L’hemicicle amb més dones de la història

BarcelonaTots els focus se centraven en Pedro Sánchez, però el balcó de la seu del PSOE va oferir altres imatges la nit del 28-A. “ Yes, I’m a feminist ” és el lema que es podia llegir a la samarreta de la vicepresidenta del govern en funcions, Carmen Calvo. L’eslògan, brodat en fil vermell, ratificava la voluntat del PSOE de continuar onejant la bandera lila els pròxims quatre anys. Una fotografia contraposada amb la que es va captar al número 13 de Génova, la seu del PP, on tres homes vestits de negre compareixien per reconèixer una històrica patacada a les urnes.

Amb independència dels triomfs i les derrotes de cada formació, els resultats de les eleccions de diumenge passat van dibuixar un nou horitzó per al Congrés de Diputats. I és que la nova legislatura configurarà l’hemicicle més paritari de la història: fins a 166 escons portaran nom de dona. Per tant, el 47,42% de la cambra serà de les diputades. La dada suposa un increment de fins a 7,7 punts respecte a l’última xifra rècord, registrada el 2015, amb la balança sempre a favor dels homes, que representaven el 60,20%. Ara bé, des de l’any 1979 les dones han passat de conformar el 5,1% del Congrés a atansar-se al 50%.

El parany de les llistes

Més enllà del resultat de Coalició Canària, que arriba al 100% perquè els seus dos escons seran per a dones, Unides Podem és la formació amb el percentatge més elevat de candidates electes. Dels 42 seients atorgats a les urnes als de Pablo Iglesias, 23 els ocuparan dones, el 54,76%. En el rànquing de formacions més paritàries, el tercer i el quart lloc l’ocupen PSOE i PP que, per primera vegada, tindran més representants femenines que masculins al legislatiu, amb el 52,03% i el 51,51%, respectivament. Ja per sota de la franja del 50% es troben ERC (46,66%), Ciutadans (38,59%), Vox (37,5%), JxCat (28,57%), el PNB (33,33%) i EH Bildu (25,00%). A la cua, Compromís, Navarra Suma i el Partit Regionalista de Cantàbria, amb el 100% dels diputats homes.

La consecució de l’anhelada paritat s’ha d’atribuir, en gran part, a l’aprovació de la llei d’igualtat (2007), amb què el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va instaurar el “principi de presència equilibrada entre dones i homes” a les llistes electorals per reduir la sobrerepresentació masculina. Segons estipula la normativa, el percentatge de candidats d’un mateix sexe mai pot ser inferior al 40%.

Ara bé, com que no hi ha cap apartat que obligui a un repartiment equilibrat en termes absoluts, les dones poden quedar relegades a les quartes i cinquenes posicions de les llistes. Els llocs de sortida, per contra, els copen els homes, com ha succeït en les últimes eleccions, en què els caps de llista eren tots homes.

Una tendència global

Tot i que la majoria al Congrés manté l’hegemonia en favor dels homes, en els nou mesos que va estar al govern Sánchez va penjar-se la medalla d’haver encapçalat l’executiu amb més ministres dones: 11 titulars femenines i 6 masculins. I és que d’acord amb l’estudi Dones en política: 2019, elaborat per l’ONU Dones, Espanya és el país que capitaneja l’índex de dones amb càrrecs ministerials.

Abans del 28-A, l’Estat ocupava la 13a posició en el rànquing mundial de Parlaments amb més diputades. La darrera distribució d’escons, però, eleva Espanya al sisè lloc i la corona líder de la Unió Europea en la matèria. De fet, juntament amb Suècia, és l’únic estat europeu que es troba entre els deu primers de la llista, encapçalada per Ruanda i Cuba, amb el 61,3% i el 53,2% de diputades, respectivament.

No obstant això, encara hi ha deures a fer. Segons apunta el registre de la Unió Interparlamentària, només el 24,3% dels parlamentaris del món eren dones el gener d’aquest mateix any. Per tant, l’evolució des del 1995, quan representaven l’11,3%, ha estat de 13 escassos punts. La situació al món és encara molt favorable als homes: tan sols el 6,6% dels caps d’estat, el 5,2% dels presidents de govern i el 19,7% dels líders dels Parlaments mundials són dones. La situació no és gaire més encoratjadora al Parlament Europeu, on només hi ha un 37% d’eurodiputades.

Més enllà del cas espanyol, els avenços per superar la bretxa entre homes i dones en política són relatius. El Fòrum Econòmic Mundial considera que l’evolució és massa lenta i estima que caldran 107 anys per conquerir la plena igualtat en els òrgans de representació. Sigui com sigui, malgrat la irrupció d’un partit de discurs masclista com Vox, el Congrés dels pròxims quatre anys serà una mica més lila.