Els inhabilitats del Procés

BarcelonaTot just aquest dimecres passat, el dia de la Constitució, Bernat Solé, exconseller d'Exteriors i exdelegat del Govern a Lleida, deixava enrere la seva inhabilitació d'un any per un delicte de desobediència després que el jutge el vinculés amb l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. Després d'aquella sentència, Solé va haver d'abandonar la política institucional i va tornar a les aules, a l'Institut d'Agramunt, d'on és professor. Això no vol dir que hagi abandonat la política ni que hagi renunciat a les seves conviccions, remarca a l'ARA: "L'objectiu és més ferm que mai". El que és cert, però, és que ell, igual que una vintena de persones vinculades a causes del Procés com el referèndum del 2017 o el 9-N, ha vist com la justícia els apartava de la política institucional i, fins i tot, com les seves opcions professionals en l'àmbit públic quedaven limitades.

El cas de Solé se suma a altres representants locals que també han estat inhabilitats per la seva col·laboració amb l'1-O, com l'exalcalde d'Argentona Eudald Calvo. Però la justícia va començar a apartar dirigents independentistes de les institucions ja fa uns anys, a l'inici del Procés. Els primers van ser l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, que van rebre la primera condemna per desobediència arran de l'organització del 9-N. "T'aparten, et fa mal", lamenta l'exvicepresidenta del Govern i ara regidora de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, Joana Ortega.

Ortega va tornar a poder presentar-se a uns comicis en les catalanes del 14-F –va ser la número 2 del PDECat–, però la seva inhabilitació va durar més que la resta perquè el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) la va denunciar: va considerar que va incomplir la condemna quan va exercir d'assessora durant tres mesos per l'exconsellera Àngels Chacón a la Generalitat. De fet, a hores d'ara encara té pendent el judici per dirimir si va trencar o no el compliment de la pena. "Tanca portes i et trenca la carrera política i de gestió pública", subratlla l'exvicepresidenta. Recorda que amb la inhabilitació vigent tampoc no podia formar part dels consells d'administració d'empreses, per exemple. Igual que li passa al president d'ERC, Oriol Junqueras, amb la seva plaça a la Universitat Autònoma de Barcelona que, en ser pública, no passa el filtre de la seva "inhabilitació absoluta" que es manté en vigor fins al 2030 o fins que arribi l'amnistia.

Les inhabilitacions de l'1-O

Les condemnes del 9-N no van ser una excepció, sinó que el mateix any que la justícia inhabilitava Mas, Ortega, Homs i Rigau, el Govern de Carles Puigdemont tirava endavant l'1-O. Era el 2017 i aquell referèndum acabaria amb pràcticament tot l'executiu català a la presó o a l'exili. En el cas dels exconsellers, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i els exlíders d'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van ser jutjats al Tribunal Suprem, el jutge Manuel Marchena els va imposar una condemna d'inhabilitació absoluta, és a dir, que no només els prohibia presentar-se a unes eleccions, sinó que tampoc podien tenir cap feina relacionada amb l'administració pública. Sí que poden tenir un sou pel càrrec que desenvolupen als seus partits polítics que, tot i finançar-se bàsicament de subvencions públiques, són entitats privades. Les inhabilitacions van anar més enllà dels condemnats per sedició i també van afectar Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que van haver de complir 20 mesos.

Les inhabilitacions han decaigut en la majoria dels casos, però en el cas de Junqueras i també de Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, es mantenen fins al 2030, perquè a banda de la sedició –que va ser eliminada del Codi Penal–, també van ser condemnats per malversació. Raül Romeva fa classes ara a la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, però ha hagut de renunciar a feines que provenen de l'administració pública. "Arriba fins a l'extrem que si em conviden a una conferència a la Universitat de Girona, no només no me la poden pagar, sinó que tampoc em poden pagar el bitllet de tren", explica. L'exconseller afegeix que no pot formar part d'equips de recerca en universitats públiques ni de cap programa de màster o postgrau, per exemple, i subratlla que una inhabilitació quan estàs en una edat activa per treballar, encara és més perjudicial.

Li va passar també a l'exconseller Josep Rull que, durant els anys que va estar inhabilitat, va haver de renunciar a ofertes del sector públic. "No podia tenir cap connexió amb el sector públic, vaig dir que no a una proposta interessant per gestionar un programa concret", explica. De fet, recorda que tampoc podia formar part de patronats de fundacions i va haver de renunciar al seu lloc a la Fundació Torre del Palau de Terrassa. Ara treballa a la Mútua de Terrassa, d'on forma part del comitè de direcció i en pilota el Compromís Verd.

A més del Govern, també van ser inhabilitats els membres sobiranistes de la mesa del Parlament de la legislatura del referèndum: Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó (tots quatre condemnats inicialment a vint mesos d'inhabilitació, que es van acabar rebaixant a quatre) i Joan Josep Nuet. Actualment tant Simí, consellera d'Educació, com Nuet, director general de Relacions amb el Parlament, formen part del govern de la Generalitat.

Fer política fora de les institucions

"No serà un tribunal espanyol ni Manuel Marchena qui decideixi si faig política o no", afirma Rull, que defensa haver continuat fent-ne des de fora de les institucions. Actualment, és el president del Consell Nacional de Junts i, després que se li extingís la inhabilitació, Rull va tancar la llista del partit a Terrassa a les eleccions municipals del maig. Hi coincideix Romeva i també l'exdiputat de la CUP i exmembre de la mesa del Parlament Pau Juvillà, que va ser inhabilitat pel TSJC per no despenjar llaços grocs de la façana de la Paeria. "Limita l'activitat política, els meus drets polítics, presentar-me a unes llistes i exercir de càrrec públic. Estava ocupant un càrrec perquè els lleidatans em van votar", denuncia. El seu cas és similar al de l'expresident Quim Torra, que també va ser inhabilitat per no despenjar el llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat.

En els dos casos, va ser la Junta Electoral Central (JEC) qui va executar la decisió de retirar-los l'escó i, de fet, Juvillà es queixa que hagi estat precisament aquest òrgan qui li hagi "limitat els drets polítics" durant sis mesos sense sentència ferma –té pendent de resoldre dos recursos al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional–. Des que va ser apartat de la política institucional, ha tornat al sector del medi ambient i a l'empresa on treballava abans de ser diputat al Parlament, però no ha deixat de militar a la formació anticapitalista. En les últimes eleccions municipals, Juvillà ja va formar part de la llista de la CUP a Lleida en un lloc simbòlic.

"La distància que et dona la inhabilitació et permet refermar-te més en el que creus", afirma Bernat Solé. Malgrat apartar-los de la vida institucional, cap d'ells ha deixat de fer política i alguns, com Ortega, han tornat a tenir un càrrec públic.