Ni investigació ni dignitat per a les víctimes: què caurà amb la Llei de memòria

Palma“Es derogarà la Llei 2/2018 (...) de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, i se cercarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil. Es duran a terme polítiques per facilitar la recuperació de persones mortes, sense discriminacions per motius ideològics o religiosos. Igualment, s’evitarà la destrucció de monuments i d’elements històrics, procurant-ne el mantenimentcorrecte i el coneixement dins del context històric”. Això és el que diu el punt 48 de l’acord de governabilitat que el PP i Vox varen signar el 28 de juny. Poc més de tres mesos després, el Consell de Mallorca ja ha fet efectiva la protecció de la Feixina i l’extrema dreta està a punt d’iniciar la derogació de la Llei de memòria democràtica.

Cal recordar que aquesta norma que es tombarà regula tant el cens de víctimes del franquisme com el de simbologia franquista, com també la retirada d’aquests símbols, l’accés a informació en els casos de desaparicions forçoses d’infants, la investigació científica i la divulgació de la memòria democràtica de les Balears, la reparació i els reconeixements a les víctimes, la protecció del patrimoni documental i bibliogràfic, la creació d’espais i itineraris de memòria, actuacions en l’àmbit educatiu, i el règim sancionador en el cas d’actes contraris a la memòria democràtica i d’apologia del franquisme, entre moltes altres qüestions. Els articles giren entorn de tres eixos: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica i el dret de reparació i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Fonts de Vox assenyalen que el procés per derogar la Llei de memòria començarà el desembre. L’encarregat d’elaborar la proposició de llei derogatòria serà el portaveu adjunt del grup parlamentari d’extrema dreta, Sergio Rodríguez, qui assegura que la Llei de memòria s’eliminarà “totalment”. Rodríguez no creu que hi hagi un greuge comparatiu amb les víctimes del franquisme que calgui reparar. El representant de l’extrema dreta considera que aquesta norma “ha generat descontentament”. I, quan li demanen pel fet que no hi hagi hagut cap polèmica des que va entrar en vigor, assegura que la llei “molesta i fereix, encara que no hagi provocat mobilitzacions, perquè els hereus de les víctimes d’un bàndol [el franquista] sí que se senten dolguts”.

Malgrat que es podria modificar la Llei de fosses per evitar que desapareguin alguns articles de la de memòria, la Conselleria de Presidència no respon a la pregunta de si ho farà i es limita a recordar que continuarà amb les actuacions que preveu la norma. A hores d’ara està en marxa el IV Pla de fosses, que va començar la legislatura passada, i el Govern tampoc no deixa clar si hi iniciarà noves actuacions quan acabi.

El director general de Coordinació i Transparència, Jaume Porsell, que té a càrrec l’àrea de memòria des que va desaparèixer com a direcció general de l’organigrama del Govern, remarca que “hi ha uns acords programàtics i d’investidura que s’han d’aplicar”, i assegura que la intenció de l’Executiu és només “continuar amb la Llei de fosses”. Porsell també esclareix que la Llei de memòria es complirà mentre no estigui derogada. Ara bé, el Govern ja n’ha incomplert l’article 21, que estableix que les institucions de les Balears han de fer actes de reconeixement a les víctimes el 29 d’octubre, que la norma marca com a Dia del record. “Es va considerar que no s’havia de fer cap acte”, diu. “Per cap raó”, respon el director general quan li demanen pels motius d’aquesta decisió.

Preocupació d’entitats, experts i partits

Així, entitats, els experts i els partits de l’oposició no amaguen la seva preocupació. “Les noves autoritats diuen que no llevaran la Llei de fosses, però tot va lligat. Les víctimes, no tindran reconeixements? No rebran un certificat que acrediti la seva condició?”, pregunta la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, qui considera que és molt complicat deslligar la Llei de fosses de la de memòria. “Derogar la Llei de memòria farà recular drets, perquè la veritat, la justícia i la reparació depenen de les dues normes”, continua. Oliver també es demana “què passarà amb la documentació” i si s’entregarà als familiars dels represaliats pels franquistes. També lamenta que les unitats didàctiques que s’havien elaborat per als instituts quedin inutilitzades. “Com a entitat de memòria, farem tot el possible perquè no es derogui la llei. Si ho fan, lluitarem molt perquè no es perdin aquests drets”, assegura.

Oliver assegura que, en aquests moments, el Govern “no està aplicant cap llei i encara no ha constituït les comissions tècniques [aquests òrgans elaboren els plans anuals d’actuacions]”, lamenta l’activista, que forma part d’ambdues comissions. Segons explica Jaume Porsell, encara no s’ha pogut convocar cap reunió, perquè el Consell de Mallorca no ha designat el seu representant a les comissions.

Oliver rebutja les acusacions de partidisme de la llei que ha fet Vox i remarca que “les víctimes de l’altre bàndol [el republicà] varen tenir 40 anys de reconeixements”, tots els que va durar la dictadura de Franco. “Per a nosaltres, totes són víctimes. Però a algunes ja les varen cercar, exhumar i els hi varen fer reconeixements, mentre que a les víctimes dels franquistes, no”, continua. “Havíem escalat una muntanya de dificultats i ara teníem un camí clar. Tot això desapareixerà, perquè un 13% del Parlament, l’extrema dreta, ho vol”, diu.

La diputada socialista Sílvia Cano va coordinar la Llei de memòria l’any 2018 i destaca l’esforç que es va fer llavors per assolir un consens per evitar-ne, precisament, la derogació. “Va ser una ingenuïtat per la nostra part”, lamenta. De fet, Cano recorda que “es va modificar l’exposició de motius” i “es va acceptar un percentatge molt alt del centenar d’esmenes que va presentar el PP”. D’aquesta manera, es va aconseguir que els populars, que ara permeten que Vox derogui la llei, no votassin en contra de la seva totalitat, sinó d’alguns articles, com el que estableix les sancions. “Per primera vegada, es va introduir una condemna a la dictadura franquista i un rebuig a qualsevol totalitarisme”, continua la socialista. També remarca que es va treballar amb Amnistia Internacional i tenint en compte les resolucions de l’Assemblea de Nacions Unides sobre la qüestió per elaborar una definició ampla de les víctimes que abastàs “un bàndol i l’altre”. D’altra banda, Cano creu que la principal raó perquè Vox i el PP vulguin derogar la Llei de memòria és el règim sancionador i la part que afecta els elements contraris a la memòria. “Això és el que més els cou”, diu i remarca que, gràcies a aquesta norma, “el Govern podia retirar símbols franquistes”.

En canvi, el representant del PP que va participar en les negociacions, Juan Manuel Lafuente, considera que “només es varen acceptar esmenes de poc calat”. “Ja vàrem dir llavors que és una llei desequilibrada i que quedaven sense parts importants de la història de les Balears”, comenta qui ara és conseller de la Mar del Govern. Lafuente corrobora que el PP està “en contra de tota la part sancionadora”.

Per la seva part, l’historiador i investigador de la repressió Bartomeu Garí recorda que, malgrat que es derogui la Llei de memòria, hi ha estudis pendents sobre els anys de la República que “es varen contractar la legislatura passada”. “És molt important exhumar les fosses, però aquesta tasca acabarà tard o d’hora, i darrere hi ha una sèrie d’estudis”, explica l’expert, qui també demana “a quina porta tocaran les famílies” ara que la direcció general ha desaparegut, i “on aniran a parar les causes judicials” pendents. “Què passarà amb tota la documentació i els informes que s’han generat? Com a investigador em preocupa, encara que, de moment, tenim una llei estatal que està per damunt”, continua Garí. L’historiador també recorda que el cens de víctimes es va completar i que va quedar “dins d’un calaix de la llavors Direcció General de Memòria Democràtica”.

Un altre aspecte a tenir en compte és que la Llei de memòria havia equiparat, en certa manera, les Balears amb països com Alemanya, on el nazisme i la memòria democràtica són cabdals. Així ho explica el professor de Dret Públic i Constitucional, Sebastià Rubí. “La democràcia és un concepte clar i ben definit que fa referència als drets fonamentals, l’imperi de la llei i el respecte a les minories. Són coses que Vox no respecta i actua en conseqüència. Volen eliminar la llei perquè no són demòcrates”, sentència Rubí. “En aquest moment es lleven les blanquejades i cadascú du la seva pròpia creu”, afegeix, sobre el paper del PP en aquesta qüestió.