Complir l’Estatut: l’oferta de Sánchez pels pressupostos

Madrid / BarcelonaEl consell de ministres aprovarà avui el projecte de llei de pressupostos per a aquest 2019 amb la vista posada en l’independentisme. Pedro Sánchez necessita l’aval d’ERC i el PDECat als comptes per poder mantenir-se amb garanties a la Moncloa fins al 2020. I ha decidit engegar una campanya d’ofertes per seduir l’independentisme -que oficialitzarà en un acte demà des de Barcelona- però sense cedir a les dues grans exigències del Govern: un gest polític amb els presos a les portes del judici al Suprem i la celebració d’un referèndum. La primera prova de foc serà la segona setmana de febrer, just després de l’inici al judici al Procés, quan l’independentisme haurà de decidir si permet la tramitació o no dels comptes al Congrés en el debat d’esmenes a la totalitat.

L’oferta, doncs, de moment serà només econòmica, amb l’objectiu d’acabar amb els anys d’incompliments per part dels diferents governs centrals i tornar al punt de partida de l’Estatut. El projecte de pressupostos inclourà una xifra d’inversió en infraestructures que, per primer cop després dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero, s’acostarà a la que fixava la disposició addicional tercera de l’Estatut, tal com va avançar el 'Nació Digital' i va confirmar l’ARA.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha estat repetint des de l’octubre que la intenció era complir amb aquesta clàusula. I fonts del govern espanyol confirmaven ahir a aquest diari que es dedicarà a Catalunya un 18% de la inversió en infraestructures, molt a prop del pes del PIB català a l’Estat (que és del 19,2%, per sobre del 18,9% de Madrid). L’últim pressupost de Rajoy mantenia les inversions per a infraestructures molt per sota d’aquest llindar, amb un 13,3% del total. La més baixa des de l’aprovació de l’Estatut va ser en la dels comptes de Montoro del 2015, amb un 9,5% -1.072 milions-. La intenció és, doncs, duplicar el percentatge de fa quatre anys. Almenys en inversió pressupostada. Després caldrà veure què passa amb l’executada, que sempre queda per sota del que estava anunciat.

Objectiu: tornar a l’Estatut

“Garantir inversions als territoris recollides en normes aprovades i avalades pel TC és bo per enfortir la democràcia”, assenyalava ahir la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, en una entrevista a Antena 3. Fonts socialistes admetien a aquest diari que el gest de Sánchez entra dins la lògica de recuperar l’Estatut retallat i tornar així a l’escenari del que va aprovar Catalunya el 2006. Segons el seu parer, Catalunya ha de tenir el tracte que li correspon: “Sense privilegis però tampoc sense càstig”. Al cap i a la fi, els números que ha preparat el ministeri de Montero, a l’espera que es confirmin, no fan més que complir els compromisos de l’Estat amb Catalunya.

A més de la inversió en infraestructures, els comptes inclouran partides addicionals pendents des de fa anys. D’una banda, 200 milions que encara no s’havien pagat d’una sentència del Suprem sobre la disposició addicional tercera. I de l’altra, 150 milions més per al finançament dels Mossos d’Esquadra. Són dos acords a què es va arribar al setembre en la Comissió Mixta Estat-Generalitat d’Afers Econòmics i Fiscals. La tercera partida addicional són 400 milions per compensar la pèrdua de recaptació en IVA que van tenir les comunitats per un canvi metodològic aplicat per Cristóbal Montoro. En aquest cas es tracta d’uns diners que es paguen proporcionalment a cada autonomia. No són, doncs, cap gest cap a Catalunya.

Des de l’elaboració dels comptes, Sánchez havia promès 2.200 milions addicionals per a Catalunya. Tot el seu executiu advertia a la Generalitat que perdria aquests diners si no hi havia uns nous pressupostos. Però a efectes pràctics la quantitat és molt més baixa. Primer, perquè, al no haver-se aprovat el sostre de despesa pel veto de la majoria del PP al Senat, Catalunya ha perdut 490 milions d’euros, l’aire que li donava l’ampliació en dues dècimes dels objectius de dèficit. I segon, perquè el govern Sánchez promet com a partides addicionals per a Catalunya 989 milions d’euros que no són més que els diners que li toquen pel model de finançament autonòmic. És a dir, uns diners que té garantits hi hagi pressupostos o no.

Però la intenció des de la Moncloa ha sigut vendre els comptes com una gran oportunitat per a Catalunya i transmetre que, tot i que la disposició addicional tercera està caducada des de fa temps, la intenció del PSOE és complir amb el que recollia l’Estatut del 2006 retallat. Segons fonts socialistes, aquest ha de ser el punt de partida per votar un nou text, sigui un nou Estatut o bé una reforma constitucional, la mesura que Sánchez i el seu equip traslladen des de fa temps i que exclou el dret a l’autodeterminació.

La intenció de la Moncloa és que les negociacions amb ERC i el PDECat comencin el dilluns després de la presentació dels comptes al Congrés. Sobre la taula ja hi ha un pacte amb Podem, que ahir Montero va supervisar durant tres hores amb el secretari d’organització del partit, Pablo Echenique. Amb Pablo Iglesias de baixa per paternitat i la por de quedar en la irrellevància com a crossa del PSOE, el partit lila ha redoblat la pressió pels comptes. Fonts de la formació tornaven a advertir ahir que si no es compleix en matèria de restricció del preu dels lloguers, no poden garantir el seu sí als pressupostos. Amb tot, mantenien que de moment la “visió general” dels números del govern espanyol els “sembla adequada”.

Els partits debaten la tramitació

Totes les mirades, doncs, estan sobre les formacions independentistes al Congrés, que de moment mantenen el no als comptes estatals però que encara debaten si els han de tramitar o no. Després que el president de la Generalitat, Quim Torra, advertís dimecres que hi hauria una “crisi de govern” si ERC i el PDECat aprovaven els pressupostos en contra del criteri de la Generalitat, el diputat republicà a Madrid Joan Tardà va deixar clar que l’executiu català no és “monocolor”. “La decisió la prendrà ERC i encara ho estem debatent”, va dir, i va reiterar -això sí- que la Moncloa s’haurà de moure en “l’àmbit judicial” i en una solució per a Catalunya que “integri a tothom”, en referència al referèndum. La direcció republicana es reuneix avui a Ginebra amb la secretària general del partit, Marta Rovira, i s’espera que en surti “algun tipus de posicionament” sobre els pressupostos, segons va afirmar dimecres el també diputat al Congrés Gabriel Rufián.

El debat també està viu al PDECat, on es mantenen les divergències sobre si tramitar o no els comptes. Ahir va moure peça el membre de la direcció i alcalde de Gironella, David Font, que va afirmar en un article a 'El Món' que “no és encertat” tombar els pressupostos de Sánchez a la primera volta. “És noquejar de bon principi el govern espanyol”, va argumentar, i va afegir que no bloquejant els comptes es donaria més marge a la Moncloa per oferir una solució política per a Catalunya. Aquesta mateixa posició és la que defensa el dirigent i diputat al Congrés Ferran Bel, mentre que la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, és partidària de no tramitar els comptes. Un debat amb marge fins al febrer.

Les partides per a Catalunya

Catalunya suposa un 19,2% del PIB espanyol, segons dades del 2017. La inversió se situarà al voltant d’aquest percentatge.

La Comissió Bilateral va acordar que en 4 anys es tornarien els 759 milions pendents de l’Estatut. Ara s’inclourà una part.

El govern de Rajoy va acordar augmentar el nombre d’efectius de Mossos. El cost era de 700 M€. Aquests són els primers.

És una partida per a totes les comunitats: cada final d’any l’Estat ha de compensar-los la part de l’última recaptació de l’IVA.