Hisenda intenta calmar la revolta dels ajuntaments assumint els interessos dels romanents
Colau avisa que utilitzarà el superàvit: "Farem dèficit. Ens passarà a tots, que gastarem més del que ingressem"
BarcelonaEl ministeri d'Hisenda assumirà els interessos negatius de mantenir els romanents al banc si els ajuntament els cedeixen. Així ho ha anunciat el govern espanyol en un comunicat en què assegura que les entitats locals amb superàvit estan pagant als bancs un tipus de fins al -0,50% mentre que, si els cedeixen a Hisenda, tindran un interès del 0% i, per tant, s'estalviaran fins a 70 milions d'euros anuals. L'objectiu de la mesura és sufocar la revolta dels ajuntaments d'arreu de l'Estat i de diferents colors polítics, que s'han unit contra el govern de Pedro Sánchez per reclamar-li que rectifiqui l'acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que permet a l'Estat utilitzar els romanents dels ajuntaments.
El president de la FEMP, Abel Caballero, també ha volgut calmar els ànims en una entrevista a la Cadena SER en què ha valorat positivament que el govern espanyol assumeixi els interessos, i ha aclarit que el decret no és "coercitiu", ja que els ajuntaments podran decidir si utilitzen o no els romanents. Caballero ha mostrat estupefacció davant la reacció del PP, que ja ha anunciat que cap dels seus ajuntaments oferirà diners a l'Estat, perquè el decret neix de l'anomenada llei Montoro, que va bloquejar els romanents municipals perquè cap executiu els pogués utilitzar. "El que impedeix que els romanents no es puguin gastar immediatament és una llei del PP", ha reiterat. A això ha respost aquest dimarts l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que opina que "la llei Montoro no és la Bíblia".
El municipalisme, en peu de guerra
El municipalisme s'organitza per fer front a un decret que considera "injust" i "inacceptable". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha avisat en una entrevista a Catalunya Ràdio que utilitzarà aquests romanents, que suposen entre 165 i 230 milions d'euros. "Farem dèficit sí, o sí, sense cap mala fe. Ens passarà a tots, que gastarem més del que ingressem", ha dit Colau, que està convençuda que el decret, fruit de "la incomprensió del centralisme de l'Estat" i que va "en contra del municipalisme i de la millor atenció a la ciutadania", no progressarà perquè el Congrés hi votarà en contra.
També s'han pronunciat aquest dimarts altres ajuntaments com el de Lleida, Reus, Badalona i València. Mentre l'alcalde Miquel Pueyo, que ha explicat que Lleida no disposa de superàvit, considera injust que “els ciutadans que participen en els ingressos de l’Estat hagin de rebre 0 euros de suport en una situació com l’actual", l'alcalde Carles Pellicer ha demanat que es respecti l'autonomia municipal –Reus disposa de 2 milions d'euros de romanents– i que la ministra d'Hisenda es reuneixi amb el front comú dels ajuntaments. Per la seva banda, Xavier García Albiol ha detallat que Badalona compta amb 133 milions d'euros de romanents, que es voldrien invertir en pagar factures i millorar la situació econòmica i les instal·lacions esportives dels badalonins. L’alcalde de València, Joan Ribó, assegura que treballa perquè el PSOE "canviï alguns dels elements clau perquè el decret sigui acceptable". Els cinc consistoris coincideixen en afirmar que els govern municipals necessiten inversió arran de la pandèmia. “L’Ajuntament és l’escullera on baten totes les onades i necessitem ajuda perquè hem tingut un augment molt gran de la despesa”, ha dit Pueyo.