"Hi ha massa por d'ofendre els no euskalduns"

OñatiEls euskalduns fan servir la paraula arnasgun, que significa "espai de respiració", per referir-se a les zones de preeminència lingüística basca, és a dir, allà on saben que poden parlar la seva llengua amb la màxima normalitat i sense interferències. Oñati, una població guipuscoana de l'Alt Deba, era arnasgun, però alguns dels seus habitants creuen que això està canviant. "El canvi és molt visible fins i tot en aquesta plaça, on pots veure dues nenes de 10 anys parlant en euskera que, quan veuen un contingut en una pantalla en castellà, comencen a parlar-lo també entre elles", explica la poeta Itziar Ugarte, que rep l'ARA a la imponent plaça d'aquest poble d'aires senyorials.

"Els últims anys l'euskera pateix un fenomen doble: per una banda, baixa l'ús a les zones tradicionalment euskaldunes, i en paral·lel creix en llocs on abans no es parlava tant, com Bilbao o Vitòria", afirma.

La filla del professor

Ugarte (Oñati, 1995) és filla d'un professor d'euskera i d'una higienista dental a qui de ben petita li va entrar el cuc de la lectura i l'escriptura. "Els llibres i la premsa sempre estaven molt presents a casa", comenta. Va estudiar periodisme a Bilbao i ara és redactora de Cultura del diari Berria. El 2021 va publicar el poemari Gu gabe ere (Susa Literatura). "A veure què tal el meu castellà, que no el parlo gairebé mai", ens avisa rient. Les últimes dades del govern basc indiquen que en 10 anys la xifra de bascoparlants ha passat del 37,2% al 43,3%, gairebé un milió de persones (als quals caldria sumar els de Navarra i el País Basc francès).

"El problema ara no és tant de coneixement com d'ús, necessitem espais on poder parlar-lo sense que passi allò tan típic que una persona no l'entén i que tot el grup canvia de llengua", recalca Ugarte, que considera massa tímides les polítiques lingüístiques del govern basc. "Hi ha massa por d'ofendre els no euskalduns, i nosaltres ens hem de conformar amb les molles", denuncia.

Hi ha paral·lelismes molt evidents amb el cas català. "Quan tenia 10 anys hi havia molts més continguts infantils en euskera a ETB. Als nens d’ara els entra molt més contingut en castellà des de les pantalles que a nosaltres. Nosaltres no teníem TikTok ni res d’això, i els dibuixos animats eren en euskera", explica.

El sociolingüista Iñaki Iurrebaso ha alertat els últims temps que les polítiques lingüístiques estan sent superades per la realitat i que cal canviar d'estratègia. I és que les dinàmiques mundials juguen en contra de les llengües minoritàries.

Una de les obsessions d'Ugarte és la poca visibilitat de la cultura basca, fins i tot entre els euskalduns. Segons un estudi recent, només una quarta part dels euskalduns consumeix premsa i cultura en la seva llengua, cosa que la mortifica. "A mi em va passar amb una amiga euskalduna de Gernika quan vivia a Donosti. Érem veïnes d’Harkaitz Cano, escriptor que per a mi és un referent. I li dic: "Mira, Harkaitz Cano". I em respon: "Qui és aquest?" I jo pensava: si tu, euskalduna de Gernika, no saps qui és Harkaitz Cano, pleguem. No és ni llegir-lo, és saber que existeix", sospira.

La part positiva és que hi ha un nucli molt fidel i militant de la llengua. A les celebracions de la copa del rei de l'Athletic es va fer viral el missatge d'Asier Villalibre a favor de l'euskera. "Continueu parlant i estudiant en euskera. Visca Euskal Herria!", va dir als joves.

"Entre els autors en euskera fem la broma que no existeixes fins que no surts a El Correo o al Diario Vasco, els diaris més venuts aquí i que són en castellà", diu Ugarte. I això en un país que aquest diumenge tindrà prop d'un 70% de vot abertzale. "Són coses diferents. Una cosa és votar nacionalista i una altra tenir consciència lingüística o de la cultura basca", puntualitza abans de desaparèixer amb la seva bicicleta pels estrets carrers d'Oñati.