Política05/12/2014

Instruccions judicials més ràpides i més facilitats per punxar telèfons: principals novetats en la llei d'enjudiciament criminal

El ministre de Justícia que ha substituït Gallardón presenta el seu primer projecte, basat en feia feta en època del seu predecessor

Efe / Ara
i Efe / Ara

MadridEl consell de ministres del govern espanyol ha aprovat avui la reforma processal que donarà un màxim de sis mesos als jutges per completar la fase d'instrucció d'un cas ordinari, i un màxim divuit mesos per als sumaris més complexos, com ara els relatius al terrorisme, als grups criminals i a la corrupció. L'objectiu és evitar que els casos s'allarguin durant anys, però aquests terminis podran ampliar-se quan ho demani l'òrgan instructor si la Fiscalia dóna suport a la petició per ampliar el termini.

"Sembla raonable que l'administració de justícia tingui uns terminis, almenys de referència, de la mateixa manera que aquests terminis hi són per al ciutadà", ha argumentat el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en la compareixença davant la premsa després de la reunió de l'executiu espanyol. Ell mateix ha subratllat que sempre hi haurà la possibilitat d'allargar aquests terminis i que, per tant, "no hi ha d'haver cap desconfiança sobre si els jutges tindran prou temps per investigar casos complexos".

Cargando
No hay anuncios

L'altra gran novetat –que ha de permetre alleugerir molts procediments i, per tant, escurçar els terminis– afectarà a la separació de les peces en els anomenats macroprocessos, que deixaran d'estar connectats entre ells per cada delicte, de manera que s'instruirà una causa per cada delicte, encara que tinguin el mateix autor i pertanyin a un comportament de l'autor que en certa manera ho englobi. Fins ara es treballava amb peces separades, però la causa es feia massa feixuga. N'és un exemple el cas Gürtel.

Segons el ministre, mesures com aquesta, que acabaria amb macroprocessos que poden requerir anys per instruir-se, i altres mesures com retirar dels tribunals la tramitació de faltes penals que no tenen autor conegut i la implementació de noves tecnologies en la feina dels jutjats, han de permetre que la justícia sigui més ràpida sense que calgui dotar de molts més recursos l'administració de justícia. I, de tota manera, –segons ha respost Catalá a la pregunta d'una periodista que li demanava com faria possible el compliment dels terminis–, està previst crear 100 places més de jutges i fiscals. "Es tracta d'un conjunt d'actuacions que han de permetre que la justícia sigui més ràpida", ha argumentat.

Cargando
No hay anuncios

Pautes més clares per intervenir comunicacions

El text aprovat avui també donarà més facilitats per autoritzar la intervenció i registre de comunicacions, telefòniques o mitjançant qualsevol altre sistema telemàtic, reforma especialment esperada pels jutges penals, especialment a l'Audiència Nacional, que a vegades han de donar suport a mesures d'investigació que ara mateix no tenen suport de la legislació.

Cargando
No hay anuncios

"Fins ara no estava gairebé regulat el marc legal per fer aquestes investigacions, cada dia més necessàries per investigar delictes cada dia més complexes des del punt de vista tecnològic", ha matisat el ministre. I ha afegit que "sempre caldrà l'autorització del jutge, però ara tindrà un marc legal per decidir quan es poden aplicar, mentre que ara han de basar-se en resolucions judicials anteriors, en la doctrina produïda pels mateixos tribunals".

No s'avança en la figura del fiscal instructor

Cargando
No hay anuncios

Fonts parlamentàries han informat a Efe que l'avantprojecte de reforma de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) ha tingut com a base l'esborrany del codi processal penal que va elaborar l'exministre Alberto Ruiz-Gallardón, una proposta "molt ambiciosa" que al final s'ha quedat en una "reforma parcial" per falta de temps. La idea inicial era encarregar la instrucció de les causes als fiscals, com es fa als Estats Units. En aquest model, els jutges que ara són d'instrucció passarien a exercir de jutges de garanties: és a dir, que farien d'àrbitres que vetllarien perquè el procés no vulnerés els drets fonamentals del cap implicat en el cas.

Aquesta reforma és la primera que presenta al consell de ministres de Rafael Catalá, que s'ha compromès a tirar endavant, abans del final de la legislatura, una reforma parcial de la llei orgànica del poder judicial –abans que acabi l'any– i a impulsar el nou Codi Penal, que fa més d'un any que està aturat al Congrés.