Hisenda demana al Tribunal de Comptes que investigui els diners públics destinats a l'1-O

L’escrit reclama que es determini també si es van desviar diners de subvencions a ANC i Òmnium per organitzar o promoure el referèndum

Méndez de Vigo, Montoro i Guindos, en la roda de premsa d’ahir a la Moncloa.
Ara
07/11/2017
2 min

BarcelonaAl flanc judicial contra el sobiranisme, que ha acabat amb set membres del govern de Puigdemont i els presidents de les dues principals entitats sobiranistes a la presó, s’hi suma de nou el flanc econòmic. Hisenda porta temps intentant saber quina part de la despesa pública del Govern s’ha pogut destinar a l’organització del referèndum de l’1-O i, de fet, per això va intervenir el 16 de setembre els comptes de la Generalitat. Ara el ministeri d'Hisenda ha dirigit un escrit de 23 pàgines a la Fiscalia del Tribunal de Comptes en el qual denuncia la utilització de diners públics en el referèndum i li demana que determini quants diners de l'erari públic es van emprar tant a través de l'executiu català com de les associacions ANC i Òmnium. Segons informa Europa Press i ha pogut confirmar l’ARA, l’objetiu principal de Montoro és conèixer si hi va haver desviació de fons públics cap a les entitats sobiranistes. Hisenda reclama que s'identifiqui els responsables de la Generalitat catalana i els de les dues associacions independentistes i es fixin les indemnitzacions que siguin procedents.

L'escrit, recollit per Europa Press, està signat pel secretari d'estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, i s'hi recullen els més de 14 requeriments que va enviar el ministeri d'Hisenda al govern de Carles Puigdemont per exigir informació sobre, entre altres coses, les partides de diners públics que es podien estar destinant al referèndum de l'1 d'octubre, entre les quals, una de 3,43 milions d'euros sota l'epígraf "Publicitat, difusió i campanyes electorals". A això hi afegeixen la posada en coneixement del fiscal de l'incompliment dels requeriments d'informació que s'havien cursat al Diplocat davant la sospita que aquest organisme de la Generalitat pogués estar pagant amb diners públics els observadors internacionals.

En el text s'inclouen també les contestacions de la Generalitat, considerades incompletes o insatisfactòries per part d'Hisenda, així com els quatre escrits remesos pel ministeri a la Fiscalia General de l'Estat al llarg dels mesos de setembre i octubre posant aquests fets en el seu coneixement.

El Tribunal de Comptes ja va posar una multa a Artur Mas i els consellers que van participar en l'organització de la consulta del 9-N de 5 milions d'euros.

stats