Homs marxa del Suprem advertint que el referèndum es farà i que les sentències tindran resposta social

MadridL'exconseller de Presidència, Francesc Homs, s'ha declarat aquest dimecres "innocent" dels delictes que se li imputen en el judici pel 9-N que clou avui al Suprem, tot i que ha tornat a reconèixer que va cometre "els fets" que se li pretenen imputar. "Em va sorprendre la insistència de la fiscalia a imputar-me els fets quan jo ja els havia reconegut".

Homs s'ha dirigit al tribunal per dir-li que "prenguin la decisió que prenguin, per res modificaran la meva conducta des del punt de vista de promoure el dret a decidir del poble de Catalunya. I no és una actitud només meva, ho és de molta gent". "Estic convençudissim que aquest any es culminarà amb la celebració d'un referèndum passi el que passi", ha afegit.

Homs s'ha remuntat al referèndum de convalidació de l'Estatut de Catalunya del 2006, que va ser retallat pel TC el 2010, per explicar al Tribunal que les seves decisions tindran una resposta social a Catalunya, com va passar aleshores. "El vot de la població de Catalunya va quedar alterat, i allà hi ha un conflicte de legitimitats", ha afirmat el diputat demòcrata. "Algú va pensar que amb aquella sentència es tancava una porta, i se'n va obrir una de més gran", ha dit, fent un paral·lelisme amb el moment actual. Segons ell, la sentència tindrà uns "efectes" en la relació amb el poble de Catalunya, i això atorga al tribunal una "altíssima responsabilitat".

"Si posar les urnes és fer un pols a l'Estat jo no vull ser d'aquest Estat", ha respost Homs al fiscal que l'havia acusat de fer un pols a l'Estat de dret. "No em sembla que es pugui inferir la comissió d'uns delictes molt greus per fer uns actes sense tenir-hi competències, i que això no passi quan qui ho fa és el govern espanyol", ha afegit. "Sabem que no hi ha democràcia sense llei, però a Catalunya també sabem que hi ha hagut llei sense democràcia", ha asseverat el diputat del PDECat al Congrés.

"Nosaltres vam procurar que es poguessin exercir drets fonamentals per poder garantir la dignitat del poble de Catalunya", perquè "existeix la voluntat del poble de Catalunya de poder decidir per si mateix", ha afirmat durant el seu al·legat final.

També ha denunciat Homs que en aquest judici "es confon dret i política" i en canvi el Tribunal Suprem "només tindrà a la mà eines jurídiques". A més, ha recordat, el que decideixin "crearà jurisprudència", en una referència velada al judici pels mateixos fets que se segueix contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

"La resposta política la tenim, i és no. La resposta constitucional la tenim, i és no. I ara sembla que tindrem una resposta penal, que no prejutjo", ha assegurat Homs, que ha considerat un "error immens del sistema" el sol fet d'estar en un judici penal.

Per acabar, Homs s'ha referit a unes paraules de Joan Maragall en què responia als ministres que s'atribuïen la potestat de ser l'Estat: "Nosaltres som els que fem pàtries noves".