IB3 i l’ombra del Gattopardo

PalmaVa ser una de les qüestions recurrents en les respectives campanyes electorals dels partits d’esquerra i és un dels punts inclosos en l’acord de governabilitat signat per PSIB, MÉS i Podem, que preveu un “canvi de model a IB3: professionalització de la direcció i de la direcció dels serveis informatius; creació del consell audiovisual; rigor, independència i professionalitat”.

A més, el Govern es va fixar la designació d’un nou director general de l’ens per posar fi com abans millor a “la politització i el sectarisme” que segons les forces progressistes hi han regnat els darrers 4 anys.

Han transcorregut gairebé quatre mesos des de les eleccions i el Govern d’Armengol ja acumula 50 dies de gestió, però l´únic canvi perceptible per a la ciutadania que ha experimentat IB3 és que els presentadors i locutors han deixat de ‘salar’; una mesura que l’Executiu podria haver fet complir l’endemà de prendre possessió -perquè així està previst a la Llei del canal- i que, no obstant això, no ha estat efectiva fins dijous.

Pel que fa a la resta, la manca d’agilitat i d’habilitat han marcat el camí d’aquest canvi de model i de director que l’esquerra va prometre.

Primera errada tàctica

Dues setmanes després que l’esquerra arribàs al poder es va produir un episodi difícil d’entendre. A instàncies dels grups parlamentaris, es va intentar consensuar un director general i que la Cambra l’elegís per unanimitat -cal recordar que la llei preveu que es necessiten dues terceres parts dels diputats.

Els partits que donen suport al Govern proposaren quatre noms: Antoni Sintas, Joan Marí, Xesca Vidal i Pere Bagur. Aquest darrer, impulsat per MÉS per Menorca, fou acceptat pel PP, però els socialistes el vetaren, fet que demostrà la descoordinació de l’esquerra en la qüestió.

A partir d’aquell moment, la solució de l’esquerra era modificar la llei de manera que bastin tres cinquenes parts del Parlament per triar el màxim responsable de l’ens, amb la qual cosa els vots de PSIB, Podem, MÉS i El Pi sumarien la majoria necessària.

Aleshores varen començar les reunions per perfilar els canvis a la normativa, que també inclouen que el consell de direcció del canal estigui format per 10 persones i serà paritari, i que el director general tindrà vot de qualitat en aquest òrgan.

A més, tant l’esmentat consell com el màxim responsable de l’ens tindran un mandat de sis anys i seran elegits en dues votacions separades. Paral·lelament, tant els partits com el Govern han aplicat una política de no ingerència vers IB3.

Públicament, tant la presidenta Armengol com la consellera de Transparència, Participació i Cultura, Esperança Camps, no han passat d’exposar opinions ‘personals’ sobre aquest assumpte. “El meu model és el de Televisió de Mallorca”, va dir la cap de l’Executiu. “Sobren consellers, cuiners i programes de la mar” advertí Camps.

Aquesta ‘no ingerència’ ha estat aprofitada per l’encara director general, Josep Codony (amb carnet del PP i relleu de Juan Manuel Ruiz, regidor popular a Calvià), per nomenar un responsable de la televisió: el realitzador Antoni Bauzá. La designació fou paralitzada després de ser declarada nul·la pel Govern per manca dels informes de les direccions generals de Pressuposts i de Funció Pública. Un ridícul.

Reunions ‘discretes’

Quan es conegué aquest nomenament, els partits que donen suport al Pacte expressaren sorpresa. Però la realitat és que com a mínim un dels col·laboradors de Francina Armengol estava assabentat del moviment que preparava Codony, segons fonts del mateix ens.

Mentre l’esquerra s’aclareix sobre com ha de ser la IB3 del futur i qui l’ha de comandar, hi ha hagut trobades informals entre dirigents dels dos partits del Govern i propietaris de les grans productores de les Illes. En aquestes reunions, algun ideòleg amb pes específic s’ha arribat a comprometre que la ‘revolució’ que Podem vol que s’apliqui a l’ens quedi en un ‘’gir’ puramet estètic. La promesa giraria entorn de la idea que es canviarà la primera línia de directius d’IB3 nomenats durant la legislatura passada i poca cosa més; és a dir, que sembli que canvia tot però que en realitat no canviï res de substancial. “Si volem que tot continuï com està, és necessari que tot canviï”, deia el personatge de Tancredi a l’oncle Fabrizio a Il Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa.

Podem sap de l’existència d’aquestes reunions ‘discretes’ i recela dels seus socis. “Han de dir, i demostrar, si creuen o no creuen en una radiotelevisió diferent. A les reunions de la comissió de seguiment del Pacte diuen que sí, però sembla que tenen les mans fermades”, comenta un membre de la formació liderada per Alberto Jarabo.

Fora presses

Respecte de la urgència de trobar una sortida a la situació d’interinitat del canal, un altre militant de Podem se sorprèn de la manca de pressa dels socialistes i explica que quan es recordà a un alt càrrec de l’Executiu que l’elecció d’un director nou era urgent, va apel·lar a la calma i al fet que “no només s’ha de triar director general, sinó una dotzena de càrrecs més”.

Per ventura oblidava que els actuals directius d’IB3 han accedit als seus llocs per concurs de mèrits i que, segons va admetre la consellera Camps, la intenció és mantenir aquesta fórmula.