Eleccions europees 2024

La IA, un nou (i gran) repte per a la UE: ¿com regular-la?

El Parlament Europeu ha aprovat lleis específiques per lluitar contra la desinformació i el seu ús indiscriminat

Mobile world congress MWC 24
27/05/2024
3 min

BarcelonaEl Parlament Europeu que ara acaba el mandat plega amb els deures fets en l’àmbit digital, havent aprovat les importants directives DMA i DSA que garanteixen la privadesa i confidencialitat de les dades dels consumidors i les empreses europees i eviten la discriminació en les botigues d’aplicacions de les grans tecnològiques. Tanmateix, el vigorós creixement dels programes d’intel·ligència artificial (IA), que no sembla tenir aturador, així com l’explosió de centres de dades al núvol a tot el món, faran encara més difícil el compliment de la legislació europea, malgrat que s’acaba d’aprovar una llei específica per a la IA (l'AI Act) per lluitar contra la desinformació i el seu ús indiscriminat.

La composició final del Parlament Europeu que surti elegit el 9 de juny –i de la Comissió Europea resultant– serà molt important perquè haurà d’enfrontar-se a interessos empresarials i econòmics poderosos. Potents grups de pressió intentaran que es dilueixi al màxim la legislació en matèria de protecció de dades personals i utilització de la IA, ara com ara capdavantera a tot el món. Cal no oblidar que la gran majoria de cercadors web, xarxes socials, botigues d’aplicacions i dades emmagatzemades al núvol que s’utilitzen a Europa estan controlades i són propietat dels gegants tecnològics dels EUA: Google, Meta, Microsoft, Amazon i Apple.

El 13 de març, el Parlament Europeu va aprovar per amplíssima majoria la llei d’intel·ligència artificial (AI Act) i dimarts de la setmana passada (21 de maig) va ser ratificada per unanimitat pel Consell Europeu. Aquesta llei, com el Reglament de Protecció de Dades (RGPD) del 2016, es pot aplicar extraterritorialment a proveïdors de fora de la Unió Europea, si tenen usuaris comunitaris.

L'AI Act no dona drets individuals, però regula els proveïdors de sistemes d'IA i entitats que usin la IA en un context professional. Cobreix molts sectors, però preveu excepcions, com els usos militars, els de recerca i els no professionals. L'AI Act va lligada d’alguna manera a dues peces legislatives recents més, la llei de mercats digitals (DMA), que va entrar en vigor el 6 de març passat, i la llei de serveis digitals (DSA), del 2 de maig del 2023.

Els mercats i serveis digitals a Europa estan així coberts per llei a la Unió Europea, com ho estarà la llei de la IA quan entri en vigor d’aquí sis mesos, un any o dos anys, segons els casos. La Comissió Europea, com a òrgan executiu, ja ha començat a interposar les primeres demandes contra tecnològiques per no respectar la legislació comunitària i es preveu que la pugna jurídica serà llarga i intensa, perquè hi ha molt en joc per a les dues parts.

Aplicar les lleis

La nova Comissió Europea que es formi després de les eleccions tindrà serioses dificultats per aplicar aquest conjunt de lleis, encara que hi hagi una forta voluntat de fer-ho, creuen els experts. Després de les demandes inicials de la Comissió Europea, els equips jurídics de les firmes afectades encara no han dit la darrera paraula. Recordem la forta contestació que va rebre el Reglament de Protecció de Dades quan va ser aprovat. 

També molts països, inclosos els EUA, veuen amb molta preocupació el gran poder de les tecnològiques i l’abast cada vegada més preocupant de les xarxes socials i de la IA.

Específicament de cara a les eleccions al Parlament Europeu, amoïnen la desinformació i difusió de notícies falses o molt esbiaixades, facilitades per una IA capaç de generar imatges i veus d’aparença real. La llei d'IA pot ajudar a posar-hi una mica d’ordre, sobretot en temes d’alt risc com la salut, la seguretat o drets fonamentals, però caldrà veure com s’aplica.

¿La IA posa en risc més llocs de treball dels que pot generar?
stats