La importància de ser tercer: quant costen els últims escons de Sumar i Vox?

BarcelonaLa llei electoral espanyola fixa un únic model per a totes les províncies en disputa a les eleccions generals. El repartiment dels escons es fa seguint la llei D'Hondt i la barrera mínima que han de superar els partits és del 3% dels vots. Però aconseguir un escó a Sòria, a Osca o a Guadalajara és tan diferent a aconseguir-lo a Barcelona o Madrid que semblen models oposats. La mida de la circumscripció és clau per entendre les possibilitats dels partits mitjans o petits, que queden gairebé automàticament expulsats en molts dels casos. Per això, amb una lluita aferrissada per la tercera posició entre Sumar i Vox segons les enquestes, tant el bloc d'esquerres com el de dretes estan molt pendents del que acabi passant a l'Espanya més despoblada.

Vox és qui previsiblement patirà més perquè té molta més implantació rural que Sumar. L'extrema dreta ha de defensar 21 dels seus 52 escons en les circumscripcions més petites, les que reparteixen 6 o menys diputats cadascuna i que representen el 40% del total. Sumar en defensa només 7. Però és que les principals enquestes que han fet pronòstics per a cada circumscripció (el CIS, El Mundo i també l'Abc) calculen que l'extrema dreta té en risc 15 d'aquests 21 diputats. Per exemple, els 6 que va aconseguir a Castella i Lleó, l'autonomia de l'Estat amb les circumscripcions més petites –cap reparteix més de 5 diputats–. El preu per aconseguir un escó oscil·la allà entre el 15% i el 20% dels vots –a Sòria, on només es trien dos diputats, supera el 30%.

La bona notícia per a les dretes és que el PP prendrà el relleu del PSOE com a força més votada en la majoria de circumscripcions petites. És a dir, si quan es repartien 3 diputats el 2019 el resultat acostumava a ser de 2 per als socialistes i 1 per als populars, ara passarà a la inversa. I això són un bon grapat d'escons que, a més, es resten al rival directe. Evidentment, el PP i el PSOE són els grans beneficiats a les circumscripcions més petites perquè són els únics capaços de mobilitzar un percentatge tan gran de vots.

Hi ha disputa directa?

"En moltes províncies petites, Vox s'està jugant l'últim escó amb Sumar. El vot útil és possible", deia el portaveu de la formació d'extrema dreta, Iván Espinosa de los Monteros, en el debat d'aquesta setmana a RTVE. Hi coincidia la candidata dels comuns, Aina Vidal, i, de fet, el seu partit ha publicat un mapa on destaquen que això és així a Àlaba, Osca, Girona i Castelló, entre d'altres. És cert? ¿S'estan jugant Vox i Sumar l'últim escó en algunes d'aquestes províncies que reparteixen tres, quatre, cinc o sis diputats? La resposta és que és impossible de saber. No hi ha enquestes tan afinades que permetin concloure quins són els partits que es disputen l'últim escó. A Girona i a Àlaba, de fet, només el CIS preveu que Sumar mantingui el diputat que fa quatre anys va obtenir Unides Podem, però cap enquesta diu que aniria a parar a Vox.

Abans recordàvem que l'únic requisit per llei per poder optar als escons és que la candidatura arribi al 3% dels vots. A la pràctica, però, aquesta barrera només funciona a Barcelona, que reparteix 32 diputats, i a Madrid, que en reparteix 37. En tota la resta de casos el percentatge mínim per aconseguir un escó –l'últim– supera el 5%. A València, que enguany passa de 15 a 16 escons pels ajustos de població (Badajoz en perd un), va ser el 2019 del 5,5%, i a Alacant, a la qual corresponen 12 escons, del 6,6%. Res a veure, en tot cas, amb el 23% de Guadalajara i Terol, tot i que en aquesta última va trencar tots els pronòstics ara fa quatre anys Terol Existeix, que va carregar-se el 2-1 habitual entre el PSOE i el PP o el PP i el PSOE. Si en lloc de percentatge parlem de vots totals, les coses canvien: a Barcelona el 32è escó va costar 80.000 vots el 2019 i, en canvi, a Segòvia el tercer va requerir-ne 14.500.

Hi ha encara una altra derivada de repartir els escons a través de la llei D'Hondt. La proporcionalitat del sistema només s'aconsegueix en les circumscripcions grans, i en les petites, a més, la fortalesa del PP i el PSOE fa que siguin ells dos els que també es disputin l'últim escó. El 10-N el PP va aconseguir 21 dels últims escons en repartiment, i el PSOE, 15. Combinats, doncs, 36 de 50 –sense comptar Ceuta i Melilla–. I també van ser aquests dos mateixos partits els que es van quedar a les portes de guanyar-ne un altre: el PSOE en 21 ocasions i el PP en nou. Vox va guanyar set vegades l'últim escó i els predecessors de Sumar dues. Per cert, només en un únic cas en tot l'Estat l'últim escó se'l van disputar Vox i Sumar: va ser a Alacant –una de les circumscripcions més aviat grans, amb 12 diputats– i l'extrema dreta va superar la candidatura llavors liderada per Pablo Iglesias per 1.500 vots.

Acabar en tercera posició serà rellevant per a aquests dos partits, però la seva utilitat, més enllà de la partidista, no es podrà comprovar fins que se sàpiga el preu exacte de la pròxima investidura.