Els intents de Casado per controlar el territori tensen el PP

MadridQuan l'estiu del 2018 va ser elegit president del PP, un dels principals objectius de Pablo Casado era fer foc nou en moltes de les direccions autonòmiques del partit. Va encarregar la missió a Teodoro García Egea, a qui va entregar la secretaria general del partit, un càrrec que històricament s'encarrega de muscular el territori i d'apagar tots els focs dins del partit. Ja fa mesos que els populars estan immersos en aquest procés de renovació pensant en les municipals de 2023, però a hores d'ara Egea no només no ha acabat amb els incendis, sinó que veu com alguns d'ells, com el que protagonitza la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, pel lideratge del PP a la comunitat, no paren de créixer. No és l'únic. 

Fins ara, Egea havia aconseguit imposar els candidats de la seva confiança en la majoria de territoris amb més o menys resistències internes. Un dels exemples n’és Catalunya. L’actual líder, Alejandro Fernández, era un dirigent de la plena confiança de Pablo Casado, però la relació no era tan fluida amb Teodoro García Egea. De fet, havien mantingut algun desacord, apunten fonts conservadores. La patacada del 14-F –els populars es van quedar amb tres escons al Parlament– va ser el detonant perquè el secretari general del partit decidís intervenir i desmuntar l’equip de Fernández: va incorporar figures de consens, com l’actual secretari general, Santi Rodríguez, però també de la confiança d’Egea, com l’exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes. 

El número dos de Casado també va induir el canvi de lideratge a les Illes Balears, on aquest estiu l’expresident popular Biel Company va fer un pas enrere perquè el substituís l’actual diputada al Congrés Marga Prohens. Era el relleu natural al partit, però també estava beneït per Génova. Menys pacífic va ser el canvi al País Valencià. Teodoro García Egea va triar Carlos Mazón en detriment d’Isabel Bonig. L’expresidenta del partit va renunciar a l’acta de diputada autonòmica molesta per haver-la forçat a renunciar a la reelecció.

La batalla a Madrid s’aguditza

Egea ha aconseguit controlar territoris clau com el País Valencià, on els populars aspiren a tornar a governar la Generalitat si s’avancen les eleccions. Fonts de la direcció estatal admeten que les enquestes els són favorables, tot i reconèixer que Mazón és un autèntic desconegut encara. El secretari general del PP també va guanyar la batalla a Sevilla però, tot i així, i malgrat que la direcció ho minimitza, la relació amb l’actual president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, no és bona, com tampoc ho és amb el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. Casado voldria que les eleccions s’avancessin a aquesta primavera –per allunyar-se de les municipals–, però Moreno les va situar aquesta setmana entre el juny i l’octubre de l’any vinent.

Ara bé, a Madrid és on Egea ho té més complicat per apagar les flames. Cada dia que passa, la batalla amb Isabel Díaz Ayuso s’aguditza més: una de les imatges més gràfiques de la seva mala relació és que la presidenta madrilenya el té bloquejat al WhatsApp d’un dels seus dos mòbils. Génova es va prendre com un desafiament que la presidenta madrilenya es presentés a principis de setembre per dirigir el PP de Madrid i demanés avançar el congrés on pretén ser coronada. 

Teodoro García Egea vol controlar els tempos i, com a la resta del territori, també que les candidatures siguin de la seva confiança. Ayuso no ho és? Ho hauria de ser, per la sintonia que han tingut des de sempre ella i Pablo Casado. Però aquesta relació s'ha deteriorat les últimes setmanes i a la direcció estatal no li interessa un lideratge absolut d’Ayuso a Madrid per dues raons: per evitar que l’alcalde madrileny, José Luis Martínez Almeida, quedi relegat en un segon pla i això pugui suposar tensions internes al PP de Madrid; i perquè el lideratge d’Ayuso no faci ombra al de Casado.

De moment, el criteri d’Egea s’ha imposat i el congrés se celebrarà quan estava previst, a finals del primer semestre de l’any vinent. Ara bé, la disputa a cara descoberta que fa dies que dura –i que continuarà– ja ha passat factura al partit en les enquestes: l’últim CIS els donava una davallada de dos punts i se situaven en un 20% d’intenció de vot.

La irrupció d’Álvarez de Toledo

A Ayuso li ha sorgit una aliada: Cayetana Álvarez de Toledo, que ha acusat Egea de dirigir el partit de forma “despòtica”. L’exportaveu popular al Congrés el responsabilitza de la seva destitució en el seu últim llibre, Políticamente indeseable. L’acusa d’intentar torpedinar la seva acció parlamentària. La manera d’actuar d’Egea és criticada per quadres del partit, tot i que també n’hi ha de consultats que el defensen. A Egea li queda un any per apaivagar les tensions internes: l’estiu vinent el partit celebrarà el congrés per renovar l’estructura estatal.