Les Illes deixaran de recaptar uns 169 milions d'euros per les baixades d'impostos
L'Airef fa aquesta previsió, que supera els càlculs de l'Executiu
PalmaEl Govern del PP iniciarà el nou curs polític amb la preparació dels pressupostos, després d'un primer any de davallades d'impostos. La mesura va provocar acusacions de dumping fiscal per part del PSOE i una tensió permanent entre les administracions liderades pels populars i el govern espanyol, a qui reclamen més "autonomia fiscal". Però què suposen en termes globals aquestes retallades? Segons les darreres previsions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), un organisme independent, l'Executiu deixarà d'ingressar enguany 169 milions d'euros a conseqüència de les retallades.
L'organisme ha posat aquesta xifra basant-se en els pressupostos de les comunitats autònomes i els plans pressupostaris a mitjà termini dels governs autonòmics. La xifra és inferior a la d'altres comunitats governades pel PP: segons els mateixos càlculs, el País Valencià deixarà d'ingressar 624 milions d'euros, i Madrid, 453 milions d'euros, mentre que Andalusia en perdrà 362 milions i l'Aragó, 105. Què suposa aquesta xifra en un pressupost global?
El Govern va aprovar uns pressupostos de 7.320 milions d'euros per al 2024, un 2,6% superiors als de 2023. En el cas de les Illes, la pèrdua de recaptació de 169 milions d'euros no es compensaria, per exemple, amb la recaptació provinent de l'Impost de Turisme Sostenible (que no recau en els residents), i que l'Executiu preveu que ascendeixi als 136 milions d'euros. Sigui com sigui, la xifra de pèrdua de recaptació estimada per l'organisme independent és superior al previst per l'Executiu: 156 milions d'euros aproximadament, encara que fonts del Govern remarquen que les dades definitives es coneixeran en unes setmanes.
"Les Illes Balears abaixen els impostos allà on tenen capacitat normativa, però sempre de manera prudent i responsable", remarquen les mateixes fonts. Segons l'Airef, es deixaran de recaptar prop de 54 milions d'euros de l'impost de l'IRPF, 78 de l'impost de successions, 44 de l'impost de transmissions patrimonials i 8 d'altres deduccions.
Risc d'incompliment de la regla de despesa
L'Airef ja va advertir en un informe del passat 17 de juliol que veu risc d'incompliment de la regla de despesa per part de les Illes i li va reclamar correccions. En la seva resposta, el Govern va indicar que enguany reduirà el nivell de despesa i arribarà pràcticament a l'equilibri pressupostari. Però en una nota publicada el passat 31 de juliol, l'Airef va tornar a advertir que continua veient "risc d'incompliment de la regla de despesa" i mantindrà el "seguiment de la recomanació i el compromís formulat per la comunitat". En paral·lel, també va remarcar que l'economia balear va créixer un 2,9% en el segon trimestre de 2024, al mateix ritme que la mitjana estatal.
L'Executiu balear ha defensat que les davallades d'impostos no afectaran la despesa. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, va assegurar que, tot i les retallades, s'acabarà l'any en equilibri pressupostari. La tesi del Govern és que, malgrat la pèrdua de recaptació a curt termini, les davallades d'impostos estimularan l'economia en el mig.
"Una xifra molt considerable"
Amb tot, alguns economistes varen criticar aquestes polítiques a l'ARA Balears. El catedràtic d’Història Econòmica, conseller del Banc d’Espanya i exconseller durant el segon mandat de Francesc Antich, Carles Manera, va carregar contra una política fiscal "generosa amb les franges més riques de la població". "Les Balears deixen de recaptar una xifra molt considerable de doblers per aquesta contracció impositiva". El catedràtic d’economia a la universitat Pablo de Olavide de Sevilla Diego Martínez López va criticar que "és fals" que "abaixant impostos es recaptarà més": "No pots davallar impostos, perdre recaptació, i pretendre que l'administració estatal cobreixi aquest desfasament", va assegurar en relació amb les demandes del Govern, però també l'andalús, de rebre més recursos del govern espanyol. Hi insisteix Ferran Navinés, doctor en Economia per la Universitat de Barcelona. "Les Balears hauria de donar explicacions sobre per què està abaixant impostos i pressió fiscal, sobretot a les classes mitjanes i altes", va apuntar: "I aquest minvament de recaptació vol que la paguin la resta de ciutadans de l'Estat?". Al seu entendre, "aquesta orientació política trenca amb la solidaritat" entre comunitats que el PP reivindica: "El que més afecta la situació dels serveis públics és la política fiscal del Govern de Marga Prohens".