Com intentaran els jutges aturar l'amnistia?
La dreta judicial ja ha començat a moure's per boicotejar l'aplicació de la llei
MadridSantos Cerdán reconeixia aquest dijous que Junts ha hagut de revisar-se en detall la llei d'amnistia després del moviment del jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic. I és que abans que José María Aznar cridés a actuar des de qualsevol ressort contra el pacte d'investidura, la dreta judicial ja s'havia començat a moure. L'aplicació de l'oblit judicial del Procés dependrà dels tribunals i aquí és on s'instal·larà la principal batalla un cop l'amnistia vegi la llum. Què faran els jutges per boicotejar-la?
El Tribunal Constitucional, primer pas
La qüestió d'inconstitucionalitat aturaria els procediments judicials oberts
El primer moviment que presumiblement faran els jutges refractaris a aplicar la llei d'amnistia serà presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Això propiciaria la paralització dels procediments judicials oberts i, per tant, no s'arxivarien automàticament. El tribunal de garanties hauria d'estudiar si la norma té encaix en la carta magna i, posteriorment, els jutges que tinguessin causes vinculades amb aquesta amnistia haurien d'actuar en conseqüència. Si el TC avala la llei, podrien dictar el sobreseïment, o bé continuar amb la lluita contra l'aplicació de la norma a Europa.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segon pas
Preguntar a Luxemburg si l'oblit judicial del Procés és contrari al dret europeu
Aquest pas no ha de ser necessàriament el segon, si bé és cert que apel·lar directament al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sense passar pel Constitucional seria una manera de desconfiar del màxim intèrpret de la Constitució –ara amb majoria progressista– que aniria en contra de la imatge de l'esfera judicial espanyola. Així, un cop esgotada la via interna, els jutges contraris a l'amnistia podrien adreçar-se al TJUE per preguntar si aquesta nova llei és compatible amb algunes regles del dret comunitari. La denominació jurídica d'aquesta consulta és la qüestió prejudicial.
Tal com va explicar l'ARA, per exemple, un dels principals claus on agafar-se és en el fet que es perdonin delictes de malversació –emmarcats en la corrupció– i terrorisme, en els quals hi ha un especial interès a Europa que siguin perseguits. Per desactivar l'aplicació de l'amnistia, García-Castellón ja ha intentat vincular una víctima mortal amb la situació caòtica que es va produir a l'aeroport del Prat el dia que es va publicar la sentència del Suprem contra el Procés. Aquest dimecres el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, va enviar una carta al govern espanyol demanant-li informació "més detallada, en particular sobre l'abast personal, material i temporal d'aquesta llei".
Interpretar que l'amnistia no és vàlida
Un jutge pot considerar que la llei no vincula la seva causa
Quan es va reformar el delicte de malversació, el Tribunal Suprem va considerar que els fets de l'1-O no estaven vinculats per aquell canvi legal. Ara, abans fins i tot dels dos passos explicats anteriorment, alguns d'ells podria fer el mateix amb l'amnistia. Sobretot aquells que estiguin instruint causes no directament relacionades amb el referèndum, amb el cas Volhov com un dels més paradigmàtics. PSOE i Junts han acordat que una comissió d'investigació al Congrés determini quins procediments relacionats amb el lawfare o la judicialització de la política haurien de veure's afectats per la llei d'amnistia i, si cal, fer canvis legals per assegurar-ho, però ja n'hi ha alguns que, en funció de com quedi redactada la norma, podrien quedar subjectes a la interpretació dels jutges. Joaquín Aguirre, el jutge que investiga el Volhov, podria considerar que la norma no afecta la seva causa perquè no veu que estigui relacionada amb el Procés i mantenir així el procediment, encara que la Fiscalia i les parts li demanin arxivar-lo. Això obriria una fase de recursos i, eventualment, possibles querelles per prevaricació contra el jutge.
Aquest dijous les quatre associacions judicials van posar el crit al cel contra l'acord per combatre el lawfare: "Podria suposar, a la pràctica, sotmetre a revisió parlamentària els procediments i les decisions judicials amb evident intromissió en la independència judicial i el trencament de la separació de poders", deien en un comunicat conjunt l'Associació Professional de la Magistratura, Jutges per la Democràcia, Foro Judicial Independiente i Associació Francisco de Vitoria. Més tard s'hi va sumar el Consell General del Poder Judicial, a través d'una declaració de la comissió permanent a la qual s'hi van adherir vocals del sector conservador i alguns del sector progressista. "La continuïtat de tal iniciativa parlamentària, si s'arribés a materialitzar, determinaria la nostra més frontal oposició a través de les vies legalment establertes", diu el text. El terme lawfare també va indignar a les tres associacions de fiscals.
Els socialistes es van veure obligats a matisar l'acord amb Junts i van especificar que les conclusions de les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i Pegasus incorporaran, "com totes, recomanacions de mesures concretes i legislatives". "El Congrés no realitzarà, en cap cas, una revisió de cap sentència o resolució judicial. No fiscalitzarà els jutges. Això no és el que s'ha pactat ni es podria haver pactat", va manifestar el PSOE.