ara, per exemple, amb el desastre de la DANA a València?

— Que tots els fatxes de la península siguin allà o hi hagin anat no és gratuït. Les competències autonòmiques són del govern autonòmic i això assenyala el govern de Mazón. Però la dreta i la ultradreta ja estan intentant –i ho intentaran encara més– fer esclatar una confusió perquè sembli que tothom és culpable. És el famós tots són iguals.

Què creu que farà el senyor Feijoó?

— Amortitzar el senyor Mazón.

Sánchez aprofitarà aquesta tragèdia perquè tothom li aprovi els pressupostos?

— Trobo lògic que el PSOE i Sumar intentin que s'aprovin aquests pressupostos, aprofitant, entre cometes, aquesta tragèdia. L'escenari canvia. Això no significa que Esquerra hagi d'aprovar aquests pressupostos, però també a ningú se li escapa que, per exemple, hi ha un acord de finançament just per Catalunya, que també passa, d'alguna manera, per aquests pressupostos. Hi ha una tragèdia que va lligada a aquests pressupostos. L'escenari canvia, i qui digui el contrari desconeix absolutament la realitat. Ara bé, Esquerra haurà d'escoltar i negociar.

Vostè, que coneix personalment el senyor Errejón, com es va quedar al saber la notícia?

— Com tothom que treballa al Congrés. Em consta que ningú sap el que fa ningú quan surt d'allà, la seva vida personal. Amb Errejón mai vam tenir una relació personal més enllà de la professional, de la política. I com en qualsevol altra feina on passes moltes hores, tothom parla de tothom. Però si qualsevol de nosaltres haguéssim sabut que algú comet un delicte, s'hauria denunciat. Ara cal acompanyar les víctimes i fer una reflexió profunda sobre com és que hi ha persones que aprofiten el seu poder o el seu càrrec per abusar.

I que això passa a l'esquerra i a la dreta.

— Exacte. No m'importa gaire que això afecti els partits. Ens afecta a tots i tinc la sensació que en un moment donat alimentes encara més el rol de l'antipolítica. I que tots som iguals.

Veu Pedro Sánchez tocat amb tot el que està passant?

— De vegades faig aquesta comparació amb el Real Madrid a Champions. Fins al minut 95, o 100, o 110 no l'has de donar per mort. En el cas de Pedro Sánchez, agradi més o agradi menys, sempre té una setena vida. El PSOE s'aprofita d'aquest mal menorisme, però qui compari o qui digui que és el mateix un govern de PSOE-Sumar que un govern de PP i Vox, no en té ni idea.

I això creu que algú defensa?

— La dreta independentista catalana, que tard o d'hora, de forma directa o indirecta, farà Feijóo president espanyol sota tres premisses, falses les tres. La primera és que el PP i el PSOE són el mateix. Dos, que "jo soc Catalunya, i com que jo soc Catalunya, m'és igual". I tres, que Feijóo, almenys, controla els jutges.

Junts diu que no forma part de cap majoria i que per això de vegades vota amb PP i Vox.

— Sí, amb l'excusa de les competències. Però quan Junts vota en contra de regular els lloguers, no ho fa per una qüestió competencial, perquè també ho va fer al Parlament de Catalunya. Ho fa per una qüestió ideològica. Durant molt de temps vam estar acompanyats d'una dreta catalana que, pel que fos, compartia iniciatives i relats de l'esquerra independentista. Ara això s'està trencant. I aquest bloc, cada vegada s'està apropant més al que és la seva història, que és el PP.

Des d'algunes veus de Junts el que es diu és que Esquerra ja no és independentista.

— Això és com l'"a canvi de res". Un dels pecats que hem comès és no sortir a matar, figuradament parlant, cada vegada que algú de la dreta catalana mentia sobre això. Hem tingut una persona com Oriol Junqueras condemnat per 13 anys de presó per un referèndum, a la presó durant 4 anys, com molts altres, i aprovant lleis inequívocament socials, i hem sentit allò que no érem prou indepes i que votàvem a canvi de res. I hem callat. Principalment des de Catalunya. Ha estat un pecat original bastant bèstia. I m'he sentit bastant sol. Recordo que quan tornava dels plens de Madrid i anava a les executives o permanents d'Esquerra, al·lucinava. I jo deia, però escolteu, no mireu la tele?

Justament el tema de la comunicació del partit ha sigut una de les grans polèmiques dels últims mesos, sobretot arran que l'ARA va destapar que existia una estructura B per fer contracampanyes. Coneixia aquesta estructura?

— Durant tota la meva trajectòria he estat fora de la dinàmica i la vida de la seu del partit. No criticaré ni malparlaré de cap company perquè els tinc molt de respecte. Per exemple, Sergi Sabrià ha estat el meu cap de campanya durant quatre campanyes electorals. A mi no em va parlar mai de fer res d'això i als fets em remeto. Amb les nostres baralles i problemes, he de dir que va ser un excel·lent cap de campanya. Si això va passar, que sembla que va passar, l'únic que puc dir és que qui en sigui el responsable que doni explicacions. La nostra gent, a part de saber la veritat, el que no vol és que ens matem a la plaça pública.

Però és el que ha passat fins fa molt poc.

— Si jo durant tot aquest temps m'he mantingut en silenci és perquè soc el portaveu d'un grup parlamentari molt divers, on hi ha gent de diferents candidatures. I perquè el que jo digui, en soc molt conscient des de fa molt de temps, que aquí a Catalunya es manipularà. Molta gent que està en diferents candidatures és molt útil i tinc amics i amigues que vull amb mi. Entenc que Esquerra ha de ser diversa i aspiro que sigui el partit majoritari del meu país, per això ha d'intentar interpel·lar tothom. Ha d'haver-hi gent propera, ideològicament, a Junts, als comuns i al PSC, perquè això ens fa grans. Molta gent enveja aquesta diversitat d'Esquerra Republicana. Si tenim el Tardà, la Maria Dantes, o el Ridao, el Joan Capdevila o la Pilar Vallugera, ens dona una potència ideològica i electoral brutal. Hem d'entendre que som una orquestra en què tothom ha de tocar el seu instrument de forma harmònica.

Però la qüestió és qui és el director d'aquesta orquestra. Vostè defensa que ha de ser Oriol Junqueras, que ja porta 12 anys com a president del partit. Per què?

— No trobo cap motiu de pes perquè algú que ha estat i que és, de forma reiterada, el polític més valorat del país, que ha estat durant quatre anys a una cel·la per defensar la llibertat del seu país i que té una capacitat d'interpel·lació i de fer pont amb altres espais polítics com l'Oriol Junqueras, no hagi de ser qui tingui l'oportunitat de presidir el meu partit i, de facto, perquè presideixi el meu país algun dia.

Però llavors ningú s'ha de fer responsable dels mals resultats electorals de les últimes eleccions?

— Tothom, però també cal entendre el context, que és molt fotut. Hi ha molta gent al nostre país que diu que els bascos ho saben fer i nosaltres no. Els bascos voten, diuen i fan exactament el mateix que nosaltres. Bildu, fins i tot, vota més coses al PSOE que nosaltres. I li va bé. Perquè ningú li diu a Otegi que és un traïdor. Ningú. És a dir, també nosaltres hem de ser capaços de denunciar que al nostre país hi ha una profunda toxicitat mediàtica. Igual que a l'estat espanyol, eh?

Però aquesta toxicitat que diu és mediàtica o política?

— He votat el mateix que Bildu al Congrés i a mi m'han dit botifler i a Matute estadista. No és normal que a mi, per exemple a Atocha, em diguin que afluixi, perquè "tienes a Sánchez a tus pies", i que arribi a Sants i em diguin traïdor.

Pot haver-hi algú que pensi que vostè està defensant la candidatura d'Oriol Junqueras perquè si no guanya el seu lloc a Madrid està en perill.

— Fa cinc anys que soc portaveu, esmorzo, dino i sopo fa cinc anys amb articles segurament innocents dient que em mataran. Així que hi estic acostumat.

La seva segona al grup del Congrés, Teresa Jordà, està a l'altra candidatura, Nova Esquerra Nacional.

— Em sembla una persona políticament extraordinària i és una de les persones que ha de continuar, passi el que passi. Ens hem de creure que hem de ser diversos.

Per tant, no veu perill de trencament a ERC?

— La diversitat que hi ha dins d'Esquerra no existeix a cap altre espai polític, simplement el que necessitem és tenir uns lideratges que siguin potents. I també intentar canviar l'ecosistema de xarxes polític i mediàtic que hi ha en aquest país. En un futur costarà molt d'entendre que algú li digués traïdor a Oriol Junqueras pel carrer. I això només té una resposta que és la profunda intoxicació que hi ha hagut en aquest país.

Però ara ja l'hi diuen també a Carles Puigdemont.

— De vegades crees monstres que se't mengen.

—