Lluís Apesteguia: “Hem de ser un problema per a Espanya perquè ens escoltin? Idò s’ha de ser un problema!”

PalmaLluís Apesteguia (Deià, 1985) és d’ençà del novembre el líder dels ecosobiranistes. Això l’ha duit a negociar les essències de dues de les lleis –l’educativa i la de turisme– que marcaran la legislatura que es pactà a Bellver sota uns acords que sempre ha trobat poc ambiciosos.

Quan vàreu guanyar les primàries al Parlament descartàveu la coordinació del partit. Després ho vàreu rumiar i vàreu fer la passa. Us en penediu?

— Crec que va ser una bona decisió. Des de la coordinació del partit també duc la interlocució de les polítiques amb les diferents institucions i em permet tenir una visió global. Al final, és vera que havia estat elegit candidat, però era el batle de Deià, i ser coordinador m’ha permès treballar-ho i trobar l’espai en el partit que he d’ocupar en el futur. La figura de la coordinació crec que va ser encertada per ja poder incidir i formar part del desenvolupament de la política supramunicipal.

Creis que el vostre cas confirma que el candidat i el líder del partit han de ser el mateix?

— Depèn del moment i de la persona. Crec que si el candidat hagués estat d’un altre perfil, la resposta hauria pogut ésser una altra. Atesa les circumstància que havia de compaginar la candidatura amb la batlia de Deià, assumir la coordinació ajudava a participar d’aquest àmbit de decisió. No crec que hagi de ser una obligació.

Com ho feis per complir amb els tres càrrecs?

— Dormint poc! Has d’aprendre a gestionar molt bé el teu temps i a compartimentar molt bé la teva ment. És veritat que la candidatura i la coordinació són complementàries i, per tant, no tenen dimensions diferents; la batlia, sí. Vaig dir durant les primàries que seria batle fins al darrer dia de la legislatura i, a més, és una tasca que m’agrada molt, però he hagut de trobar temps per a les altres dues coses i al final l’has de treure de la teva vida personal.

No us heu replantejat abandonar la batlia?

— Ni un segon. Quan una persona fa una passa l’ha de fer amb totes les conseqüències i conscient d’allò que fa. El mateix amb la coordinació i la candidatura. Evidentment, té alguns peatges personals, però som nosaltres que hem triat ser aquí i, per tant, ningú t’ha d’agrair res, ho fas perquè vols i en el meu cas en gaudesc molt.

Venen a estirar-vos les orelles des dels distints corrents més del que pensàveu?

— No, m’estiren poc les orelles; no ho dec fer tan malament [riu]. Sí que em venen a donar l’opinió perquè, al final, la figura de la coordinació és referencial, més que executiva. A MÉS, el coordinador no té una veu de comandament que digui una cosa i es faci. Sí que és el referent de moltes persones.

Heu revisat els Pactes de Bellver?A quina conclusió heu arribat?

— Sí, ara ho hem compartit amb els socis. Hem de ser conscients que hem passat una pandèmia i algunes polítiques s’han hagut de redefinir. Aquí, més enllà de la part sanitària, en què es va prioritzar encertadament salvar vides, ens dona una resposta molt clara i diferent a la crisi del 2008. En aquell moment es va posar davant de tot salvar els bancs, i ara s’ha prioritzat salvar les persones, els treballadors i les pime. Això defineix el que vol dir ser d’esquerres. Ara, hi ha alguns aspectes en què, durant l’any que queda, s’ha de fer més incís.

Quin és el grau de satisfacció amb el compliment dels acords?

— No és més curt del que feia comptes. El nivell de compliment és mitjà. Mig satisfactori, però s’hi ha anat fent feina. El que hem vist és que el Govern té aquest full de ruta en ment, però queda un any, que és el 25% del temps que tens per executar polítiques. Mantenc que el Pacte del 2019 no era suficient; per tant, em costa fer segons quina avaluació.

Si partim del fet que el Pacte del 2019 no el consideràveu suficient i ara deis que el grau de satisfacció del compliment és mitjà, la nota global deu ser baixa?

— El Govern es deu al pacte del 2019. Jo el respect, el 2023 em tocarà treballar la part de MÉS, del que vulguin els altres no n’opinaré.

Què troben els vostres socis de Govern sobre l’anàlisi dels pactes?

— Ara feim aquestes feines. Estan molt oberts a parlar-ne. Hem de concretar aquelles coses essent realistes i raonables sobre què podem fer en un any en els àmbits més importants, com per exemple l’habitatge. La pandèmia ha evidenciat que la diversificació econòmica és més necessària que mai. Necessitam grans polítiques de govern i no sé si el Pacte del 2019 dona de si. Crec que quedaran pendents per dur a terme la legislatura 2023-2027.

Què ha de ser primordial per a MÉS aquest quart de mandat que queda?

— Les polítiques d’habitatge són prioritàries. Han quedat pendents algunes coses, i en els futurs pactes ho hem d’enfocar d’una altra manera. Moltes de les previsions del Pacte de Bellver estaven pendents de les negociacions amb Madrid. Aquestes han estat totes infructuoses. No hi ha ni una bona notícia: El REB clarament va ser un frau, la part fiscal no hi és ni se l’espera, ni la part de finançament que li toca a l’Estat amb la llei de dependència. És una cosa darrere l’altra, no hem rebut res i això et condiciona molt. El tema del transport és una altra prioritat per a MÉS, però sense finançament és impossible que s’envesteixi. Ara mateix tenim unes finances autonòmiques que caminen cap al desastre. O aconseguim que tot el govern i tota la societat es planti en aquests temes que són cabdals o no hi podrem donar solució.

Reclamau un govern més reivindicatiu davant Madrid?

— Més reivindicatiu, però sobretot una reivindicació més efectiva. Que puguem aconseguir els resultats que necessitam com a país. No és una demanda ideològica, és per mantenir els nostres serveis públics com els coneixem i fer aquelles polítiques indispensables per a la nostra societat; prest no ens bastaran els doblers. Hem de recórrer sistemàticament a l’endeutament per cobrir-les sent una comunitat que genera més beneficis dels que rep. Com pot ser? No ho podem continuar mantenint. Reclam a la resta de formacions que facem aquest gran pacte i ens plantem amb la contundència que faci falta.

Com proposau que es faci això?

— Em continua sorprenent que el Govern no recorregués contra l’incompliment dels pressupostos del 2021. En el seu moment vaig dir: “Val més tenir un REB dolent que no tenir-ne”, però veient els resultats crec que encara és pitjor així. Hem d’aconseguir posar l’agenda balear dins l’agenda espanyola; és a dir, hem de ser un problema per a Espanya perquè ens escoltin? Idò s’ha de ser un problema! No és que m’agradi especialment ser problemàtic, però si, al final, per obtenir allò que és justícia, per poder donar solucions a les necessitats de la gent d’aquesta terra, s’ha d’esdevenir un problema, s’ha de fer. No hi ha altra òptica. Per ventura s’hauria d’aconseguir que els diputats d’aquesta terra no obeïssin el vot de partit.

Com duis que els vostres socis de govern pactassin en el Congrés en contra de l’esmena que garantia el finançament del trasllat de residus entre illes pactat al Senat?

— Amb disgust. Al final, MÉS no té més obediència que amb la gent d’aquesta terra. Ho farem pitjor o millor, la gent d’aquí ens renyarà o felicitarà, però és l’única obediència. Els partits tenen altres interessos a respondre. Es viu amb disgust que gent de les Balears voti que Formentera hagi de pagar per treure els residus de l’illa, castigant els illencs per ser-ho. Ho vivim amb disgust, però no només amb els socis del govern; el PP va votar a favor de l’esmena perquè està a l’oposició, perquè si estigués al govern d’Espanya hi hauria votat en contra. Sempre ho fan així, obeint els interessos de l’Estat.

Creis que ha passat això en el Consell de Menorca?

— La crisi del Consell de Menorca l’han d’explicar els seus protagonistes. És evident que Susana Mora canvia de parer per algun tipus de pressió externa. Quan algú fa un projecte de llei sempre hi ha diàleg institucional. El Govern pot dir a un consell que no pot aprovar una proposició de llei? No, seria un escàndol, perquè no li competeix. Si això s’ha fet és dins l’àmbit de diàleg de companys de partit, en aquest cas del PSOE. No entenc que la presidenta del Consell triï seguir un criteri de partit per davant del criteri institucional. Això no vol dir que no hi hagi emperons, però no tutorització d’una institució damunt una altra.

MÉS per Mallorca va fer un comunicat de suport als ecosobiranistes menorquins, però el conseller Miquel Mir, del vostre partit, també va exposar al Consell que hi havia una invasió competencial. Se us han demanat explicacions?

— No, en absolut. Miquel Mir va fer el que li pertocava fer. Fa mesos que parla amb el Consell en aquest sentit. Si Mir fes un projecte de llei de territori els responsables dels consells li dirien el que troben al respecte, però això és molt diferent a dir-li a un consell què ha de fer o no. Una cosa és el diàleg institucional –que és necessari– i l’altra és tutoritzar una institució damunt l’altra. Hem de valorar la discrepància i el debat i no convertir-ho en un problema. MÉS per Mallorca tampoc acceptaria que passàs al Consell de Mallorca el que ha passat a Menorca.

Del que sí que heu parlat molt amb els socis ha estat de la llei turística. De qui surt la moratòria? Hi ha gent que us l’atribueix a vós i altres a Negueruela.

— És fruit d’una negociació i d’un pacte entre socis de govern; en aquest cas, vaig estar treballant amb Negueruela perquè m’ho va demanar i la llei va ser satisfactòria per a totes les parts. Per tant, no em deix de congratular.

Veig que no us atreviu a posar nom a la paternitat de la moratòria.

— No ho he dit perquè mai cont les negociacions internes, crec que és una deslleialtat quan s’han produït en un clima de confiança i de col·laboració. En cas que s’hagi fet una feina conjunta, no m’atribuiré ni desatribuiré ni mèrits ni desmèrits. Estam convençuts que era necessari fer aquesta aturada per analitzar bé com afrontar la regulació que han de dur a terme els consells per anar cap al decreixement turístic, que ha d’anar acompanyat de la potenciació d’altres sectors econòmics. Els autèntics turismofòbics ara mateix són els que defensen el creixement turístic. Els indicadors apunten que hi ha dues mancances: una millor formació dels treballadors turístics i la minva de la sensació de qualitat del visitant, que va molt lligada a la sensació de saturació. Si volem ser competitius hem de millorar l’experiència turística. Vivim millor ara amb 16 milions de turistes que amb 10? La resposta és que no.

L’altra llei que us ha tocat negociar és l’educativa. En el darrer moment, els articles lingüístics varen tornar al redactat original. Va ser decisió de la presidenta o un ultimàtum de MÉS?

— Ultimàtum? No, intentam que la política no es mogui en paràmetres camorristes. Compartim plantejaments amb la presidenta, el conseller i els grups parlamentaris. El que es va fer durant la ponència anava en dos sentits: salvaguardar el model lingüístic de l’ofensiva judicial que pateix el bilingüisme escolar a tot l’Estat i tenir la cintura política de recuperar l’esperit del grans pactes lingüístics dels 90. La normalització i el Decret de mínims són la política lingüística que faria MÉS? No. Què passa? Que el PP anuncia que votarà en contra del Decret de mínims. Nosaltres estàvem disposats a avançar si el PP ho feia perquè, si no, quins consensos estam creant? Qui trenca el consens és el PP perquè és incapaç d’arribar a un acord perquè està segrestat per Vox. A mi m’agradaria parlar des de la diferència amb el PP, però està segrestat i no pot anar al que ell mateix va pactar els anys 90.

Aquest dimarts el PP es va abstenir en el decret sobre els efectes de la guerra. Creis que és pel canvi de president estatal?

— Lament que el PP depengui de qui ocupi el despatx de Génova, m’agradaria que el PP balear tingués un perfil propi. Si necessiten que els diguin el que han de fer des de Galícia o Madrid, parlarem amb Galícia i Madrid i farem més via.

Us atreviu a fer un pronòstic per a les eleccions de l’any que ve?

— En les travesses, primer, som molt dolent, i després, la realitat és molt canviant. Em banyaré en certes coses i després el temps em donarà o llevarà la raó: en el cas de MÉS, hi ha una certa tendència a l’alça; per tant, som optimista. Estam en un escenari positiu per encarar aquestes eleccions i, d’altra banda, diria que no hi haurà una majoria de dretes al Parlament.

Hi haurà un tercer Pacte de Progrés consecutiu?

— Dependrà de moltes variables. Crec que si tothom té la suficient altura de mires i cintura i compromís amb el país, és possible que hi hagi un tercer Pacte de Progrés consecutiu. Com he dit sempre, però, els pactes de progrés no són una finalitat, són una eina, i MÉS hi serà si són una eina de transformació al servei de la gent d’aquesta terra. Si no, serem on siguem més útils per a la ciutadania.u