Domingo Troitiño, en llibertat: “Ja està”

BarcelonaL'etarra Domingo Troitiño ha abandonat aquest divendres la presó de Teixeiro (la Corunya) després que l'Audiència Nacional ha acordat l'excarceració de nou etarres sense esperar al criteri del Suprem sobre l'aplicació de la doctrina Parot després de la sentència del Tribunal d'Estrasburg.

Domingo Troitiño, germà d'Antón Troitiño, pendent d'extradició a Londres, ha sortit d'aquest centre penitenciari abans de dos quarts de sis de la tarda acompanyat per sis persones, que es van desplaçar en un taxi i un vehicle particular. El mateix Troitiño, condemnat a 1.118 anys de presó per l'atemptat d'Hipercor a Barcelona –dels quals n'ha complert 26–, ha dit als reporters gràfics "ja està", una vegada han captat la seva imatge, mentre que els seus acompanyants han demanat als informadors que busquin una altra professió "més digna".

Un històric del comando Barcelona

L'etarra Domingo Troitiño Arranz és un "històric" del sanguinari comando Barcelona d'ETA, el que el 1987 va cometre la matança d'Hipercor, amb 21 morts, l'atemptat més gran de l'organització terrorista. Aquest atemptat va marcar un cisma entre ETA i part dels qui li donaven suport, fins i tot dins del seu braç polític, HB, ja que mentre que per als "durs" de la banda va suposar un salt qualitatiu en la seva estratègia en causar una gran matança de civils, molts simpatitzants es van desmarcar de la banda per sempre per provocar aquesta tragèdia.

Domingo Troitiño, condemnat a un total de 1.118 anys de presó per més de 20 assassinats, va entrar a ETA de la mà del seu germà Antonio Troitiño, l'"històric" del comando Madrid d'ETA que va participar en els atemptats més sagnants de la banda a la capital al final de la dècada dels 80. Precisament Antonio Troitiño, condemnat a més de 2.895 anys de presó per 25 assassinats terroristes, va sortir el passat 22 d'octubre en llibertat per decisió del Tribunal Superior de Londres en aplicació de la sentència d'Estrasburg sobre la doctrina Parot.

Domingo Troitiño, que ha passat 26 anys a la presó, va néixer a Tariego de Cerrato (Palència) el juliol del 1955, i el 1982, al costat del seu germà Antonio, va entrar a formar part d'ETA al comando Aizkora, que es va dedicar a la col·locació d'artefactes explosius a diverses entitats bancàries de Guipúscoa. Els dos germans van elaborar la bomba que va causar la mort al guàrdia civil Ángel Zapatero Antolín el 14 de juny del 1984 a Sant Sebastià. Arran d'un enfrontament de dos membres del comando amb una patrulla de la Guàrdia Civil a Oyarzún (Guipúscoa), en què va morir un terrorista, els Troitiño van fugir a França. Els seus camins llavors es van separar.

El 1986 Antonio Troitiño va substituir en el comando Madrid la "històrica" Belén González, Carmen, quan De Juana Chaos es va fer càrrec de la direcció del grup en substitució del també històric José Manuel Soares Gamboa. Domingo Troitiño va recalar a Barcelona per integrar-se en el comando que va actuar a la capital catalana i que va protagonitzar l'atemptat més important d'ETA: el d'Hipercor. L'atemptat més greu d'aquest comando i amb més víctimes d'ETA va ser perpetrat el 19 de juny 1987 amb un cotxe bomba que va esclatar a l'aparcament subterrani de l'hipermercat.

La matança d'Hipercor

Els membres del comando "Barcelona" Josefa Ernaga, Domingo Troitiño i Rafael Caride Simón, que va ser qui va proposar l'atemptat, van decidir esclatar una potent bomba incendiària dins dels magatzems, seguint ordres del llavors cap de la banda terrorista Santiago Arrospide Sarasola, "Santi Potros". Tots tres van idear a sang freda l'acció. Van visitar prèviament els magatzems i van elegir el lloc en el qual l'automòbil s'aparcaria, així com l'hora de l'explosió. En un pis van preparar una bomba amb uns 30 quilos d'amonal, 100 litres de gasolina i una quantitat indeterminada de goma d'enganxar adhesiu i escames de sabó fins a un total de 200 quilos, que després serien introduïts en bidons de plàstic dins de portaequipatges del vehicle robat, un Ford Sierra. L'artefacte es va completar amb un dispositiu de retard amb temporitzador.

Després de col·locar el cotxe bomba a l'aparcament del supermercat, Troitiño va fer tres trucades des d'una cabina telefònica, on donava avís a la Guàrdia Urbana de Barcelona, a l'administració del mateix supermercat i al diari 'Avui' de la imminent explosió d'una bomba als magatzems Hipercor. Encara que la policia en va quedar alertada, el servei de seguretat de l'establiment no va considerar convenient l'evacuació de les persones que en aquell moment eren allà i va decidir tan sols fer una recerca de l'artefacte, però els treballs de localització de la bomba van resultar infructuosos.

A les quatre i deu va actuar el temporitzador i es va produir l'esclat a la primera planta del garatge. L'explosió va obrir un cràter a terra i un forat al sostre, orificis que van permetre el pas d'una "bola" de foc, que va abrasar les persones que va trobar al seu pas i va produir una gran quantitat de gasos tòxics que van ocasionar l'asfíxia de la gent que era al seu radi d'acció. El saldo de l'atemptat va ser estremidor: 21 morts i 45 ferits. La imatge dels danys en l'estructura de l'edifici va recórrer el món sencer. Barcelona es va convertir en la capital mundial del dolor.

Segons la sentència de l'Audiència Nacional, l'atemptat va poder provocar una catàstrofe de "més paoroses proporcions", amb "centenars de víctimes", si el foc hagués arribat a la planta tèxtil. Però l'actuació dels bombers i la policia ho va impedir. El terrorista va ser detingut a Barcelona el 5 de setembre del 1987, al costat dels membres del comando Josefina Mercedes i José Luis Gallastegui. A més de 794 anys de presó i el pagament d'un indemnització de 1.031 milions de pessetes per Hipercor, Troitiño va ser condemnat a 15 anys per atemptat contra la refineria d'Enpetrol; a 11 anys per atemptat contra entitat bancària de Barcelona i a 83 anys de presó per un atemptat amb cotxe bomba contra un automòbil de la Guàrdia Civil que circulava per l'avinguda Meridiana de Barcelona i que va causar la mort d'una persona i ferides a cinc més el 1987. El 21 de març de 1991 va ser condemnat també a 142 anys de presó per l'atemptat el mes de març de 1987 contra la Guàrdia civil de la Duana del Port de Barcelona, en què va morir un membre de la Benemèrita.

Nou alliberats

Aquesta posada en llibertat se suma a la d'Inés del Río, la primera excarcerada per afectar-li directament la sentència de la Cort Europea, i que estava en aquest mateix penal gallec. Ha estat possible pel fet que la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha acordat aquest divendres l'excarceració de nou etarres que havien demanat que es revisés la seva condemna en aplicació de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que anul·la la doctrina Parot. Els jutges han adoptat la decisió sense esperar el criteri del Tribunal Suprem sobre la distinció entre els qui havien complert la condemna al 2006 i els que no, perquè entenen que fos quina fos la decisió haurien esgotat igualment les seves penes. En total 51 presos d'ETA han demanat el seu alliberament.

Durant la votació de la mesura s'ha produït un empat a vuit vots entre els partidaris de l'alliberament immediat i els jutges que consideraven que calia seguir el criteri de la fiscalia i esperar al Suprem. El president de la Sala, Fernando Grande-Marlaska, ha hagut de fer servir el seu vot de qualitat per decantar la balança.

Segons fonts de l'Audiència, la majoria dels magistrats ha entès que en el cas d'aquests nou etarres mai els podria afectar la interpretació del ministeri fiscal, que demanava esperar a la decisió del Tribunal Suprem sobre la distinció entre les redempcions a partir del 2006 i les anteriors.