El full ruta de l'ANC del 2018: implementació de la República sense terminis i "escalada judicial" contra l'Estat

BarcelonaLa direcció de l'ANC ultima aquesta setmana el full de ruta de l'entitat per a aquest 2018. En la proposta que s'ha d'aprovar dissabte al secretariat nacional, a la qual ha tingut accés l'ARA, l'Assemblea assumeix la implementació de la República basada en l'"empoderament" popular després de les eleccions del 21-D. Ara bé, a diferència dels anys anteriors, aquest cop l'entitat no posa terminis a la independència efectiva. Sí que fixa com a horitzó, per "consolidar" la República, la convocatòria d'unes eleccions constituents, l'elaboració participativa de la nova carta magna i la seva posterior ratificació en referèndum.

Malgrat que a les eleccions del 21 de desembre l'independentisme no ha arribat a la majoria absoluta dels vots, l'ANC creu que el 21-D "ratifica" la decisió ciutadana de les eleccions del 27 de setembre i la República proclamada el 27 d'octubre arran del referèndum de l'1-O. "L'independentisme és avui més fort que mai", diu el full de ruta. És per això que demana al nou executiu que implementi la llei de transitorietat jurídica, es desvinculi progressivament del sistema judicial espanyol i inicïi el procés constituent.

Igualment, l'entitat es compromet a "mantenir i intensificar" la mobilització de la societat catalana sempre en el marc de la no-violència per aconseguir la restitució del Govern "legítim", l'alliberament dels presos polítics, la retirada de l'article 155, el retorn dels exiliats i "defensar" el reconeixement de la República Catalana.

La proposta de full de ruta serà debatuda dissabte que ve en la reunió del secretariat nacional i, un cop aprovada, es transmetrà a les assemblees territorials perquè la puguin esmenar. El rumb definitiu de l'entitat s'aprovarà en l'assemblea general convocada per al dia 18 de febrer, en què els socis tindran l'última paraula. Després d'aquesta trobada, l'ANC afrontarà la següent fase després de l'empresonament de Jordi Sànchez i la seva dimissió per incorporar-se com a número dos de JxCat: la convocatòria d'unes eleccions al secretariat que propiciaran la renovació de la meitat de la direcció.

"Escalada judicial" de la societat civil contra l'Estat

Davant els múltiples casos contra independentistes, l'ANC es proposa respondre amb una "escalada judicial" de la societat civil contra l'estat espanyol, una nova estratègia que fins ara només havien dut a terme entitats de juristes com Drets. "L'ANC ha d'iniciar contactes amb altres entitats i actors per tal de dur a terme denúncies en tribunals nacionals i internacionals per a cadascuna de les ingerències o atacs rebuts per part de l'Estat i acompanyar-les de campanyes mediàtiques que les difonguin", diu el document. L'entitat considera que cal denunciar a l'exterior les "causes generals" contra l'independentisme i els empresonaments injustificats.

"Trencar el mapa polític" i estratègia "unitària nacional"

La direcció de l'entitat opina que és el moment que la ciutadania "agafi el pes" de la construcció del nou estat, ja que els partits -creu- traslladen la seva dinàmica "autonòmica" i "febleses" de funcionament intern a les institucions. "Això provoca inconsistències i tensions en l'acció conjunta de la causa independentista", constata el document. I és contundent sobre la recepta per fer-hi front: "Hem de fer un salt endavant trencant definitivament el mapa polític català i anar cap a la creació d'una acció política unitària nacional que sigui dirigida per la ciutadania com a bloc": una manera d'apuntar a una reconfiguració del sistema de partits.

Preparar-se perquè un nou 155 no sigui possible

Tot i preveure una nova legislatura amb majoria independentista, l'ANC també es prepara per a un escenari de confrontació amb l'estat espanyol i no descarta que l'executiu de Mariano Rajoy vulgui tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució per evitar que governin els sobiranistes. En aquest cas, l'ANC advoca per treballar en àmbits estratègics perquè això no sigui possible. Segons l'entitat, "cal establir unes bases sòlides per impedir l'aplicació reiterada i abusiva de l'article 155 i que no destrueixi les bases d'autogovern de Catalunya". Criden així a la mobilització pacífica perquè la intervenció de l'Estat "no es pugui tornar a aplicar ni políticament, ni socialment ni operativament".

Aplicar la llei de transitorietat i diplomàcia internacional

L'ANC insta el nou Govern sorgit de les eleccions a aplicar la llei de transitorietat jurídica, finançar i controlar la hisenda pròpia; tenir un poder judicial "efectiu" i una fiscalia "imparcials", i una força pública "suficient" per garantir la "seguretat dels catalans en les circumstàncies ordinàries i també en les situacions de conflicte". També a tornar emprendre el procés constituent que va quedar aturat arran del referèndum per ampliar la base social independentista. "Tota la societat catalana en conjunt ha de poder participar en la concepció de la nova República", afirma el document.

D'altra banda, l'ANC també creu que el nou executiu ha de treballar en el camp internacional, sobretot a la Unió Europea, perquè no resti indiferent davant l'acció de l'Estat. Des de l'entitat s'ha iniciat una campanya a escala europea per "posar en evidència les mancances democràtiques de l'Estat" -diu el document- i "fer-lo entrar en contradicció permanent a ulls internacionals".

Reestructuració interna i canvi d'estatuts

L'ANC també es posa deures interns el 2018: un procés de reestructuració que faci de l'entitat una organització "més eficient i àgil". "L'estructura actual de l'ANC fa que sigui una entitat gran però també complexa a l'hora de prendre decisions, i a vegades lenta i poc dinàmica, fets que alguns cops motiven que l'Assemblea reaccioni tard", constata el document.

La nova tasca l'assumirà el secretariat que sorgeixi de les pròximes eleccions, que es convocaran després de l'assemblea general del 18 de febrer. De la direcció actual, gairebé la meitat -una trentena- dels 77 abandonen l'entitat perquè ja han complert el mandat que se'ls permet per estatuts.

Referèndum pactat només amb control internacional

En cas que l'estat espanyol s'avingués, en un moment donat, a pactar un referèndum, l'entitat afirma que caldria demanar la intervenció de la comunitat internacional. "Hauria de fixar les condicions perquè es basessin en un principi de justícia i de drets humans, i impedir que s'hi imposessin unes condicions inadmissibles", afirma el text.

Allunyar l'ANC dels partits

Entre els objectius estratègics que es planteja també hi ha el de col·laborar amb altres entitats que comparteixin la resistència pacífica; allunyar l'ANC de la influència dels partit polítics per mantenir la "transversalitat"; definir l'estratègia per respondre a la "repressió", i construir la República Catalana. Arran de les eleccions del 21 de desembre, fins a cinc membres de l'ANC han abandonat l'entitat per integrar-se a la llista de Junts per Catalunya, un fet que -admeten fonts de l'organització- ha debilitat el funcionament de l'entitat.

En el full de ruta, l'ANC fa un repàs de com s'ha arribat a la situació actual i carrega durament contra l'estat espanyol en asseverar que ha "vulnerat impunement els drets humans i els drets dels pobles a Catalunya". "Ha perdut tota la legitimitat", constaten. Acusa el govern espanyol d'actuar de manera violenta contra els ciutadans, amb l'episodi central del referèndum de l'1 d'octubre, i d'"inventar-se" la violència per empresonar els líders de les entitats civils, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més de la resta de consellers del Govern. És per això que l'ANC considera que és l'Estat qui ha exercit la violència a través de les forces policials i ha donat "via lliure" a l'extrema dreta.