Nacho Corredor: "Hi ha símptomes que indiquen que la democràcia espanyola no hi serà per sempre"

PalmaNacho Corredor és politòleg, president del Cercle d'Assessors de BeBartlet i analista polític en diversos mitjans de comunicació. Avui horabaixa  presenta a Palma el seu llibre El activismo tranquilo. Un manifiesto subjetivo a favor de la convivencia (Ariel, 2022). Curiosament, aquesta obra en què reclama la convivència la va presentar per primer cop la nit que Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna, per la qual cosa "el context internacional és la hipòtesi del llibre". En aquesta entrevista, analitza el recorregut de la política espanyola, catalana i balear, a més del paper de la societat i dels partits polítics per fugir de "la deshumanització de l'adversari", i altres temes d'actualitat com la crisi que ha viscut el PP.

‘Convivència’ sembla un concepte allunyat de la realitat política i social d’avui dia.

Hauríem d'aspirar a alguna cosa més que la convivència. Quan parlem d'això sembla que és de suportar-nos, i en les democràcies no només hem de conviure, sinó construir junts. No sé si està apartat o no del debat públic, però a mesura que estigui més apartat, la democràcia tal com la coneixem no existirà. L'alternativa a construir plegats el projecte compartit és la guerra, el conflicte, com passa avui a Europa.

Afirmau en el llibre que “la democràcia espanyola pot deixar de ser una democràcia”. Quins són els majors perills?

Un perill és la deshumanització de l'adversari, que en el debat públic la discrepància sigui la traïció, i que qui no pensa com tu sigui considerat un enemic. Amb la lògica de la traïció i l’enemic, no és possible mantenir un sistema de drets i llibertats.

Assenyalau que Vox es fonamenta a “trencar els consensos sobre els quals se sustenta la democràcia espanyola”, però en les enquestes no deixa de pujar. Hi ha una part de la societat que creu cada pic menys en la democràcia?

Hi ha un risc evident i es veu en les noves generacions, amb una desconfiança cap a les institucions. El context de desconfiança afavoreix les formacions que fan una esmena a la totalitat a la democràcia. No pens que qui fa costat a Vox no cregui en la democràcia, sinó que Vox fa servir el seu suport per fer una esmena a la democràcia.

Quin paper tenen els dos grans partits -el PSOE i el PP- en la necessitat que exposau de retornar a la convivència i fugir de la deshumanització de l’adversari?

La democràcia espanyola i la Unió Europea les varen construir diferents famílies polítiques com els socialdemòcrates, els liberals, els democratacristians o eurocomunistes. Varen pactar un mínim comú que ha permès desenvolupar diferents projectes polítics en la lògica de l’alternança. 40 anys de democràcia són molt pocs com per donar-la per descomptada, i hi ha símptomes que indiquen que la democràcia espanyola no hi serà per sempre.

Què pot implicar que el PSOE i el PP tornin a recuperar vots d’UP i Cs, que varen trastocar el tradicional bipartidisme?

Crec que el pluripartidisme té avantatges, expressa una millor pluralitat de la societat. Exigesc a les famílies polítiques que varen formar part dels consensos de la democràcia que tinguin la capacitat de generar una lògica compartida que permeti una estabilitat. Quan el PP diu que el president del govern és un ocupa, fa una esmena al seu propi sistema. Una moció de censura no és un sistema il·legítim per fer un govern, el PP no ho pot dir. Aquests partits no s'ho han de carregar, s’ha de tenir la capacitat de renovar-ho.

Els grans partits, i alguns amb més fermesa com el PP, són els que s’oposen a la reforma constitucional.

El PP no vol renovar el Consell General del Poder Judicial perquè no li dona la gana. La seva responsabilitat és participar en la  renovació perquè el sistema funcioni, no té sentit que ho boicotegi. Interioritzen que el PP i Vox tenen elements comuns i l'únic que comparteixen és una part del seu electoral. Els liberals conservadors es caracteritzen per aïllar els reaccionaris, no per riure'n les gràcies.

El procés català ha traspassat les fronteres de Catalunya i és un dels esdeveniments que ha dividit més la societat espanyola en els darrers anys. Qui en tenia la culpa?

La irresponsabilitat en la gestió de la crisi institucional per part del govern de Mariano Rajoy no eximeix de cap culpa la Generalitat, que va decidir passar-se pel folre el propi Estatut. A Rajoy pots recriminar-li poc sentit d’Estat, pensant que a la reivindicació de Catalunya no és necessari escoltar-la i transformar-la en una energia per renovar el pacte de convivència, però a la Generalitat se li pot retreure traspassar els límits de la democràcia vigent, proposar un projecte polític als seus electors que ni tan sols es creien. 

Parlau de trobar “el millor mecanisme per a l’aprenentatge de les llengües” i mantenir un sistema que “eviti dividir el país per la meitat”. A les Balears, la primera llei educativa ha nascut sense consens entre l’esquerra i la dreta precisament pel model lingüístic.

Quan el PP governava en el passat, el de Jaume Matas, la llengua estava integrada en tot el procés educatiu. La immersió ha estat un sistema útil a Catalunya durant dècades per no generar una bretxa social i de renda, i al llibre explic que vaig aprendre català en un context de la immersió, va ser un instrument útil per a mi. Probablement, però, l'adaptació d’avui per part de diferents partits de Catalunya, deixant l’autonomia als centres per ponderar i donant més pes a una llengua, té més sentit que un sistema uniforme.

Explicau que hi ha una separació entre el món juvenil i la política, amb menys de la meitat de diputats menors de 40 anys que en la Transició. Els joves se senten representats?

El 15-M va tenir la capacitat de visibilitzar la bretxa generacional i posar-hi fi. Després del 15-M, noves generacions es varen incorporar a l'esfera pública, però el 15-M s’ha fet gran i hi ha el problema que s'està covant una nova bretxa generacional, entre la generació mil·lenial i la Z. Molta gent de la generació Z no participa en espais de socialització tradicionals, no se sent interpel·lada. Si el món institucional no té la capacitat d’interpel·lar aquest públic, i els mitjans tampoc ho fan, la bretxa es farà més gran i pot haver-hi un altre 15-M en aquesta dècada.

Errejón criticava dissabte a Palma la repetició electoral del 2016 forçada per Podem. Vós parlau de la de Cs del 2019. Quin paper han tingut les quatre eleccions en quatre anys per a la societat espanyola?

L’any 2015 es va generar un moment d'oportunitat política que es va desaprofitar. Hi havia una vocació de renovació de les institucions compartida per Podem, PSOE i Ciutadans que no es va tenir la capacitat de fer. Sánchez va poder pactar amb cap dels dos en moments diferents i ells s'han exclòs entre si. Hi ha hagut molta energia desaprofitada. És evident quan miram qui són els líders i només queda el president del govern. Crec també que el nostre debat públic hauria de normalitzar les contradiccions que implica governar i pactar amb qui no pensa com tu, no seria possible aquí el pacte de govern d'Alemanya.

Per què?

La pluralitat de partits que podria haver estat transformadora ha consolidat una política de blocs. Hi ha més partits, però l’esquerra i la dreta no tenen capacitat de pacte, és una manera de malgastar energia transformadora. És pràcticament impossible el pacte alemany a Espanya perquè s'ha assolit així.

“La moció de censura regenera i oxigena diverses institucions de cop”, una d’elles el PP, segons escriviu, amb el nou lideratge de Casado. No sé si amb els darrers esdeveniments del partit pensaríeu el mateix avui.

L'oportunitat la va generar, una altra cosa és que no la volguessin aprofitar. El PP, després de la moció de censura, tenia l’oportunitat de veure què ha passat i presentar un projecte polític transformador. No es varen fer cap d'aquestes preguntes i el lideratge de Casado ha tingut l’impacte que ha tingut. El més trist per a Casado és fer-se la pregunta de què ha aportat a la política i veure que no hi ha aportat res.

El pitjor enemic de Felip VI és el monarca emèrit?

La monarquia està en crisi no perquè els republicans posin el tema en l’agenda, sinó perquè des de dins la institució s’ha boicotejat el sentit de la institució. La principal virtut de la monarquia és que és un factor d'estabilitat, i a Espanya no ha estat d'estabilitat ni de confiança. Aquells que són monàrquics s’haurien de preocupar per reformar la monarquia per una major fiscalització i transparència.

Feis referència molts cops al fet de prendre partit, banyar-se, sense ser partidista.

Ser ciutadà implica moltes coses, entre d'altres tenir un paper actiu en el món que ens envolta, perquè la política és un espai en el qual,  si no hi participes, altres ho fan per tu.

Quina rellevància tenen les Balears políticament? Com a territori, no solen tenir visibilitat més enllà dels tòpics turístics.

Les Balears tenen tots els elements per tenir més protagonisme en la política estatal. És una part important de l’economia del nostre país. Més enllà del turisme, impulsa algunes de les principals transformacions d’Espanya, com en l'àmbit de l’energia. Heu de demanar a Francina Armengol que vingui més a Madrid i se la vegi més. [Riu]