De la immersió a l'amnistia passant per ETA: així utilitza el PP el Comitè de Peticions de l'Eurocambra
L'esquerra acusa Dolors Montserrat de tenir una doble vara de mesurar a l'hora d'admetre peticions, segons si poden perjudicar o beneficiar el seu partit
Brussel·lesEl Comitè de Peticions és l'encarregat de fer arribar les reivindicacions dels ciutadans comunitaris al Parlament Europeu. El problema, però, és que n'hi arriben massa i és molt complicat a la pràctica que una queixa o una iniciativa rebi audiència a l'Eurocambra. Per això és clau la presidència del Comitè de Peticions, que està en mans de la popular Dolors Montserrat. La seva funció és filtrar quines qüestions es discuteixen al Parlament Europeu i quines es descarten.
En aquest sentit, al càrrec que ocupa l'eurodiputada catalana se li pressuposa neutralitat i, per tant, que porti a debat els temes que trobi interessants tractar, independentment de quin partit polític o govern puguin beneficiar o perjudicar. Ara bé, els socialdemòcrates, l'esquerra i els verds han criticat en diferents ocasions i de manera unitària que Dolors Montserrat instrumentalitza el Comitè de Peticions a favor de l'agenda del PP i dels seus interessos. Fins i tot han fet arribar tres queixes formals per carta a l'expresident de l'Eurocambra David Sassoli i a l'actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
L'últim cas que ha indignat, i molt, l'ala progressista de la cambra comunitària és la missió d'eurodiputats que va viatjar fins a Catalunya per avaluar la immersió lingüística, que va impulsar la dreta espanyola. Des de bon principi, les formacions d'esquerres van criticar que la UE no té competències en matèria d'ensenyament, i la Comissió Europea també es va pronunciar en aquest sentit, però l'eurodiputada popular va defensar que no era motiu suficient per descartar l'avaluació del castellà a les aules de Catalunya.
En canvi, quan un ciutadà grec de la minoria turca li va fer una petició similar el mes passat per demanar una escolarització bilingüe a Grècia, Dolors Montserrat la va rebutjar pel mateix argument que ella mateixa havia obviat per a la missió a l'escola catalana: la UE no té competències en matèria d'educació. Aquesta resposta, a la qual va tenir accés l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que la va publicar a les xarxes socials, va tornar a aixecar polseguera entre els eurodiputats progressistes i independentistes. "Això demostra que tots els xous polítics i mediàtics contra el català que hem aguantat aquests anys a l'Eurocambra han format part de la instrumentalització que han fet la dreta i l'extrema dreta d'aquest comitè", va piular la republicana.
Més enllà del cas de la immersió lingüística, a finals de gener Montserrat també va acceptar discutir àmpliament sobre la llei d'amnistia a petició de velles glòries de l'espanyolisme molt pròximes al PP, Ciutadans i Vox com Rosa Díez o Juan Carlos Girauta. En aquell mateix debat, el PP va demanar enviar una missió a Espanya per avaluar sobre el terreny la mesura de gràcia i els acords de Pedro Sánchez amb Junts i Esquerra, si bé la petició no va prosperar.
De fet, una altra de les queixes recurrents dels eurodiputats progressistes i independentistes contra Montserrat és la manca d'equilibri territorial de les missions d'eurodiputats que organitza el Comitè de Peticions. Quatre de les deu visites que s'han fet durant la legislatura de l'eurodiputada conservadora han sigut a Espanya, tot i que hi ha 27 estats membres.
La doble vara de mesurar
Una de les visites que va impulsar Montserrat, amb la connivència del seu partit, Cs i Vox, va ser al País Basc per avaluar la situació de les víctimes d'ETA i els casos d'assassinat de la banda terrorista sense resoldre. Un altre grup d'eurodiputats també va viatjar fins a les Illes Balears, aleshores governada per la socialista Francina Armengol, a petició de Noves Generacions, les joventuts del PP.
Aquest cas era per, suposadament, investigar els "presumptes maltractaments a menors en el sistema de tutela infantil a Mallorca", tot i que la dreta es va centrar en criticar el govern d'Armengol. I és molt similar a un altre que va presentar el mateix PP sobre menors tutelats que han sigut víctimes d'abusos sexuals al País Valencià. Els eurodiputats de la dreta van aprofitar per parlar gairebé només del cas de l'exmarit de l'aleshores vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, que va ser condemnat per abusar sexualment d'una menor tutelada.
També ha demostrat la seva doble vara de mesurar quan va desestimar una petició sobre el bloqueig del PP a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) però va acceptar-ne una altra que criticava la reforma sobre com s'escull la cúpula dels jutges que volia impulsar el PSOE. I quan va rebutjar discutir sobre les traves dels exiliats independentistes per ser eurodiputats i va acceptar de manera reiterada sol·licituds de debats de la llei Celaá, que treia pes a assignatures com religió i restringia l'ensenyament concertat.
I, entre molts altres casos, quan va admetre una petició contra el desplegament de la zona de baixes emissions de Barcelona impulsada pel consistori d'Ada Colau i, en canvi, va descartar la queixa contra el nou Madrid Central del batlle popular José Luis Martínez-Almeida i el fet que la capital espanyola superés el límit de contaminació.