Inquietud al PNB per si la Crida imposa el rumb al PDECat

VitòriaEl PNB encara no sap com ni amb qui es presentarà a les eleccions europees del 26 de maig i aquesta situació l’està posant molt nerviós. Als jeltzales els agradaria reeditar l’acord del 2014, quan van concórrer amb CiU, Coalició Canària i Compromís per Galícia, però l’actual situació d’indefinició per què passa el PDECat aprofundeix més la seva preocupació, accentuada amb la creació de la Crida.

No és nou el distanciament estratègic que existeix entre les dues formacions des de l’inici del Procés; com tampoc ho és la profunda incomoditat que l’estratègia de confrontació i unilateralitat posada en marxa pel sobiranisme català provoca a Sabin Etxea i, sobretot, a la Lehendakaritza. Així, els jeltzales reclamen dels encara socis seus claredat sobre quines són les seves intencions: si a les europees hi aniran com a PDECat o com a Crida, i quin paper hi jugarà Carles Puigdemont. Les últimes declaracions, en què el president no descartava anar a la llista de les europees, han fet saltar totes les alarmes.

El PNB és un partit pragmàtic: la seva trajectòria de pactes amb tots, tant a Madrid com a Vitòria, ho avala. Però hi ha una carta que mai juga: anar en contra dels seus propis interessos de partit. Andoni Ortuzar porta la formació pel camí del possibilisme perquè sap que el seu electorat a Euskadi cada cop és menys nacionalista basc i més moderat; cada cop pesca més vots en aigües constitucionalistes, tant a les seus del PSE com a les del PP. En aquesta línia, la imatge d’un soci rupturista i la figura d’un Puigdemont en el seu exili a Waterloo podria fer descarrilar en pocs mesos tota una estratègia edificada durant l’última dècada. Massa risc.

A més, una coalició marcada per l’estratègia de la Crida (amb Puigdemont o sense) i no pel que a Sabin Etxea entenen que és el sector moderat del PDECat, posaria també en perill la possibilitat de revalidar el lideratge que ara manté el PNB a les tres diputacions forals i a les capitals del País Basc. La coincidència de la data electoral i una campanya massa radical per part del seu soci podria provocar que aquest sector unionista que ja el va votar fa quatre anys ara tornés al PSE i, sobretot, al PP. A Àlaba, i més concretament a Vitòria, col·locaria el PNB en una situació molt difícil per tornar a aconseguir la Diputació i la capital.

Mentre el PNB fa front al seu problema de com i amb qui va de cara a la cita del 26 de maig, veu com el seu principal rival, EH Bildu, repeteix coalició amb ERC i BNG -a les quals es podria unir l’Anova de Xosé Manuel Beiras- amb unes grans expectatives, fins i tot de poder ser primera força electoral a la cita europea, fet que també podria provocar el creixement del sobiranisme d’esquerres a les forals i les municipals. Una situació que contribueix, encara més, al nerviosisme jeltzale.

El PNB, tot i que el termini per poder presentar candidatures a Europa acaba el 22 d’abril, vol resoldre aquesta situació ja. Coalició Canària ja li ha traslladat que s’oblidi d’ells si va amb la Crida, tot i que la podria convèncer de renovar si el nacionalisme català modera el seu discurs i Puigdemont desapareix de l’escena electoral. Si no ho aconsegueix, el pla B serà assistir-hi amb els canaris i alguna formació gallega més petita, encara que tampoc descarten anar-hi sols.

El temor del PNB no és que es pugui quedar sense representació a l’Eurocambra -pensa que té assegurat que Izaskun Bilbao renovi l’escó-, sinó que la (mala) influència d’un nacionalisme català radicalitzat pugui posar en perill el seu actual domini a les tres diputacions i als grans ajuntaments. A més, a mitjà i llarg termini creu que també deixaria molt tocada la seva estratègia per a altres cites electorals d’assolir el nínxol de vot constitucionalista.