L'independentisme crida a mantenir el caràcter reivindicatiu de la Diada tot i el covid-19

BarcelonaEn la Diada d'enguany no s'ompliran els carrers massivament per reclamar la independència de Catalunya. Les mesures de seguretat i prevenció pel covid-19 fan pràcticament impossible les concentracions i aquest any les manifestacions seran reduïdes i descentralitzades. Els principals partits i entitats sobiranistes, però, han remarcat la necessitat de no defallir en la reivindicació tot i la presència del covid-19.

Tot i que alguns actes ja típics de la Diada com la Festa de la LLibertat d'Òmnium –concerts que des de fa vint anys organitzava l'entitat i agrupaven centenars de persones a l'Arc de Triomf de Barcelona– s'han suspès per la pandèmia, la tradicional ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova s'ha mantingut. Aquest matí, la plana política i institucional catalana s'ha presentat a la ronda de Sant Pere de Barcelona, on després del Govern i el Parlament, els partits i entitats, un per un, han entregat un conjunt floral.

Després de l'ofrena i les fotografies reglamentàries, tots els presents han fet unes breus declaracions. La primera ha sigut la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que en representació del govern –el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès també han assistit a l'ofrena– ha afirmat que la Diada d'enguany és "diferent", ja que no hi hauran "manifestacions massives", però ha apuntat que ha de ser igualment "reivindicativa": "Cal una resposta política a un conflicte polític que passi per l'amnistia i la llibertat dels presos perquè la repressió continua". Budó, en l'àmbit de la situació del covid-19 a Catalunya, ha afegit que és "molt important" seguir les mesures de prevenció per començar amb "seguretat" el curs escolar.

Després de la portaveu del Govern, el següent a desfilar ha sigut Roger Torrent, president del Parlament. Torrent ha reivindicat que aquesta sigui "l'última Diada amb presos polítics i exiliats", un fet que segons el president de la cambra evidencia "una crisi democràtica" que només es pot solucionar amb "voluntat política". Per fer front a l'altra crisi que envolta ara mateix Catalunya, el covid-19, Torrent ha afirmat que cal "donar una resposta que no caigui en els errors del passat" i posar "les persones i la vida al centre".

JxCat i ERC volen unitat

Al torn dels partits polítics independentistes, JxCat i ERC han insistit en la unitat estratègica. Primer ha sigut la líder de JxCat Elsa Artadi, que ha afirmat que cal "deixar enrere els retrets". Minuts després, la secretària adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha assenyalat que cal "sumar" i teixir una "estratègia conjunta". Tal com ha passat en els últims mesos, els dos partits coincideixen que cal unitat però divergeixen en l'estratègia. Aquest matí, Artadi s'ha refermat en la via de la "confrontació" que tant l'expresident Carles Puigdemont com Torra ja van avalar. Els republicans, en canvi, continuen apostant per la via del diàleg amb el govern espanyol. De fet, Vilalta ha assegurat que ha arribat el moment de "les respostes" sobre com assolir la independència. Veu l'any 2020 com un "punt d'inflexió" per posar en marxa de nou el Procés i fer un altre "referèndum d'autodeterminació". Els que descarten aquesta via són els Demòcrates, ja que aquest matí el seu líder, Antoni Castellà, ha afirmat que cal "reactivar la DUI".

Encara no se sap si en la fórmula de la unitat independentista hi entrarà el PDECat. El partit de David Bonvehí s'ha desmarcat explícitament de JxCat i comencen a marcar perfil i rumb propi –dimecres van trencar per primera vegada la dinàmica de vot de JxCat votant en contra de la llei de regulació dels lloguers–. La plana major postconvergent també ha assistit aquest matí a l'ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova. En aquest context, Bonvehí no ha fet cap referència a la relació amb els seus homòlegs de JxCat i s'ha limitat a reclamar la llibertat dels presos polítics i exiliats, "entre els quals el president Puigdemont". Sí que ha marcat, però, perfil propi, definint-se com la "centralitat de l'independentisme català".

Un altre partit deixeble de l'antiga Convergència, el recent fundat Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), també ha assistit aquest matí a l'ofrena floral i també comença a marcar un relat propi. La seva líder, Marta Pascal, ha carregat contra el govern català afirmant que cal "deixar enrere la confrontació i el simbolisme" perquè això "no obre escoles, no arregla infraestructures ni ofereix oportunitats". En aquest sentit, Pascal ha reclamat a la Generalitat que governi "per als 7,5 milions de catalans".

El PSC veu la llei de memòria històrica com el gran homenatge a Companys

Els socialistes catalans també han desfilat aquest matí per la ronda de Sant Pere de Barcelona. Preguntat sobre el discurs d'ahir de Torra –en què exigia un "acte solemne" en què el rei, Felip VI, i el president, Pedro Sánchez, demanin disculpes públicament per l'afusellament de Companys– Iceta ha respost que la llei de memòria històrica que prepara el govern espanyol serà "un gran homenatge a la figura de Companys". En aquest sentit, ha afegit que el judici de l'expresident català va ser una "farsa" i el posterior afusellament la "injustícia més suprema".

Els comuns demanen la llibertat dels presos

Després de l'ofrena floral, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha afirmat que aquesta Diada ha de ser la primera de la "reconstrucció de Catalunya", que ha de portar "més democràcia i que els presos puguin estar a casa seva". En les mateixes declaracions, Mena ha afegit que cal "aixecar una alternativa republicana" davant "el pitjor govern en el pitjor moment".

Una altra de les veus que s'ha fet sentir aquest matí de l'espai dels comuns és l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha fet una crida a la responsabilitat col·lectiva per fer front al covid-19: "No és una Diada qualsevol, hem d'estar més a prop i cuidar-nos els uns als altres". Per fer-ho, Colau ha remarcat la necessitat d'agafar "forces" per encarar el setembre amb "prevenció i responsabilitat davant de tot el que pot venir".

Les entitats prometen una Diada segura

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha assegurat que l'independentisme es mobilitzarà aquest divendres "com cada Diada" i que ho farà "amb mesures de seguretat sanitària màximes" per la pandèmia de covid-19. Després de l'ofrena de l'entitat al monument de Rafael Casanova, Paluzie ha afirmat que s'assegurarà el control d'accessos al centenar de mobilitzacions que l'ANC ha organitzat i que s'hi garantirà l'ús de mascareta i de gel hidroalcohòlic.

En aquest sentit, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha recordat que aquesta és la tercera Diada amb Jordi Cuixart a la presó. És per això que ha demanat al govern espanyol que permeti el dret a l'autodeterminació i dugui a terme una amnistia, una fórmula que "permetria solucionar i cobrir les 3.000 persones que al llarg dels últims tres anys han patit repressió per defensar la independència del país".