LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Hisenda xifra en 197.000 € la malversació per l’1-O

Entrega un informe al jutjat número 13 de Barcelona que acredita pagaments als observadors internacionals

Membres d’una mesa electoral abans d’obrir les portes d’un col·legi, durant el referèndum.
Ot Serra
23/11/2018
2 min

BarcelonaEls honoraris i viatges dels observadors internacionals del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 serien pràcticament la totalitat de les despeses executades –177.304,90 euros– pel govern de Carles Puigdemont per fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. Juntament amb 19.602 euros invertits en la traducció a l’anglès de la web www.cataloniavotes.eu a través del Diplocat, sumen els 196.906 euros que el ministeri d’Hisenda ha acreditat que va pagar la Generalitat. Així ho va traslladar en un informe, avançat per TV3, al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de la votació.

Els números que Hisenda va traslladar als tribunals difereixen del que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat consideren que va malversar l’anterior Govern. El ministeri públic xifra en més de tres milions la suposada malversació en el seu escrit de conclusions provisionals presentat a principis de novembre al Tribunal Suprem, mentre que l’òrgan dependent directament del ministeri de Justícia la situava en uns 2,9 milions. En tots dos casos incloïen en aquest delicte les despeses assignades però finalment no executades. L’informe del govern de Pedro Sánchez sorprèn si es té en compte que el ministre d’Hisenda durant el mandat de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, va assegurar que no s’havia destinat cap euro públic a l’1-O, gràcies al control estricte de les finances catalanes, incrementat amb l’aplicació del 155.

Als documents aportats per Hisenda també destaquen 615.717 euros compromesos que no es van acabar pagant, relacionats amb la publicitat de l’1-O i la campanya del registre de catalans a l’exterior. Fins i tot afegint-hi el que la Generalitat no va abonar, la suma queda lluny de la que preveuen la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.

El debat sobre si aquestes despeses també es consideren malversades té transcendència de cara a les possibles condemnes dels líders independentistes processats. El ministeri públic, en el seu escrit d’acusació –en el qual admet que se serveix del sumari del jutjat 13–, subratlla que la xifra puja als 250.000 euros, el límit que permet que, d’entre els quatre i els vuit anys de presó que preveu l’article 432 del Codi Penal, es pugui imposar la franja superior –set o vuit anys–. Precisament, la Fiscalia demana aquest tipus agreujat per als exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, acusats de malversació i desobediència, que no comporta presó.

stats