Les incògnites d'uns nous pressupostos que es negocien amb Vox

PalmaNi la presidenta Marga Prohens jugarà a la geometria variable que propugnava a l’estiu, ni Vox es prendrà seriosament la ruptura del pacte d’investidura que va proclamar el seu líder, Santiago Abascal. El Govern negocia amb Vox i només amb Vox per aprovar els pressupostos. La reconciliació es va evidenciar dimarts passat, quan l’extrema dreta va facilitar l’aprovació del sostre de despesa –la norma prèvia als comptes de la Comunitat– amb la seva abstenció al Parlament. Hi ha una voluntat manifesta per les dues parts per tirar endavant els comptes. Aquesta ha estat una de les incògnites al voltant de la negociació que s’ha aclarit els darrers dies. En queden moltes altres per resoldre, sobre les quals ja es comencen a entreveure algunes pistes.

Gran despesa en personal

L’augment de docents i la carrera professional absorbeixen recursos

L’Executiu ja ha deixat clar que els comptes de 2025 seran continuistes. S’incrementa de nou el sostre de despesa amb 197,4 milions, i la xifra total és de 6.563 milions d’euros. Segons fonts del Govern, la major part d’aquests recursos es concentrarà, una vegada més, en les conselleries d’Educació i Salut. Però, a més, bona part de l’increment dels recursos previstos per al 2025 anirà destinada al capítol de personal, especialment en aquests dos departaments. Els plusos per places de difícil cobertura a docents i sanitaris, el pagament de la carrera professional als sanitaris, l’increment de docents a les aules –uns set-cents– i la contractació de psicòlegs per als centres educatius tindran un elevat cost per als comptes públics. Encara que fonts del Govern no descarten algunes petites modificacions tributàries, el gruix de la davallada d’impostos ja es va fer en els comptes de 2024 i, per tant, no s’esperen grans canvis respecte d'aquesta qüestió.

L’increment de l’ITS, fora

Ni la modificació de l’impost ni el tren de Llucmajor entren als comptes

Els anuncis més significatius que va fer Prohens en el debat de política general no entraran en el pressupost de 2025, sinó que es definiran al llarg de l’any que ve. Per exemple, l’increment de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) queda fora dels comptes perquè encara no s’ha concretat de quant serà. De fet, la previsió del Govern és recaptar prop de 150 milions d’euros l’any que ve, la mateixa quantitat que durant el 2024.

Com confirmen des de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat, les quantitats més rellevants del pressupost total del projecte del tren a Llucmajor –que s’ha estimat en 690 milions d’euros– es pressupostaran a partir del 2026 i, sobretot, del 2027, i en els anys següents amb la licitació de les obres. Pel que fa al 2025, està previst encarregar la redacció dels projectes bàsics i d’obres, que no suposaran una partida important dels comptes. En la reunió de Prohens amb el president espanyol, Pedro Sánchez, divendres passat a la Moncloa, els dos dirigents varen acordar un nou conveni ferroviari que inclourà aquesta línia de tren.

Els mena, moneda de canvi?

Vox va facilitar el sostre de despesa a canvi de mesures en aquest àmbit

La immigració irregular serà enguany moneda de canvi en la negociació amb Vox? Segons va dir la portaveu del grup parlamentari d’extrema dreta, Manuela Cañadas, les converses entre les parts han avançat en aquest àmbit. Fonts del Govern ho confirmen. Però en què es concreta això en uns pressupostos? Segons fonts de l’Executiu, moltes de les cessions que Prohens farà a l’extrema dreta tindran una “implicació pressupostària mínima”, es negociaran al marge dels comptes.

El Govern no avança en què es concreten aquestes mesures, però les propostes de resolució de Vox a les quals el PP va donar suport –la majoria amb alguna esmena– en el debat de política general reflecteixen la música del que demana l’extrema dreta i el PP veu marge per acceptar. Una d’aquestes instava a “detenir l’arribada d’immigració il·legal a les Illes” i incloure criteris “d’antiguitat de residència” en l’accés a les ajudes socials per “posar fi a l’efecte crida”. Una proposta més demanava al govern espanyol un major control de les rutes marítimes que arriben a les Illes i garantir que “les persones en situació irregular que cometin delictes greus perdin automàticament el permís de residència”. Un altre text aprovat instava a incrementar les proves físiques per determinar l’edat dels migrants –Vox manté que molts dels menors no acompanyats que arriben a les Illes en realitat són adults– i a “treballar per localitzar les seves famílies per tornar-los” al país d’origen.

Llengua

Es manté l’elecció de llengua, però amb menys pressupost

La immigració és la qüestió que Vox ha introduït a la negociació per ordre de la seva executiva estatal. Però la bandera del grup parlamentari sempre havia estat la llengua. El PP es manté en el ‘no’ a la modificació del Decret de mínims, i per ara no té damunt la taula l’eliminació del requisit de català –que va fulminar en l’àmbit sanitari– per accedir a la funció pública. En les darreres setmanes, Vox ha insistit en la creació de la seva oficina lingüística com a requisit per donar suport als pressupostos. L’any passat, el Govern va accedir a pressupostar-la amb 750.000 euros. Però finalment, com va dir Cañadas, va ser el mateix PP que va demanar a Vox que posposàs la creació de l’organisme. La realitat és que el Govern no veu amb bons ulls aquesta oficina i no la vol fer. De fet, dimarts passat el PP va permetre –amb la seva abstenció– que s’aprovàs una proposició no de llei de MÉS per Mallorca que expressava el “rebuig a la creació de l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística”. L’abstenció és eloqüent si es té en compte que l’oficina és damunt la taula de negociació dels pressupostos.

L’altre interrogant en matèria lingüística és si es mantindrà l’aplicació de l’elecció de llengua a les escoles en els termes acordats en els pressupostos de l’any passat. Segons fonts de l’Executiu, el Pla pilot d’elecció de llengua a Primària es mantindrà. Amb tot, ho farà previsiblement amb menys recursos assignats, adaptats a l’escassa demanda –onze centres concertats– per aplicar-lo en el curs actual. Sigui com sigui, les negociacions amb Vox continuen obertes.

Pin parental

Una demanda difícil d’aplicar per les limitacions de la LOMLOE

Què passa amb el pin parental? Des de Madrid, Vox l’ha tornat a posar damunt la taula com a condició per la negociació. Però aquesta és una demanda de l’extrema dreta difícil de concedir. La LOMLOE –la llei estatal educativa aprovada el desembre de 2020– estableix que els pares no poden decidir sobre els continguts curriculars del curs: només hi ha marge perquè decideixin sobre els extracurriculars. Però als centres educatius de les Illes, en horari lectiu, no es fa cap activitat extracurricular. Com va explicar l’ARA Balears, la llei empara tota la feina que es fa als centres en matèria de canvi climàtic, igualtat i diversitat, entre d’altres. Per tant, l’aplicació d’un pin parental és molt limitat. Fonts del Govern recorden que l’acord d’investidura signat entre els dos partits ja inclou que les famílies puguin conèixer i autoritzar les activitats extracurriculars.

Ocupació

El Govern pot incloure sancions a la Llei d’habitatge

Vox també ha reclamat més duresa amb l’ocupació al PP. Fonts de l'Executiu expliquen que la qüestió encara no s’ha avançat en aquest àmbit, però es podrien introduir les sancions a l’ocupació a la llei d’habitatge que prepara l’Executiu. Amb tot, encara no es tenen detalls de les partides en habitatge.

Memòria democràtica

La derogació de la llei del Pacte està en curs

La derogació de la Llei de memòria democràtica proposada per Vox amb el vistiplau del PP continua el seu camí. La supressió d’aquesta llei i el manteniment de Gabriel Le Senne a la presidència del Parlament, malgrat haver esclatat contra una fotografia de les Roges del Molinar, han estat el preu que el PP ha pagat a Vox abans, fins i tot, que començàs la negociació.