BarcelonaLa proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.
Segons els experts consultats per l'ARA, el suport quasi unànime que va rebre la il·legalització de Batasuna a Espanya (que no a Euskadi) s'explica per un factor clau: ETA encara matava i l’Estat va actuar contra el que va ser considerat el braç polític de la banda com a mecanisme de defensa. Un 95% del Congrés dels Diputats —incloent-hi PSOE, PP i CiU— va avalar la llei de partits que va donar-hi empara, que va ser recorreguda sense èxit pel govern basc davant del Tribunal Constitucional. ERC, ICV, PNB, BNG, IU i Eusko Alkartasuna hi havien votat en contra.
"Deslegitimació" del sistema
Per al politòleg i analista polític Ion Ansa Mendizabal, la violència política a Euskadi "va exercir de cobertura narrativa a mesures contràries als principis democràtics" que, en un altre context, probablement no haurien rebut l'aval de les forces progressistes. La il·legalització de Batasuna i de les marques polítiques que van seguir-ne l'estela va tenir dues grans conseqüències, segons l’expert: la primera, la debilitació de l’esquerra abertzale, que es va veure obligada a passar a la "clandestinitat o semiclandestinitat" quan ja hi havia corrents que advocaven per la pau, i als quals es va fer extensiu el càstig.
Batasuna no era una força marginal a Euskadi. En les eleccions municipals anteriors, celebrades el 1999 i en les quals es va presentar sota la marca Euskal Herritarrok (també il·legalitzada), la llista abertzale va ser la segona força per darrere del PNB, amb quasi un 20% dels vots. La seva expulsió del sistema va deixar òrfenes desenes de milers de votants, amb la consegüent "ruptura del pacte democràtic". Aquesta és una conseqüència que, segons Ansa, seria extrapolable si s'acabessin il·legalitzant els partits independentistes catalans.
"Mesures antidemocràtiques"
La dissolució de Batasuna va rebre l’aval del Constitucional el 2004, i el 2009 el del Tribunal Europeu de Drets Humans. Estrasburg va censurar que Batasuna no hagués condemnat els atemptats d'ETA i va considerar acreditat que havia estat un "instrument de l'estratègia terrorista". Per al politòleg i codirector del Deustobarómetro, Braulio Gómez, en democràcia, i sobretot en un context en què ja no hi ha violència, il·legalitzar un partit suposa una "manipulació política" de majories socials que deixen de tenir accés a les institucions, explica.
¿I si no és en aplicació de la llei de partits, sinó del Codi Penal com a càstig a un delicte, tal com proposava el PP? "Són mesures antidemocràtiques", assenyala igualment l’expert. "És posar traves a l’exercici de la representació dels ciutadans".
Després, hi ha la polarització associada a aquestes propostes, subratlla el politòleg i professor de la Universitat del País Basc Jonatan García, que alerta que són especialment "difícils d'entendre" als territoris on l'eix nacional és decisiu, com a Catalunya o al País Basc, però també a Galícia, on el BNG s'ha anat fent fort. La nova campanya de PP i Vox agafa aquestes tres comunitats en any electoral o preelectoral. A falta de conèixer els veritables objectius polítics de la proposta, argumenta l'expert, el PP ha buscat "vendre la mesura més cap a fora" que pensant en els territoris on tindria incidència.
En qualsevol cas, la il·legalització de partits o la seva dissolució en aplicació del Codi Penal és la mesura més extrema per expulsar minories nacionals de l’escenari polític, però no l’única. També ho seria apujar fins al 3% el llindar de vot estatal necessari per accedir al Congrés, una iniciativa que en el seu moment Cs va posar sobre la taula. Això deixaria fora ERC (que en les últimes eleccions va sumar un 1,89%), Junts (1,6%), Bildu (1,36%), PNB (1,12%) i el BNG (0,62%).
Les marques abertzales vetades
En la sentència del 2003, el Suprem va declarar il·legal Batasuna per ser un "instrument" polític d’ETA, així com els seus antecessors, Herri Batasuna i Euskal Herritarrok. A partir d'aquell moment i fins al 2009, la justícia va frenar les candidatures d'Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB), Herritarren Zerrenda, Aukera Guztiak, Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB), Abertzale Sozialistak (AS), Askatasuna, Demokrazia Hiru Milioi (D3M) i Eusko Abertzale Ekintza (ANB). El Partit Comunista de les Terres Basques va esquivar el veto a les autonòmiques del 2005, quan va entrar amb nou escons al Parlament autonòmic, però finalment el Suprem el va il·legalitzar el 2008.
El gran canvi es produeix el maig del 2009, quan el Suprem rebutja que Iniciativa Internacionalista Solidaritat entre els Pobles es presenti a les europees, una decisió que el Constitucional va corregir. La història es repeteix amb Sortu i Bildu el 2011, any en què ETA deixa les armes: el Constitucional tomba la decisió del Suprem i permet que concorrin als comicis.