Els incompliments de l’Estat que el Govern no preveu dur als tribunals

Palma“Les lleis s’han de complir. Si no, has d’anar als tribunals. Això és el que succeeix en un estat de dret com el nostre. No hi ha marge”. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va fer aquesta declaració parlant del Decret llei del Règim Especial de les Balears (REB), el 25 de febrer de 2019, només dies després que s’aprovàs. En aquell ple del Parlament, Armengol també es va referir al factor d’insularitat i va subratllar que era un “avenç increïble” tenir garantit per llei que les Balears se situïn cada any “com a mínim” en la mitjana d’inversió estatal.

Però després de gairebé dos anys el to reivindicatiu i triomfalista a la vegada ja no és el mateix. “El Govern es planteja la negociació política, com ha fet fins ara”, va dir dilluns la portaveu de l’Executiu i consellera de Presidència, Pilar Costa, quan li preguntaren per l’incompliment del factor d’insularitat en els pressupostos de l’Estat per al 2021. Va deixar clar que el Govern no es planteja anar als tribunals, malgrat les declaracions d’Armengol sobre el compliment de les lleis. Fonts de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma apunten que no hi ha cap litigi previst en un futur immediat i que la via prioritària per poder resoldre les discrepàncies amb l’Estat és la política. I hi ha incompliments del govern espanyol, com el conveni de carreteres, que fa anys que s’haurien d’haver resolt. D’altres són més recents, com la necessitat de desplegar del tot el REB. Tot seguit repassam els principals incompliments del govern espanyol.

El REB, ni a mig gas

Manca la part fiscal, però tampoc es compleix la part que ja s’ha aprovat

Una part del REB es va aprovar al Consell de Ministres fa dos anys mitjançant l’esmentat decret llei. La norma recollia el 75% de descompte per al transport aeri i marítim i ajudes per al de mercaderies, però un dels pilars era el factor d’insularitat. Es tracta d’una partida econòmica per garantir que les Balears estiguin a la mitjana de les inversions de l’Estat que s’havia d’incloure als pressupostos, després que la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda -formada pels govern balear i espanyol- en determinàs l’import. Però la Comissió no s’ha reunit mai, ni s’ha aplicat el factor d’insularitat. I, com va avançar l’ARA Balears, el Ministeri d’Hisenda ja ha deixat clar que aquest any tampoc no es pagarà ni un euro d’aquesta assignació. “La Comunitat Autònoma podria reclamar, perquè és un incompliment de llei i això genera una responsabilitat patrimonial”, explica el doctor en Dret Administratiu Joan Alemany, que tambérecorda que els decrets s’aproven per qüestions necessàries i urgents.

També continua damunt la taula el compromís de l’Estat per fer efectiu el nou règim fiscal de les Balears. En teoria, s’havia d’enllestir aquesta legislatura, encara que el mateix Govern assenyala que la pandèmia ha canviat l’ordre de les prioritats.

Sistema de finançament

Una reforma que ja s’hauria d’haver renegociat l’any 2014

La pandèmia també ha relegat en les prioritats de l’Executiu la reivindicació d’un nou sistema de finançament, malgrat que l’actual s’hauria d’haver renegociat l’any 2014 -cinc després que s’aprovàs el 2009. Aquest és encara un procés més complicat que en el cas del REB perquè les Balears no negocien directament amb l’Estat, sinó que s’ha d’assolir un acord amb les 17 comunitats. La consellera d’Hisenda la passada legislatura, Catalina Cladera, va reclamar el setembre del 2018 una reforma del finançament autonòmic que permetés “deixar definitivament enrere la manca històrica de finançament que han patit les Balears”. L’acord de govern entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias recull en el punt 9.6 l’objectiu d’“aprovar un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes que resolgui les mancances, asimetries i ambigüitats del sistema actual”.

Ara bé, “la pandèmia ho ha tapat tot”, en paraules de Pilar Costa, qui reconeix que “aquest no ha estat un dels temes principals” per al Govern, “no perquè no sigui important, sinó perquè s’ha vist superat per la gestió de la crisi sanitària”. L’Executiu diu que també continuarà amb “la negociació política” per aconseguir un finançament just per a les Illes Balears.

Competències pendents

El Parlament va reclamar la gestió de Costes i Justícia, previstes a l’Estatut

Les Balears també tenen pendent per part de l’Estat el traspàs de les competències pendents segons marca l’Estatut. Ja fa quasi un any que el ple del Parlament va aprovar una iniciativa per reclamar les de Costes i les de Justícia, a més de la dotació econòmica necessària per assumir-les. També queda pendent la competència de sanitat penitenciària. Cal recordar que l’Estatut és una llei orgànica -l’actual data del 2007-, aprovada amb majoria absoluta en el Congrés.

Conveni de carreteres

Una reivindicació amb dècades d’història que s’inclou als pressuposts

L’Estat manté amb les Balears un deute de 240 milions d’euros, que es remunta als convenis de carreteres que es varen signar els anys 1998 i 2004. La ministra socialista de Foment, Magdalena Álvarez, va anul·lar-ne el pagament durant la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. Però una sentència del Tribunal Suprem del 2011 va obligar l’Estat a complir amb els pagaments. Va ser el desembre del 2015 quan es va signar un protocol d’intencions entre el Govern i el llavors ministre d’Hisenda de l’executiu de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, que preveia fer pagaments de 80 milions d’euros els anys 2016, 2017 i 2018. Aquest protocol no s’ha complert mai, encara que el Govern ha pressupostat any rere any doblers procedents del conveni de carreteres. Els comptes del 2021 inclouen 60 milions d’euros d’aquesta partida, la meitat que els del 2020, en què es preveia rebre 120 milions. Segons va explicar la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, quan va presentar els darrers comptes autonòmics, aquesta és una manera de continuar reivindicant a l’Estat que faci efectiu el pagament.

Les Canàries sí que han aconseguit que l’Estat comenci a fer-se càrrec del deute del seu conveni de carreteres. Durant les negociacions dels pressupostos de l’Estat per al 2021, el diputat de Nueva Canarias, Pedro Quevedo, va pactar amb l’executiu de Pedro Sánchez que s’hi incloguessin 100 milions d’euros.

A més dels avantatges del seu sistema de finançament, les Canàries superen de llarg les Balears en la signatura de convenis de cooperació amb l’Estat. Durant el 2019 i el 2020, les Illes varen signar 18 i 20 convenis respectivament, mentre que a l’arxipèlag canari en foren 31 i 32, segons les dades del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. L’any 2018 les Balears varen ser la sisena comunitat per la coa pel que fa al nombre de convenis de cooperació, amb 21 d’un total de 603.

Conveni de l’aigua

Un acord d’inversió amb fotografia publicada... i sense firma

Ja fa dos anys que es va anunciar que el govern i el Ministeri de Transició Ecològica havien de signar un conveni gràcies al qual les Balears havien de rebre 360 milions d’euros per invertir en gestió del cicle de l’aigua. Però l’únic que ha quedat d’aquell anunci és una fotografia dels llavors consellers de Medi Ambient, Vicenç Vidal, i Hisenda, Catalina Cladera, amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, sense que encara se n’hagi signat cap document. Fa unes setmanes que l’actual conseller, Miquel Mir, va insistir sobre aquest tema a Morán, qui va respondre que s’avançarà en aquest tema perquè els pressupostos inclouen una partida genèrica per a convenis amb les comunitats, segons fonts de Medi Ambient.

Cal recordar que aquesta conselleria ha arrabassat a Madrid la gestió de l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera amb un recurs al Tribunal Suprem, que el va resoldre a favor del Govern.

Llei de dependència

El Govern reclama un repartiment més equitatiu de la despesa

El Govern reclama un repartiment més equitatiu de la despesa Una altra de les reivindicacions del Govern envers l’Estat és que hi hagi un repartiment més equilibrat del cost de l’atenció a la dependència a les Balears. Segons les dades de la Conselleria d’Afers Socials, l’Estat només en va assumir un 13% l’any 2018, mentre que l’Executiu es va fer càrrec del 87%. El govern espanyol es va comprometre a augmentar aquest percentatge a una de les conferències sectorials del 2020, però les Balears no han rebut cap notificació al respecte malgrat que la partida per a dependència ha augmentat un 34,4% en els pressupostos del 2021. D’altra banda, la consellera Fina Santiago va fer arribar una carta al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivà, per canviar els requisits per poder cobrar l’Ingrés Mínim Vital (IMV), ja que només tenen en compte els ingressos de l’any anterior, independentment de la situació actual de la persona que el sol·licita. De fet, el govern espanyol ha denegat el 90% de les peticions per rebre l’IMV a les Illes.